Cinema per Estúpids

Creative Syncing

2012-01-10T05:49:00.007+01:00

Copying is not theft. If you follow this blog you already knew that, but there's a much more interesting concept that I have experienced many times and cannot explain: Creative Syncing.

Yes, I just invented the term, but it refers to the common phenomenon of two or more creative projects with very similar features being released at almost the same time. The duration of a film pre-production is long enough to discard, in most of the cases, that any copying had been involved.

One can find lots of examples in movies: Armageddon and Deep Impact, Antz and A Bug's Life, The others and The sixth sense... but there are many more in the short film market, also unknown projects that were not finally developed.

Here's my own case. After producing lots of short films in many different ways, I have only started preparing a feature once. I didn't write the full script, but there's notes and documents on how it would be. Even a producing company had access to them, but they refused the project. Basically, I wanted to go a step further in the mockumentary genre. The story had to happen during one day only: a wedding. The movie would be exclusively composed by the footage that the video crew would have filmed in the church, the reception, etc. And, of course, it had to have all those cheesy effects, filters, transitions and music that typical wedding videos have. It was a comedy, so many bails and accidents would have fitted there perfectly.

Some months later, I came to know that this was being produced:

Two basic differences: Even though I'm sure the directors have included some funny moments, the main mood is horror, not comedy. Also, at some point, they decide to switch from mockumentary to classical fiction, for the first time in the REC saga.

Of course, the details of the two plots would be completely different.

And here's the last coincidence. I'm currently working in a Sydney based video company as a cameraman and video editor. Guess what most of our projects are. Correct. Wedding videos.

Maybe, this whole Creative Syncing thing can be explained by the combination of: cultural background, generational references of the writers, a common way to read present events, analysis of what the audience want in a precise moment and, most of all, the human tendency to find coincidences and give them a meaning. Maybe.

Foresight

2011-11-08T04:48:00.004+01:00

After almost two months in Sydney, I already have a routine: Studying, working at the Spanish Club (for what would be a huge bar-tender salary in Spain but it's just enough to survive here), some partying, and sleeping. No time left for finding cinema-related jobs or exploring Australia.

By the way, I have managed to shoot my first commercial work here. Got decent salary (for being the first one, of course) and, most important, seeing my work recognised. That is already setting a big difference with Spain, so this might actually be a land of opportunities, as some say.

As you can imagine, Pirates are still throwing my time down the sink, but not only the Catalan ones: the last week I gave a speech at the Pirate Party of Australia's Congress. Quite tough. The nice thing is that the videos that I had shot for Pirates de Catalunya were the main reason why the guys from eCoffeeCard hired me. It's finally paying dividends.

Just to let you know. The campaign in Spain is going great. Getting into the Parliament would still be a huge surprise, but we are growing faster than ever, and the Pirate Film Festival gave it's fruits. You can see the winning videos here.

Greetings.

Que els teus vídeos els facin els altres... mola.

2011-10-04T17:50:00.004+02:00

És tendència en publicitat, demanar als teus fans que et facin els anuncis. El rollo càmera de mòbil queda modernet i així apropes el públic a la marca, la humanitzes i bla bla bla. Així que ens hi hem posat.

No són els nostres fans, però integrants dels Partits Pirata de tot el món ens han ajudat amb aquest vídeo per al concurs 1dels50mil.cat:

Hi podeu veure un petit "cameo" meu a Singapur i els nous companys del Pirate Party of Australia.

Tampoc són els nostres fans, però hem demanat a amics, joves cineastes, publicitaris i companyia que participin al concurs d'anuncis FAP!. Tenim premis, un jurat de luxe, els anuncis guanyadors sortiran per televisió... una ganga! ja us n'havia parlat.

I això és tot. Per Sydney bé; ja tinc feina no qualificada :-). Recordo que em podeu seguir a Twitter: @JuanIrache

Salut i rom!

Aterrizando

2011-09-18T16:04:00.003+02:00

Empiezo etapa en Sydney. No sé de qué irá este blog a partir de ahora, de momento, os presento a uno de los bichos que rondan por el parque botánico, en pleno centro.

He aprovechado un rato para actualizar mi bobina, espero que dentro de unos meses esté llena de canguros y boomerangs.

Para lo que queráis, me tenéis por aquí, en Twitter, etc.

Ara mano jo

2011-09-08T15:31:00.003+02:00

Fa temps que tenia una idea al cap: Crear un festival de curtmetratges.

Havia de ser alguna cosa original, no un festival més, que el món n'està ple per alguna raó. Havia de tenir alguna cosa a veure amb la cultura lliure, però ja existeixen projectes com el BccN i els Premios Oxcars.

Així que, aprofitant la meva última malaltia -els Pirates-, he organitzat el primer Festival d'Anuncis Pirata, per escollir el proper anunci dels partits Pirata per a les generals.

La gràcia -i també és una idea que em rondava pel cap des de fa anys- és que un partit polític té accés gratuït a certs espais televisius, cosa que suposa una oportunitat per la gent que està començat i vol que les seves creacions tinguin difusió. A més, hem aconseguit afegir una petita recompensa econòmica als guanyadors i un jurat de luxe que valorarà els treballs: Nacho Vigalondo, Pere Vall, David Bravo... ahí es ná.

Hi esteu tots convidats:

http://fap.pirata.cat/

Final de cicle

2011-09-08T09:44:00.006+02:00

Aquesta setmana tanco un cicle.

Aquest cicle ha estat marcat, principalment, per un curt: Mecanoscrit v2.1.

Per si algú encara no l'ha vist, aquí el teniu, amb els seus pros i contres.

Moltíssimes gràcies un altre cop a tots els que hi vau participar.

Pluralitat democràtica

2011-08-06T15:34:00.004+02:00

Com sabeu, el proper 20N hi ha eleccions generals (les terceres eleccions en un any, no parem). El que potser no sabeu és que els partits majoritaris han decidit que no tothom es podrà presentar: els partits que encara no tenen presència al Congrés dels Diputats, hauran de recollir les firmes d'un 0,1% dels votants, en un temps molt reduït, si volen tenir dret a participar.

Estic intensament implicat en el Partit Pirates de Catalunya, que a les darreres eleccions va aconseguir els primers representants electes i un 0,82% de mitjana de vot. Per tant, sembla que no ens hauria de costar gaire aconseguir el suport del 0,1% dels votants, però no és el mateix tenir milions de paperetes als col·legis que haver de buscar els teus votants un per un, per que et firmin.

Per això hem llençat la iniciativa "Jo avalo Pirata", per començar a recollir contactes de la gent que vol que estiguem a les eleccions, independentment del partit que finalment vulguin votar. Si ens voleu donar un cop de mà o simplement creieu que calen alternatives als partits actuals, podeu deixar el vostre contacte aquí.

També us anuncio que estem preparant un concurs d'anuncis de campanya per a les eleccions. El guanyador veurà la seva obra a les televisions i tindrà promoció per Internet, a part d'altres premis materials que estem preparant. Us seguiré informant.

Si encara no sabeu de què va això de PIRATA.CAT, podeu veure els anuncis que vaig dirigir per a les municipals (1 i 2).

Gràcies i salut!

Novità per tutti quanti (macropost de verano)

2011-07-27T00:35:00.015+02:00

Ya vueltos de Italia, tenemos unas cuantas novedades agradables.

En primer lugar, un par de micro-cortos rodados durante y para Cinemadamare.

Con el primero 'Proverbi', simplemente quería mostrar un montón de caras de países distintos, aprovechando la multiculturalidad del festival. Como excusa, busqué algo que todas las lenguas tuviesen: proverbios.

Sobre el segundo, 'PATHOS'; estábamos viajando de Cerdeña a Civitavecchia, cuando a Leonardo Andreozzi, Giuseppe Salerno y a mi se nos ocurrió rodar algo dentro del barco: algo que pudiesemos escribir, rodar y montar antes de que acabara el viaje. Sólo nos faltó rematar el montaje.

Nos llevamos el segundo premio de la Weekly Competition.

Además, me informan de que el 'Mecanoscrit v2.1' ha ganado otro premio, en este caso en el festival MisCon de Montana, Estados Unidos. ¡Yija!

Para acabar, comparto con vosotros el trailer de la película que más se está haciendo esperar (de todas en las que he tarbajado). 'Haywire', de Steven Soderbergh, con Ewan McGregor, Michael Douglas, Antonio Banderas... Parece que en 2012 finalmente verá la luz.

A finales de agosto podría asistir a la Mostra di Venezia, así que seguiremos teniendo novedades.

¡Un saludo!

PD: Ambiente en CinemadaMare, aquí.

Per què amb Pirates?

2011-07-08T02:37:00.008+02:00

Molts us preguntareu per què he acabat de cap de llista d'un partit polític. En primer lloc, no em considero un polític, que quedi clar, però he decidit que algunes coses que no m'agraden es poden canviar mitjançant unes eleccions (Més info a PIRATA.CAT).

Trobareu algunes d'aquestes coses en el següent vídeo, anomenat "Creació artística en la societat digital" o "com caminar 3 kilòmetres sense moure's del lloc".

Podreu veure més conferències interessants al web de les X Jornades de Programari Lliure.

Ara me'n vaig a Itàlia, repeteixo en el festival Cinemadamare, que l'any passat va veure néixer "Il Solito Corto..." i que d'aquí uns dies projectarà el "Mecanoscrit v2.1".

A la tornada, una nova peli en el departament de càsting, una mica de festa a Rivas i, després, me'n vaig a viure a Austràlia (Sí, també hi ha Partit Pirata...).

Salut i rom!

PS: Últimament estic bastant més actiu al meu compte de Twitter que en aquest bloc.

Nova oportunitat per veure el "Mecanoscrit v2.1"

2011-06-06T16:07:00.004+02:00

Van passant els mesos, i el ritme de festivals als que assistim amb el "Mecanoscrit v2.1" decreix. Aviat en tindrem un a Itàila (Cinemadamare) i fa poc un altre a Càdis (Un Mar de Cortos), a part d'exhibicions fora de concurs. Per exemple, aquest dimecres 8 de juny, es projectarà a la sala D'actes de L'Ateneu Barcelonès. Serà a les 19 hores i compartirem la tarda amb els següents curts, alguns coneguts i altres no. N'hi ha un parell altament recomanables:

Marcianas. Dir. Sintu Amat

Mecanoscrit V2.1 Dir. Juan Irache

Mi Amigo Invisible. Dir. Pablo Larcuen

Mi Nombre es Álex. Dir. Gerardo Vieytes Suárez

Miercoles Scorsese. Dir. Jordi López

Morir Cada Día. Dir. Aitor Echeverria

Radio Taxi. Dir. Jordi Bueno

Sinceridad. Dir. Pablo Caballero

Todo Queda en Familia. Dir. Luis Fabra

Un Mundo de Juguete. Dir. Ana Puit

Recordeu, especialment els amics i membres de l'equip tècnic, que seguim tenint còpies del curt per entregar, així com samarretes. Si veniu, aviseu per que us en porti.

Aviat el penjarem també a Internet, que sent un Pirata ja em val...

Salut!

Le Moine

2011-05-26T17:00:00.003+02:00

Us deixo amb el teaser trailer de "Le Moine", un dels projectes que més hores se'ns va menjar l'any passat i que sestrenarà al juliol.

P.S.: Permeteu-me que em flipi una mica...

Recomanació

2011-05-19T11:26:00.003+02:00

Un amic em passa un projecte que pot ajudar en temps de crisi...

1. A persones que busquen feina relacionada amb la fotografia i l'audiovisual.

2. A persones que busquen professionals de la fotografia i l'audiovisual per cobrir una necessitat.

Teniu més informació aquí, o si voleu us poso en contacte amb ells.

Boques!

2011-05-16T19:19:00.002+02:00

Presentem el segon vídeo de campanya de Pirata.cat per a les municipals de Barcelona.

Dirigit per Joan Constansó i un servidor, en algunes estones lliures i sense utilitzar benzina: Només la bici i les cames.

La política fa fàstic, però...

2011-05-06T12:40:00.005+02:00

Bé sí, em presento a l'alcaldia amb Pirates de Catalunya, i a més tinc l'oportunitat de rodar anuncis :D

Si algun dia m'assemblo a l'Hereu, llenceu-me ous, si us plau.

Estabilitat DIY

2011-04-08T19:36:00.003+02:00

Hem acabat "Los Pelayos", o "The Pelayo's"... o com es digui. Però el títol del post no va per aquí.

Els darrers dies he estat construint aquest aparell. És un "shoulder mount" o "trasto per portar una càmera petita a l'espatlla". M'ha costat uns 90€ (els de veritat estan al voltant de 450), uns quants viatges al Servei Estació i diverses hores de provatures, perforacions, rectificacions... bastant divertit. També estic itnentant crear un "follow focus" o "cosa per controlar l'anella de foco des del costat de la càmera", però no aconsegueixo la precisió que vull.

Per la resta, molta feina amb Pirata.cat i uns quants festivals més per al "Mecanoscrit v2.1":

- Medina Film Festival

- Certamen de Cortos Villa de Errenteria

- Festival de cortos de Rodinia

Fins aviat!

Seguim sumant

2011-03-15T19:17:00.005+01:00

Quan rebo un mail avisant-me de que han seleccionat el curt en un festival, de seguida ho relaciono amb el 'Mecanoscrit v2.1'. En aquest cas, però, l'agraciat és 'El típico cortometraje en el que no pasa nada', una d'aquelles obres petites i espontànies que dónen una relació recursos/resultats impressionant.

El podreu veure, junt a una selecció de curts de qualitat, aquest diumenge 20 de març a l'Ateneu Popular de Nou Barris, a les 19:00.

El vídeo és mentida

2011-02-19T22:35:00.005+01:00

Submergit en una de les èpoques més estressants de la meva vida, us presento un dels experiments més relaxants que he fet. Un videoclip en super8, rodat a "toma única" (sense possibilitat de muntatge) per a la II Mostra de Petit Format Cinematogràfic.

Per cert, l'estrena del curt, aquest dijous, serà finalment a les 22:00 hores, al Cinema Urgell. Hi esteu tots convidats i podeu donar suport apuntant-vos al grup de Facebook:
http://www.facebook.com/event.php?eid=111844972226270

¿Estreno o pase oficial?

2011-02-16T00:57:00.001+01:00

Aunque a estas alturas suene extraño llamarlo así, el próximo 24 de febrero (Jueves) se "estrena" oficialmente nuestro eterno cortometraje "Mecanoscrit v2.1".

Será en el cine Urgell, alrededor de las 12 de la noche, compartiendo velada con "Sinceridad" de Paco Caballero y "Alto Sauce" de Fernando Pomares.

Estais todos invitados (y vuestros amigos también, hay butacas de sobra). Prepararé copias del corto en DVD para la gente del equipo y camisetas (ver dos posts más abajo) para quien la solicite (a precio de coste, unos 6€).

Gracias por la paciencia y un abrazo.

Anunciado en televisión

2011-02-10T23:31:00.003+01:00

Este mes, AragonTv va de Y/Iraches.

Si la semana pasada, el programa Bobinas emitió esta entrevista y este corto de mi primo Luis Yrache, mañana sábado pasarán el "Mecanoscrit v2.1" (Sí, señores, se estrena antes en Tv que -oficialmente- en cine).

Los aragoneses, lo podreis ver en la sintonía habitual :-) y los demás, por internet. A partir de la 1:55... si seguís despiertos.

Sobredosi

2011-02-09T13:10:00.011+01:00

Si tot es confirma, els propers dies patirem una sobredosi de "Mecanoscrit v2.1"

Aquesta nit el projecten al festival Barcelona Visual Sound. Carrer Gran de Gràcia 190, a partir de les 19:30.

És molt probable que aquesta setmana el passin al programa Bobinas d'AragónTv (Estrena en tele, Yuhu!).

I el dia 24 de febrer, als Cinemes Urgell, es farà el passe organitzat per Escándalo Films, amb projecció en 35mm. S'havia de dir "Estrena", però fer-ho a aquestes alçades seria ridícul. Hi esteu tots convidats. Faré còpies del DVD i Samarretes de la peli. Qui en vulgui, si us plau, que me les reservi!

Molt aviat, més detalls i més escabrosos.

(e)Split

2011-02-04T14:37:00.001+01:00

És per tornar-se xino

2011-01-19T20:06:00.005+01:00

Per fi tornen les aventures de la figuració. Aquest cop treballem per la peli "Los Pelayo" i hem d'aconseguir, entre altres coses, més de 100 xinesos. Sembla que ha corregut la veu, m'estan escribint i trucant uns quants...

...el problema és que es pensen que jo parlo mandarí. No paro de rebre mails, com el de la imatge, i trucades surrealistes que he d'acabar penjant.

Si coneixeu xinesos, especialment que parlin algun idioma comprensible, es poden mirar les instruccions per participar aquí, o escriure'm a figuranteslospelayo@gmail.com

Operación Malaya

2011-01-11T12:19:00.006+01:00

Amb aquest any estan tornant els projectes professionals que tant es trobaben a faltar darrerament i, alhora, s'estan estrenant els darrers projectes que vàrem fer la temporada passada. Mentre esperem noticies sobre 'Haywire' ('Knockout' pels amics) i El Monje, podrem veure el resultat d''Operación Malaya' (Divendres a La1).

Personalment, aquest anunci que ha fet TVE no m'atrau el més mínim, però sé que la minisèrie té coses guapes. Així que esperarem al final abans de fer valoracions.

Actualització: Més informació i noves images, aquí.

Una petita gran recomanació

2011-01-08T10:19:00.005+01:00

No hi ha res per defensar una idea pròpia que trobar algú que la comparteix i que l'expressa millor que tu. Per això us recomano aquest primer capítol de Escépticos, sèrie documental creada per José A. Pérez, autor de Mi Mesa Cojea (blog -també- altament recomanable).

Jo espero ansiós els propers capítols.

Free Culture

2010-12-30T16:36:00.007+01:00

El revuelo levantado en las últimas semanas alrededor de la Ley Sinde invita a adoptar opiniones fijas y prefabricadas. Por eso recomiendo un par de lecturas muy educativas al respecto: Cultura Libre, de Lawrence Lessig, éste artículo de Nacho Vigalondo o éste otro de Berto Romero. Yo, entretanto, dejo aquí algunas reflexiones que me vienen a la cabeza en medio de todo este lío.

Desde el punto de vista del espectador, la cultura gratuita no es una novedad. La ofrecen la televisión, la radio, el compartir libros o las copias en cassette. Desde el punto de vista económico, tampoco. Las televisiones ganan el suficiente dinero en publicidad como para producir películas y los músicos venden discos gracias a la promoción que les hacen las radios.

¿Cual es entonces la novedad? La novedad está en la propiedad de los canales de distribución. Hasta ahora, hacer llegar la cultura hasta el público era costoso. Una copia en cine, la edición de un libro, un disco o un DVD valen dinero. Copiar un archivo de un ordenador a otro, no. Eso permite que miles de individuos de todo el mundo, sin necesidad de grandes recursos económicos ni una formación específica, distribuyan la cultura de una forma más rápida y eficaz que la propia industria. Ante un competidor superior, el lobby cinematográfico ha decidido no luchar, ha preferido rentabilizar su poder y los favores debidos para reformar la ley y volver a la situación anterior, en la que estos problemas no existían.

Parece obvio que viajar al pasado no es una solución, sorprende que el panorama cinematográfico siga insistiendo por esa vía, sobretodo cuando los otros “damnificados” por los nuevos tiempos están ofreciendo soluciones (Spotify, iTunes Store...). Pero el caso es que la distribución de cine online es rentable, que se lo pregunten a SeriesYonkis, Megavídeo y similares. Así que, ¿por qué no se ha creado aún una red similar, pero oficial y de mayor calidad? Al fin y al cabo, de eso va el libre mercado que “ellos” dominaban hasta hace unos años.

No obstante, lo que se decide ahora no es cómo conseguir que el cine siga existiendo, ni si un medio es legal o ilegal, ni siquiera si su comportamiento es moralmente correcto, sino cual es el marco legal que hará mejor dos cosas: (1) Permitir el tremendamente positivo avance de la tecnología y los medios de difusión cultural y (2) proteger la creatividad permitiendo la explotación económica de la misma.

En mi humilde opinión, eso no se consigue escondiendo una disposición en la Ley de Economía Sostenible, ni obligando a un juez a decidir en 4 días si se cierra -o no- una página web. “Eso” es algo mucho más grande y complejo que hay que explicar, discutir, volver a explicar y, si es necesario, volver a discutir. Si no, corremos el riesgo de dejar Internet en manos del gobierno y las empresas, abriendo una grieta a la censura y convirtiendo la red en una nueva televisión.

La mejor oportunidad

2010-12-02T18:45:00.008+01:00

Especie de nota de prensa a cuento de la mejor oportunidad que hemos tenido en mucho tiempo:

El próximo martes 7 de diciembre, en los cines Aragonia de Zaragoza, se proyectará el cortometraje 'Mecanoscrit v2.1', que Juan Irache rodó en la Bardena con la ayuda del Ayuntamiento de Ejea y habitantes de Rivas. Será dentro del Festival de Cine de Zaragoza y es la mejor oportunidad para disfrutar de la imagen y el sonido del corto, ya que la proyección se hará en el formato original y en una sala grande y de calidad. La cita es a las 4 de la tarde y se podrán ver algunos de los mejores trabajos españoles del año.

El Festival de Cine de Zaragoza llega a su edición número 15 siendo uno de los grandes puntos de encuentro de los cortometrajes españoles. Otorga varios premios, entre ellos al mejor cortometraje y al corto más votado por el público, los ganadores de los cuales se clasifican para la preselección de los Premios Goya.

Programación:

1. “Mecanoscrit v2.1”. Juan Irache.
2. “Mi nombre junto al tuyo”. Javier Velasco Galera.
3. “Reconciliación”. Ádel Kháder.
4. “Sinceridad”. Paco Caballero.
5. “Regeneración”. Rubén Molino.
6. “Fao”. Aitor Echevarria y Carolina Alejos.
7. “Chocapaquete”. Juanjo Moscardo Rius.
8. “¿Te vas?” Cristina Molino.
9. “X Nada”. Toni Vega y Daniel de la Torre.

Sí, coincidimos con "Sinceridad" de mi amigo Paco Caballero, así que los técnicos que participaron en ambos rodajes están doblemente invitados.

Sí, hay evento en Facebook y Tuenti para confirmar asistencia o invitar a más amigos.

Sí, es en Zaragoza, así que ofrezco cama y fiestica a quien venga.

Sí, el sábado 4 tengo otro corto ("El típico corto...") seleccionado en el festival, pero dejadme que promociones el de 35mm, que es el que aspira a los Goya :)

Politiquisme

2010-11-25T19:49:00.004+01:00

Malgrat la meva aversió a la política, m'he atrevit a escriure aquest article:

Per què el vot en blanc perjudica als partits petits?

Sé que no té res a veure amb la temàtica habitual del blog, però no està de més aportar idees de cara a aquest diumenge, quan serà molt difícil votar a algú sense sentir vergonya.

Tachán!

2010-11-18T16:12:00.004+01:00

Per fi podem dir que tenim un premi, és petit, però igual que va passar amb les seleccions, cal obrir la llauna, i ja està fet.

Per altra banda ens seleccionen també al Festival Posivídeo, d'Almería.

PS.: "La Cuerdaaaaaaaaaaaaaa"

Comming soon (esperem)

Nuevas selecciones

2010-11-11T15:22:00.003+01:00

Estos últimos días han sido los más productivos en cuanto a selecciones en festivales, algo fantástico después de tantos esfuerzos, luchas y decepciones iniciales. Y no sólo hablo del 'Mecanoscrit v2.1'

Ciutat de Valls

Fantàstic Castelló

Mostra de Cinema Català a Sabadell

Muestra de Cine sobre Igualdad de Género Málaga

Festival de cine de Zaragoza

En este último -el más importante hasta el momento- proyectan en 35mm (Yiha!) y además tenemos selección doble, ya que también entrará 'El típico corto...'.

¿La Cabina?

2010-11-01T15:20:00.006+01:00

Tornem amb un d'aquells experiments que no acaben de sortir rodons però son bastant sans: la segona edició del projecte 'Película Coral' del forum Super8.es.

Si el primer cop es va rodar en blanc i negre i sota el tema 'Bienestar' (aquest és el resultat total i aquest el meu fragment, amb música afegida), ara hem rodat en pel·lícula reversible a color (diapositiva, vaja) i amb la condició de fer un 'Remake'.

Recordo breument les normes: Es fan grups de 3 persones, el primer estrena un cartutx de 3 minuts en Super8, roda un minut i el passa al següent., que fa el mateix El resultat és allò que surt al revelar els cartutxos, no es pot muntar ni retocar res. Al final queda una peli bastant anàrquica composta per prop de 20 fragments.

Aquí teniu el resultat total (recomano veure'l amb música aleatòria per crear diferents sensacions)

I això és el meu fragment (Ja amb una música bastant radical que he escollit)

Coses. Molts ja haureu reconegut al prota; el Pablo de 'La Cuerda' (que ja està acabada!). Sí, el meu cognom està mal escrit... però no m'enfado. Sí, al principi hi ha un gat; no sé d'on ha sortit ni de qui és, jo no el vaig filmar. Vam rodar amb molta pressa i molt poqueta llum, així que no està tot lo treballat que ens agradaria i hi ha planos desenfocats. De totes formes és més o menys la tonteria que se'ns havia acudit. Sí.

P.S.: El 'Mecanoscrit v2.1' ha aconseguit dues seleccions més, una al festival 'A lo Cortico' de Madrid i l'altra al 'KO Festival' de Sant Sadurní d'Anoia. Anem sumant!

P.S.2: 'El típico cortometraje en el que no pasa nada' està finalista del festival FIBABC. Tot un honor.

Data límit d'estrena del Mecanoscrit v2.1

2010-10-14T18:20:00.004+02:00

M'agradaria que fós abans. M'agradaria que la productora organitzés l'estrena oficial que des de març estem esperant. Però l'experiència ens diu que això és poc probable. Així que, com a molt tard, dijous 18 de novembre estrenarem el Mecanoscrit v2.1 al Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants. Serà el nostre quart festival (després de Delicias, Berga i Hellín), si no n'apareix algun altre abans, però serà el primer a Barcelona ~~i, sobretot, el primer en què no es projecti en DVD~~ (la versió digital deixa molt que desitjar, algun dia parlaré del tema), ~~sino en 35 mil·límentres, format en el qual -i per el qual- es va fer el curt.~~

*Actualitzo: Em comuniquen que no es projectarà en 35mm sino en DVD... però bé, hi esteu convidats igualment.

Nuevo juguete

2010-10-01T21:30:00.003+02:00

TAMRON AF 17-50/2.8 XR DI-II VC LD ASP

Mañana la estrenamos rodando una miniserie para un hospital. Ya os contaré, pero la lente pinta de maravilla.

S'apropen més projeccions

2010-09-28T17:39:00.003+02:00

En els propers mesos s'estrenaran algunes de les pel·lícules en les que hem treballat darrerament, 'Agnosia', 'Bruc' i la molt prometedora 'Pa Negre'.

També ens han seleccionat el curt en un altre festival, en aquest cas a la provincia d'Albacete. HELLinFILM.

Algú s'hi apunta?

José Antonio Labordeta

2010-09-19T03:38:00.007+02:00

Acabo de tornar del festival de Berga, content per la rebuda que ha tingut el curt... i em trobo amb la noticia que Labordeta ha mort.

Obviament, se'l recordarà per moltes de les coses que va fer en les seves mil facetes, però jo, personalment, també em quedo amb la 'veu en off' que ens va fer per al meu primer documental:

'Rivas de Banda'
Part 2
Part 3

Gràcies.

Tornant als origens

2010-09-15T02:30:00.003+02:00

Si algun dels silenciosos lectors d'aquest blog hi és des del principi, recordarà de què anaven els primers posts: videos d'hòsties, de skate, de temeritats... doncs em veig obligat a escriure un capitol més en aquell sentit, ja que he descobert aquesta meravella de -com ells en diuen- 'cosa'.

Està tranquil·lament al nivell de 'coses' com aquesta o aquesta, totes dues del reconegut Spike Jonze. A més, les imatges s'han rodat amb la 5D, una de les càmeres reflex Canon que graben -és una llicència- cinema en format vídeo. Ja en tinc una entre les mans llesta per cremar etapes i idees.

He de confessar que em dedico a això del cinema gairebé per casualitat, però una de les poques raons que crec que m'hi han portat, són els videos de skate. Amb ells vaig conèixer el muntatge, vaig descobrir una barbaritat de cançons que encara ara la gent descobreix, vaig aprendre a identificar objectius, moviments de càmera, 'tipus de plano'... i ara, que tinc l'skate abandonat, ja no ho puc deixar.

El descobriment em serveix, com haureu pogut comprovar, per recuperar una mica el ritme que el blog va tenir algun dia. Així que aprofito per posar-vos al dia sobre el cicle de vida que porten els curts: 'El típico cortometraje en el que no pasa nada' està funcionant molt bé al FIBABC, on n'han fet una crítica bastant, bastant agradable. Per altra banda, el 'Mecanoscrit v2.1' torna aestar seleccionat, en aquest cas al festival Sintetitza de Berga, però com va passar a l'anterior, la projecció és desde DVD, així que l'estrena grossa haurà d'esperar a un passi en cel·luloide, que suposo -o espero, o reso, verge santa...- que no trigarà en arribar.

Anem parlant!

FIBABC

2010-09-08T16:10:00.002+02:00

Hi ha un nou festival de cinema online que està funcionant molt bé. De fet, em recorda al desaparegut 'Fotogramas en corto' per la qualitat dels curts seleccionats i per l'expectació i participació que està provocant.

Que perquè us explico tot això? Doncs obviament perquè tinc un curt seleccionat al F.I.B.A.B.C. i perquè el podeu votar.

'El típico cortometraje en el que no pasa nada'

Els habituals ja el coneixeu, però ara està subtitolat en castellà :)

El cartel

2010-09-02T14:33:00.005+02:00

Ya tenemos cartel. Es más, una pasada de cartel. Lo han diseñado los amigos de Artlab Creacions.

También tenemos otra cosa. Pero, como la proyección será desde DVD y no desde celuloide -que la cosa cambia, y mucho-, esperaremos a la próxima para hacer el gran fiestón (Atención, preparamos camisetas y se pueden ir reservando).

La professió

2010-07-19T01:03:00.005+02:00

Com sabeu, a part de matar-me a fer curtmetratges que dificilment donen rendiments, també treballo. A poc a poc van sortint a la llum alguns dels projectes en els que he format part del departament de càsting.

I encara falta molt, però al 2011...

Això em permet, per fi, tenir un perfil digne a IMDB, cosa amb la que sempre havia somiat. Aviat s'ampliarà.

Il solito cortometraggio in cui non sucede niente

2010-07-16T19:32:00.006+02:00

Qué bien se está en Italia, ya no me acordaba. Hemos pasado una semana en Bari, en el festival Cinemadamare, viviendo como autenticos pordioseros, pero sacando bastante provecho de todo ello, en concepto de amistades, práctica de idiomas, desconexión del mundo y también algunos cortos. Esta es mi contribución a la ciudad de Bari y la contribución de Bari en mí. (Espero que habléis inglés o italiano)

Pese a unos recursos técnicos limitadísimos -debidos a las restricciones de equipaje de Ryanair- el resultado se deja ver, y recibí las sinceras -o eso me parecieron- felicitaciones de los compañeros del festival. No así del director y único miembro del jurado, pero -entre nosotros- ya sabemos cómo funcionan estas cosas.

Y nada más, otra pieza para la colección. Me voy a por una horchata y os dejo con uno de nuestros compañeros del rodaje de El Monje. Saludos.

Constataciones

2010-06-15T01:45:00.005+02:00

1. Estamos acabando una de las películas más bonitas y agradables que hemos hecho en el departamento de cásting. En francés, con muchos figurantes concentrados en pocos días y vestidos como reyes (aunque hagan de mendigos).

2. Girona es una ciudad preciosa. Da gusto volver a rodar allí, a comer allí, a dormir allí y da gusto trabajar con su gente.

3. En breve volvemos al "lugar de los hechos... que arrancaron este blog". Varias de las escenas de 'El Monje' se rodarán en Bardenas Reales, y tendremos el honor de contar con algunos figurantes locales.

4. A pesar de que el "famoso corto rodado en Bardenas Reales" lleva meses acabado, no se ha estrenado. Esta realidad puede ser parte de la maldición, o puede tener razones muy claras detrás. Lo más grave es que no lo sé. Por mi parte, el corto ya está viajando a decenas de festivales. Cruzad los dedos por mí.

5. En breve volvemos a Italia. Volvemos a reencontrar gente pero sobretodo a participar en Cinemadamare, un encuentro de cineastas de apariencia Hippie que ahora mismo se me hace apetecible.

6. Se divisan proyectos futuros, más laborales que creativos (creatividad, ¿dónde estás?), pero eso no impide que -después de medio año- lleguen también algunas vacaciones. Para los que se preguntaban dónde estába: Estoy aquí de nuevo.

Batallant amb el cel·luloide

2010-04-18T20:31:00.003+02:00

Aquí tenim el resultat d'aquell experiment que vam fer en Super8: Una pel·lícula coral de 30 minuts, rodada per 30 persones diferents. Com la pròpia idea promet, és una absolut caos, però dins del caos hi ha cosetes interessants. La nostra part, per altra banda, no s'entén perquè l'últim plano, on es justifiquen els anteriors, ha quedat pràcticament negre. Però bé, hem aconseguit algunes imatges interessants. La podeu veure al minut 17:16.

Ara comença la segona edició. Que serà en color (quins avenços, eh!). Si hi voleu participar, aviseu-me, que encara hi sou a temps! El tema central és Remake, em sembla bastant estimulant. Jo intentaré rodar alguna coseta entre histèria i histèria del rodatge de El Monje, on tenim dies de 300 i pico figurants. Una aventura molt maca.

Per cert, ja estic enviant el Mecanoscrit v2.1 a festivals. Informaré aquí de les sel·leccions, però la majoria sabeu que aquestes coses van per llarg (per variar).

Salut!

Fracassos i no tant

2010-04-05T20:14:00.007+02:00

He vist 'Mecanoscrit v.2.1' projectat en cine. Dos cops. No tinc paraules. Ara me'n recordo de perquè ens feia tanta il·lusió rodar en 35mm.

Des de fa unes setmanes, el curt torna a estar en mans de 'La Burocràcia'. La data d'estrena ja no depèn de mi, però intentaré accelerar les coses. Suposo que el passarem en alguna sala comercial juntament amb 'Sinceridad', de Paco Caballero, que va acabar el mateix dia que jo. Tindreu entrada VIP.

Encara que sembli impossible, som els primers alumnes de Master de l'Escac en acabar un curt en 35. Es pot trigar més!

Canviant de tema, el curt que vam presentar al Notodo va passar sense pena ni glòria. Com és habitual (i suposo que lògic), el jurat -que és subjectiu com tothom- pren algunes decisions encertades i altres d'inexplicables. Així que a la final han arribat curts molt bons, i d'altres infumables. El curiós és que la secció en què participàvem (curts de 30 segons) ha sigut declarada deserta. Hauria volgut fer un resum de les peces que valen la pena, però m'enfado i passo. Només us poso 'lo nostre'.

És broma, aqui teniu alguns minuts de talent:
Los gritones, de Roberto Pérez Toledo
Berlin, de José Enrique Sánchez Sarabia
El fin del mundo, d'Alberto González Vázquez

Salut!

ME-CA-NOS-CRIT-V.2.1

2010-03-04T23:17:00.002+01:00

Estic en una fantàstica alhora insostenible espiral de treball: Knockout, Operación Malaya i altres que s'apropen. Però no volia deixar d'anunciar-vos que dimarts acabo amb l'últim procés de l'etern curt: l'etalonatge digital. Ja no sé si m'agrada o no, si diu alguna cosa o no, però l'estrenarem i ens emborratxarem.

P.S.: Qui vulgui fer de figurant, obviament cobrant, que es posi en contacte amb mi.

Por fin, fotogramas.

2010-01-30T21:14:00.002+01:00

El famoso corto "No hay pan", de Luis Yrache, gestado en incubadora durante casi una década, vé hoy la luz.

Yo era bastante crío cuando rodamos esas escenas con los malabares, y también hace bastante que aprendí montaje en Madrid, con este corto como excusa. Esto cierra un ciclo, y quizás abra otro.

También está visible "La puta realidad", mi primer corto (cortísimo) para el Notodofilmfest. La próxima semana, cuando empiecen a hablar de votos y seleccionados profundizamos en el tema.

Esperes varies

2010-01-13T12:56:00.003+01:00

No estic intentant que aquest es converteixi en el típic blog que només s'actualitza cada 2 mesos per dir que no hi ha temps per escriure o res per explicar (que seria molt pitjor). No.

El que passa és que us vull ensenyar unes quantes coses que encara no tinc a mà. Però donada la concepció del temps que hi ha en el món del cine -o el que sigui això-, faré una llista per anar creant expectatives.

· El meu cosí Luis Yrache va estrenar l'altre dia un curt que tenia pendent des de fa 8 anys -si, VUIT!-. Està rodat a Rivas (us sona?) i allà mateix el varem presentar. És de quan jo encara ni m'havia plantejat viure -intentar-ho- d'això, però alguna cosa hi tinc a veure. Quan estigui disponible a internet, aquí el tindreu.

· Vam rodar la pel·lícula coral amb la gent del Super8, un minut cadascú i sense possibilitat de muntatge. Estem esperant que acabin els ultims grups per poder veure els resultats.

· Estem preparant un curt per al Notodo. L'hem rodat -també- en Super8 i amb l'adaptador anamòrfic que em van portar els reis. L'hem de presentar abans de dimarts que vé, així que aviat el podreu jutjar. Aviso, és una anada d'olla important.

· Hem fet l'etalonatge del Mecanoscrit. Un procés caríssim i que fa por de lo simple que és, el mes que vé tenim la mescla de sò, i després d'això crec que es podrà dir que està totalment acabat i presentable. Em deixaran fer una invitació pública per a l'estrena?

Com diuen per allà.... Stay tuned!

L'emoció del Cine

2009-12-15T12:38:00.006+01:00

El significat de la paraula Cinema no està del tot clar.

Quan estudies, acostumen a donar-te un conjunt de definicions. Alguns diuen que és un format, o un soport (el cel·luloide), altres ho consideren un concepte (imatges en moviment), altres parlen d'una experiència (la projecció en sala). Res de tot això acaba de convence'm. Tot i això, algunes cites que m'agraden, sobretot en la comparació cine-televisió, son:

Aquí aixequeu el cap, allà abaixeu els ulls.
Jean-Luc Godard.

Hi ha Art quan l'oferta d'imatges es pot concebre independentment de la demanda.
Régis Debray

L'admiració és precisament el que transforma la innovació en un valor cultural.
Mario Perniola

Un cinema és un lloc públic on cadascú se sent sol; davant la televisió, que cadascú mira a casa seva, s'hi sent a tothom.
Régis Debray

I per últim i més important.

Explanation kills Art.
Autor desconegut.

Per mi hi ha clarament moments en que SENTS que estàs fent/veient cinema, i altres en que t'adones que estàs davant d'un vídeo (oju, no tinc cap problema amb el vídeo). És una sensació personal i subjectiva, molts cops no compartida pels demés... però a alguna cosa ens haure'm d'agafar.

Sento que estem veient cine quan, al festival de Saragossa, ens projecten l'últim curt en una pantalla enorme, amb centenars de butaques... i sobretot quan el públic reacciona.

Sento que estem fent cine, quan rodem el curt en Super8 amb el Rafa. Quan després d'unes hores preparant un plano, et toca rodar-lo, combatre els batecs del cor i decidir que aquesta presa serà la bona, la definitiva, la ÚNICA, perquè només en pots rodar una.

I el cine quan el sents enganxa, així que ja estem buscant nous líos en els que ficar-nos. Us en mantindré informats.

Manifiesto: En defensa de los derechos fundamentales en Internet

2009-12-04T00:25:00.000+01:00

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet.

De eBay a Zaragoza

2009-11-16T03:37:00.005+01:00

Ahora mismo no hay un tema central del que quiera hablar, así que haré una lista de cosillas que quizás a alguien le interese saber... o simplemente leer. Por lo menos intentaré romper un poco esa idea de que la gente del cine nos rascamos las bolas todo el día.

Estoy invirtiendo una -para mí considerable- cantidad de dinero en eBay para ampliar mis posibilidades autónomas de realización cinematográfica (¡toma!). Por un lado está el Super8, cuya primera prueba con la Canon 1014az ha sido bastante decepcionante (en parte por el pésimo telecine. Estoy esperando uno mejor). Por otro, y aquí viene lo "revolucionario", he adquirido una cámara exactamente igual a la que usé para 'Rivas de Banda' y 'Dadme un punto de apoyo'. Con dos cámaras idénticas (una para cada ojo), me puedo adentrar en el mundo del 3D, mundo que viene amenazando con ser 'el futuro' desde que se inventara, allá por los 30, el cine con gafas rojo-azul o polarizadas.

También me he pillado unas buenas gafas, claro, y si todo va bien estaremos trabajando en un corto de terror tridimensional antes de que acabe el año. Mieeeeeeentrastanto, sigo metido en el departamento de figuración de películas como 'La mosquitera' o 'Agnosia'. Para esta última estuvimos rodando unas secuencias en la catedral de Girona con 250 extras vestidos de época. Tiene una pinta estupenda. En teoría, a finales de semana me incorporaré también como doble de luces de uno de los actores, cosa que puede ser bastante bonita mientras espero, también, que nos aprueben la serie documental en la que probablemente estaré de montador... UF! ¿Quién decía que no hay trabajo?

Ya en lo personal, los amigos del foro de Super8 nos hemos liado a rodar una película coral: 26 personas con un minuto cada uno y sin posibilidad de montaje, a toma única. Por supuesto, veréis el resultado aquí y también proyectado en Barcelona y otras ciudades. No sé si una de ésas será Zaragoza, de momento, vamos a participar en el festival de allí con 'Cambio de chaqueta', nuestro último corto DiBa. Parece que les gustan las microproducciones instantáneas, ya estuvimos con 'Dadme un punto de apoyo'. Sobre Mecanoscrit, me gustaría proyectarlo en la Berlinale, de momento sólo tanteo el terreno. Aquí estamos acabando el montaje de sonido para poder hacer la banda sonora, y mientras tanto deben estar cortando el celuloide en el laboratorio... "no news... good news?"

Edit Decision List

2009-10-23T18:06:00.004+02:00

Com alguns sabeu, algo tan simple com els crèdits d'un curt s'ha convertit en el cas de 'Mecanoscrit v.2.1' en una odissea. Els hem hagut de rodar físicament -lo digital encara no ha arribat al cine de modest pressupost, i quan dic cine em refereixo al celuloide- i en paper, els hem hagut de repetir per errors totalment absurds (el negatiu posat AL REVÉS al carregar la càmera), però al final estan aquí. Tant els crèdits com el cel d'estrelles -que hem hagut de reproduir TRES cops a plató perquè les estrelles de veritat no es poden filmar, Amenabar.- ja estan aquí.

I tenir-ho TOT rodat i TOT muntat implica una cosa: anar al laboratori a tallar -literalment- la pel·lícula. Tallar-la a trossos per després muntar-los a la manera tradicional: amb pega. Sona cutre però no ho és tant, la manera de fer-ho és a partir d'una EDL: Edit Decision List, que és -tan dramàtic com sona- una llista de codis de temps corresponents als fotogrames de negatiu per on es tallarà i l'ordre en el què aniran. Un error en aquesta llista envia a la merda mesos de treball de muntatge.

033 reel3 V C 03:09:28:01 03:09:55:19 00:02:38:08 00:03:06:01
* FROM CLIP NAME: reel3

034 reel3 V C 03:11:23:15 03:11:30:03 00:03:06:01 00:03:12:14
* FROM CLIP NAME: reel3

035 reel3 V C 03:11:42:03 03:11:47:17 00:03:12:14 00:03:18:03
* FROM CLIP NAME: reel3

... i així més de 100 talls. Prometo, a tots aquells que teniu alguna cosa a veure amb el curt, repassar un a un tots els codis abans d'entregar-los al laboratori.

Red Bull mola

2009-10-04T20:26:00.003+02:00

Per fi he estrenat la famosa càmera de super8. Ha sigut a la Red Bull Air Race d'aquest cap de setmana, a la que he anat com a càmera/periodista/infiltrat. Ara enviaré a 'cuenca' el material per que me'l revelin, després el telecinaran... i algun dia veurem com ha quedat i ens funcio d'això muntaré una cosa o una altra, però pinta bé, pinta bé...

De totes formes, qui vol fer videos quan la pròpia realització de la carrera crea COSES com aquesta? Crec que ha arribat el moment d'enviar el curriculum a Red Bull, que passa a ser a partir d'avui la meva empresa preferida.

De propina, i per no perdre la tradició... un recull d'algunes imatges que marquen la nostra generació; la Generació Youtube.

La Cuerda y la nostalgia

2009-09-28T17:26:00.007+02:00

Sucede una cosa bastante bonita después de los rodajes de cortos en 35mm, que para nosotros son superproducciones. Y es que mientras la peli se va montando a su ritmo, te van llegando reflejos de lo que fue el rodaje: primero las fotos, luego el making of, quizás algún trailer, vas viendo los primeros montajes... así que cada X meses te tienes que acordar del fantástico mogollón de gente que se juntó para crear 10 minutos de imágenes.

Esta es la historia, muy bien contada por Vladimir Ráez y sus colaboradores, de uno de esos cortos milagro: a pesar de tener entre manos muchas cosas nuevas para nosotros (dirigir a un perro, efectos especiales, construcción en plató...), logramos mantener el tipo, parecer profesionales y rodar cada puto plano de esta película que esperemos os destroce las retinas en breve.

Viva Vodafone

2009-09-21T16:52:00.006+02:00

Por petición popular, este post será en castellano.

De hecho, desde que nació el blog mi intención era ir cambiando habitualmente de lengua (catalán, castellano, italiano, inglés...) pero por inercia y audiencia la idea se quedó por el camino.

Sólo quería compartir un par de cosas. La primera es que la pre-presentación del 'Mecanoscrit v.2.1' en Rivas fue todo un éxito. La proyección fue al aire libre y las más de 200 personas que asistieron me convencieron de que el corto está acabado. Que sólo falta rematar los aspectos técnicos que el 35mm implica. Yo me he quitado una peso de encima, pero eso no cambia que para estrenarlo oficialmente quede mucho por pelear. Estamos peleando.

La otra es que aún no he estrenado la cámara de Super8. Ni he rodado un corto, ni el videoclip del Grito de Piter que se nos pasó por la cabeza, la cuestión es que la quiero usar para algo guapo, que el negativo cuesta lo suyo. Aún así, sí he estrenado cámara; le he sacao por la patilla a Vodafone un móvil de 5mp (algo que hasta hace poco me habría parecido muy estúpido teniendo en cuenta la óptica que cabe en un móvil). Los vídeos a 120 fps -como el de arriba- y las fotos panorámicas -como la de abajo- me convencieron a favor del juguete.

Movil Film Fest... tiembla.

Mecanoscrit News

2009-08-12T19:21:00.006+02:00

Fa un temps em vaig prometre a mi mateix que a les festes de Rivas de 2009 estrenaria el curt en 35mm (en aquella època això de '35mm' sonaba bonic), estigués acabat o no.

A finals del mes passat, vam estar -un coooop més- al plató de l'Escac per rodar els crèdits i així poder enviar l'EDL que el laboratori necessita per tallar i muntar el curt en cel·luloide. Uns dies després, em van escriure de la productora explicant que, per algun problema al xassís de la càmera, s'havia rodat tot al revés. Com el terme 'al revés' no està del tot clar, encara no sé quin percentatge de la feina feta és útil... si és que hi ha alguna cosa aprofitable. Això ens envia a setembre, ens envia a repetir coses, ens envia un altre cop a no acabar mai.

A mi, personalment, m'envia a buscar feina a un altre pais, a passar una mica del tema, i alhora a tenir més ganes de rodar que mai, però sense dependre d'estructures i processos absolutament prescindibles avui en dia. M'envia a rodar la setmana que vé un curt d'època en Super8, muntarlo jo a casa i enviarlo còpia per còpia als festivals. I que els festivals siguin familiars i acollidors, que guanyem o perdem ens emborratxem amb els altres directors i destrossem l'habitació de l'hotel. Però ARA, JA.

Per això, ARA, JA, estreno el Mecanoscrit v.2.1 a Rivas, com a acte preliminar de les apoteòsiques festes. No està acabat, millor. Passarem un questionari al públic, els farem sentir-se part de la interminable construcció de la pel·lícula i qui sap si les seves opinions canviaran un altre cop el muntatge, si retrassaran tot encara més... a aquestes alçades ja serà el de menys. Segur que ens emborratxem.

¡Ehpaña, berigú!

2009-07-22T08:54:00.004+02:00

No tinc massa temps per escriure, hi ha un parell de posts pendents que m'agradaria publicar, però de moment i per complir amb l'expedient, comparteixo amb vosaltres -cada cop més actius lectors-, el vídeo que no puc parar de mirar des de fa alguns dies. Probablement l'haureu vist, però un cop més no vé malament.

Us adoneu de la temporada de cine espanyol que se'ns vé a sobre? Pagafantas, Rec2, Ágora (la nova d'Amenabar), Spanish Movie... amplieu la llista vosaltres.

On han quedat aquells temps de guerra civil i travelos a punta pala?

Alta tecnologia no-digital

2009-07-01T14:21:00.004+02:00

Estic eufòric. Em sento com una dona després d'arrasar amb una botiga de Zara. Acabo d'adquirir una càmera de CINE. En realitat és de Super8 i 'només' ha costat 300 papers, però es menja en prestacions algunes màquines digitals que ara mateix costen milers d'euros.

Alguns dels detalls que m'han impedit de resistir-me a la temptació són la òptica 7-70mm (equival a 25-250 en una 35mm) que obre a 1.4 i incorpora macro, les velocitats de fotogrames a 18, 24, 54 i frame a frame i l'obturador amb obertura totalment regulable.

Ara tocaria provar-la, però m'he proposat utilitzar-la sobretot en projectes dignes i -si pot ser- professionals. Estic convençut de que amb una bona direcció de fotografia pot donar resultats increíblement elegants. De moment em distrec descobrint la infinitat de controls, tots manuals, que porta.

Canviant de tema:
No és d'interès general (això és un blog personal, què esperàveu?), però aquí hi ha un regalet que he fet a l'equip tècnic del 'Asesino a Sueldo'. Una cosa totalment altruista, ja sabeu ;-)
Torno a tenir curro durant el mes de juliol. És en el departament de càsting d'una peli bastant sèria: tenim dies de 40 extres vestits d'època i perduts per la muntanya. Us aniré explicant cosetes.

Teoria improvisada sobre les escoles de cinema

2009-06-27T03:09:00.003+02:00

Si Algú decideix estudiar CINEMA -o audiovisuals- probablement sigui perquè li agrada el CINEMA -o l'audiovisual, sigui el que sigui això-. Llavors la gent el felicita, perquè tè mèrit això de voler ser artista (té mèrit VOLER alguna cosa?). I a la universitat comencen a parlar-li d'història de l'art, de comunicació, d'avantguardes. I va al poble i diuen: "Ja ha arribat l'artista".

Us heu fixat que almenys el 90% de les peces que es presenten als festivals populars de cine s'assemblen més al videoart que al cinema si és que s'assemblen a alguna cosa? La meva teoria és que aquest Algú del que parlàvem ha perdut la concepció del que és el CINEMA i l'han acabat convencent de que el que ha de fer és... art: la paranoia personal, que si sou del 'mundillo' coneixereu. Ha oblidat que el que li agrada no és el videoart (la prova, que no va a les galeries a veure'l, ni tansols li agrada el 'videoart' que fan... els seus companys de classe) sino el CINEMA: documental, ficció o els gèneres intermitjos.

Què diuen llavors a la universitat? No són totes iguals. Però en general, que la creativitat està per sobre de les convencions, que molts ànims, que la intenció és el que compta, que la comunicació consta d'emissors i receptors, que diagrames de Maslow i polles en vinagre.

Per tant, el nostre Algú ha passat quatre -si tot va bé, que tampoc té massa mèrit- anys de la seva vida intentant formar el seu cervell per acabar sortint al món real i laboral -o més aviat no-laboral-, fotre's dues o tres osties i així, del cop, recordar què és el que volia fer amb la seva vida.

(Aquí el nostre curt del DiBa, festival amb 90% de 'pseudovideoart', una mica més arregladet del que el vam presentar.)

Titulars impactants

2009-06-07T20:09:00.008+02:00

Ja no estic a 'El asesino a sueldo'. El rodatge no s'ha acabat, de fet dubto que acabin la peli en el mes que en teoria els hi queda, però jo ja no en formo part. Les raons sortiran a la llum en un format o altre depenent de com acabi la història, suposo que 'no hase falta disir nada más'.

Ha arribat a les meves mans una còpia del guió amb el que Bigas Luna ha rodat el teaser per al SEU Mecanoscrit, que es diu 'Segon Orígen'. Us puc dir que s'ha actualitzat el text per portar-lo al present (aparèixen mòbils i iPods, sense anar més lluny), però dedueixo que es conserva íntegre l'esperit i el discurs (sino la familia de Pedrolo els hi tallaria les cames). Correspon a l'inici del llibre, el moment desencadenant. Desapareixen els platets voladors i els protagonistes estan bastant més crescuts, suposo que per evitar incorreccions polítiques: el sexe entre nens, vaja. L'han rodat en 3D, així que la pel·lícula probablement tiri pel mateix camí. La Úrsula Corberó interpreta el paper de l'Alba.

Per fi tenim llum verda per continuar amb la post-producció del NOSTRE Mecanoscrit. Ara toca rodar els crèdits, muntar el sò, mesclar-lo, tallar el negatiu a laboratori, muntar-lo, etalonar i alguna cosa més que desconec per finalment estrenar-nos a sales i festivals. De totes formes, intentaré fer una preestrena aquest Agost a Rivas. Us mantindré informats.

DiBa agredolç.

2009-05-25T07:20:00.006+02:00

Dolç: Hem sigut, amb la peça que ja us vaig ensenyar, un dels 16 (en teoria 12) finalistes d'entre 136 curts.

Agre: No hem guanyat.

Dolç: Un dels premis ens ha permès descobrir aquesta obra d'art.

Agre: Inexplicablement, també s'han endut premi absurditats com aquesta, aquesta i aquesta.

Dolç: Hem pogut veure altres bones peces com aquesta, o aquesta meravella.

Agre: L'organització ha convertit els premis del públic en un concurs d'amiguisme. No se n'amaguen, als mails escriuen coses com "Cuanta más gente de tu equipo traigas a la fiesta de clausura, más posibilidades tendrás de ganar la cámara". Així guanyen els curts que guanyen... i el festival es devalua.

Dolç: Em quedo, sobretot, amb la boníssima reacció que les 200 persones del públic han tingut davant el nostre curt. Han rigut un acudit darrere l'altre, han aplaudit i han demostrat que, com era la nostra intenció, aquesta és una peli que funciona si la veus acompanyat.

L'any que vé, més!

(Actualització)
Ja podem veure el curt que el president del jurat i director convidat, Borja Cobeaga, va fer en les mateixes condicions que nosaltres.

Fent cine sense perdre el temps

2009-05-19T06:18:00.004+02:00

Després de moltes hores sense dormir, de moments divertits, de crisis existencials i de moltes presses... presentem el nostre curt del DiBa d'aquest any. (Per si algú encara no ho sap, es tracta de realitzar un curt en 72 hores a partir d'una paraula clau: en aquest cas, "canvi")

El firmen, a part de mí, el Nico Maynetto, el Rafa Suárez, l'Andrea Pirrello i el Martín Villanueva com a actor (entre d'altres). No hem tingut temps d'arrodonir-lo tècnicament, (imatge i sobretot àudio) esperem fer-ho aviat. Però la nostra intenció crec que queda clara: No donar la llauna al públic ni al jurat sino fer-los somriure per uns minuts. Ho aconseguim?

Si us fa gràcia votar-nos, aquí teniu l'enllaç, però la majoria de vosaltres sabeu com funcionen aquestes batalles de vots... i no hi pensem entrar.

El asesino a sueldo

2009-05-12T20:56:00.011+02:00

Si busquem 'Salomón Shang' a Google, la majoria de referències asseguren que 'rodará en Noviembre El Asesino a Sueldo'. La veritat és que no va rodar 'en Noviembre', sino a partir de Febrer... i encara no ha acabat. Si un rodatge espanyol dura de mitjana 6 setmanes, en aquest ja podriem estar començant la tercera peli, i segur que no acabem abans de Juny.

Hi treballen cares conegudes (del Mecanoscrit, vaja): La Iria a l'equip de direcció, l'Emi al d'art i el Manu -que també fa d'atrezzista- i jo tenim entre mans el documental sobre el curiós procés de creació d'aquest llarg, alguna cosa a l'estil de 'Lost in la Mancha', per que m'entengueu. En aquest altre trailer apareixen algunes de les nostres imatges, però hi ha molt i molt més, passem de les 120 hores d'un material bastant boig.

(c) Producciones Kaplan

Els conflictes i les polèmiques ja sortiran a la llum amb el documental, només us avanço que n'hi ha, com en tot rodatge. També hi ha grans moments i alguns tocs d'humor, és la història d'un grup de gent molt jove fent una peli de grans aspiracions. Es pot produir un llargmetratge d'èxit d'una forma diferent? Aplicar tot l'esforç econòmic i humà a, exclusivament, els elements que surten en pantalla? Aprofitar les noves tecnologies digitals per esquivar els incòmodes processos de la indústria? Ho veurem.

Avui fa un any!

2009-05-06T00:03:00.004+02:00

Avui fa un any vam acabar de rodar el nostre Mecanoscrit.

Aquell dia estava convençut de que en pocs mesos l'estrenariem. De que, com amb els meus altres curts, deseguida aniriem als festivals si la cosa anava bé o passariem al següent projecte si anava malament. Res de res.

Els primers mesos vaig creure que el curt s'estava muntant. Un "estem fent CINE, siguem professionals, deleguem el muntatge a un muntador" m'excusava de sentir-me culpable per no estar fent res. De fet, ni buscar feina: "el que toca és el curt". Ara estic -per fi- fins el cul de feina i, en canvi m'han vingut ganes de moure tots els fils per tancar un curt que està virtualment muntat. Que només cal portar a tallar, etalonar... feines principlament mecàniques i que, per tant, no requereixen de temps de meditació sino de simple voluntat i organització.

El motiu -principal- del retràs no és el format cine, sino convertir en complicada una cosa que és senzilla: una película de 10 minuts. Els projectes que van ser escollits alhora que el meu estàn igual d'aturats davant la cara de tontos dels seus directors, i això dóna que pensar. Com sabeu, hem rodat fa res "La Cuerda" de Pablo Sola, doncs les seves ganes de tirar endavant el projecte sense perdre temps estúpidament se m'han contagiat.

Ahir vam doblar certes frases per millorar tècnicament el sò. Aquesta setmana la productora veurà el muntatge, hem demanat pressupost de postproducció i ja estem buscant dia i hora per fer els crèdits, mesclar el sò, etc. La meva idea és estrenar-lo, ESTIGUI COM ESTIGUI, aquest estiu a Rivas. Si funciona endavant, sino haurem après moltes coses.

Es diu que si vols que una cosa es faci bé -en aquest cas que es faci a temps- l'has de fer tu mateix. A partir d'ara, i això ho dic a tothom que té a veure alguna cosa amb el projecte i per tant ganes de veure'l, assumeixo totes les responsabilitats que se'm permeti. I si em retrasso serà, principalment, culpa meva.

Rodar 'La Cuerda'

2009-04-23T16:27:00.005+02:00

Demà tindrem el 'telecine' del curt en 35mm d'aquest any: 'La Cuerda'. No és meu, és del Pablo Sola, però hi he dedicat tantes hores que estic igual de nerviós davant del resultat com quan vaig acabar el Mecanoscrit ('Acabar'? Quina paraula més abstracta!).

Hem tingut encara menys pressupost que l'any passat, però a base de setmanes sense dormir s'ha rodat TOT. I quan dic tot em refereixo a TOT, inclòsos els crèdits. L'objectiu és anar a Escándalo i dir: 'està ACABAT, ho voleu estrenar o no?' Per evitar les situacions precedents que vosaltres coneixeu.

Un gos, efectes especials, construcció a plató, moltes coses noves. Però hem tornat a treballar amb el Robert San Eugenio a la 'foto', amb el Kike Bermejo al sò, jo he sigut ajudant de direcció i el Pablo Sola, que em va fer el 'making del Mecanoscrit' ha sigut el Director.

Delinquint a Barcelona

2009-04-04T05:59:00.004+02:00

Sempre m'ha fet molta gràcia descobrir com ens veuen des d'altres llocs del món. Potser ja heu sentit a parlar del videojoc 'Wheelman', perquè l'ajuntament de Barcelona va intentar retirar-lo del mercat. Més que si es destrossa la ciutat o no -que mola, així no cal destrossar-la en la vida real- jo tenia curiositat per saber què deien els vianants.

Llavors? Una absurda i divertida -a aquestes alçades ja no ens ofendrem, no?- barreja de català i mexicà amb expressions com "Extraordinari!" en el moment menys adequat del món.

Això em recorda la de cops que hauré intentat grindar-me el maremagnum, els toreros al Macba i altres barbaritats del "Tony Hawk" que també reconstruia la ciutat.

Fotogrames

2009-03-23T19:33:00.003+01:00

I per fi, un treball en cel·luloide, com déu mana, amb cara i ulls, etc, bla bla bla.

Senyors productors, això és el que es pot fer amb un baixissim pressupost.

Frikades

2009-03-11T15:59:00.001+01:00

...delicioses frikades.

Podria teoritzar sobre perquè això són obres d'art contemporànies. Però passo, no cal.

Bona i mala òstia

2009-03-03T19:09:00.008+01:00

Estava a punt d'escriure un post des de les vísceres, crític i rancuniós, però m'han passat un vídeo que m'ha posat content i m'ha calmat, el podeu veure una mica més abaix.

No sóc partidari de fer crítiques descarades a institucions de les quals n'he format o puc arribar a formar-ne part, simplement perquè no em vull tancar portes al meu futur laboral. Però alguna cosa hauré de dir davant... d'això:

Les explicacions a que aquests vailets hagin envaït la ciutat amb els seus lemes casapraderils poden ser:

a) Parlen bé de la seva facultat perquè van borratxos.
b) Parlen bé de la seva facultat perquè són personatges de ficció, a més a més dibuixats.
c) Parlen bé de la seva facultat perquè els han pagat per dir-ho a l'anunci.
d) Parlen bé de la seva facultat perquè no s'estimen a ells mateixos i no exigeixen que per 7.000 euros a l'any se'ls ensenyi alguna cosa útil.
e) Parlen bé de la seva facultat perquè creuen que ser becari és una professió.
f) Parlen bé de la seva facultat perquè mola que aprovar una carrera sigui més fàcil que passar segon de la E.S.O.
g) Parlen bé de la seva facultat perquè, a més de Blanquerna, han estudiat en algun altre lloc i, mala sort, els han pillat precisament quan parlaven d'aquest altre lloc.
h) Parlen bé de la seva facultat perquè van fumats (es van enganxar a la marihuana durant les classes de TCI, a les que assistien des del pati)
i) Parlen bé de la seva facultat perquè -al contrari que jo, i això explica el post- van follar molt a la uni. Concretament a la capella.

I ara relaxem-nos amb el Super-8 que vam rodar a la neu i que el Curro ha muntat. La vida és bonica.

P.S. Estem preparant un altre treball en Super8 -en color!- bastant, bastant guapo.

Ignorants i el món

2009-02-23T22:32:00.002+01:00

Ja fa dies que he tornat de Berlin, però no sé molt bé què explicar.

Impressiona la importància que té allà el cine, lo grans que són les sales, lo bé que s'organitzen les coses... però sobretot m'han impressionat dues coses:

1. Que parlo un anglès pitjor del que pensava, sobretot en comparació amb la perfecció i fluidesa de gent de tots els països del món, inclosos els del tercer món.

2. Que mentre aquí no parem (de fet, no paren, jo no ho faig) de queixar-nos d'una constant crisi en el món del cinema i del poc nivell del nostre cinema (català, espanyol, m'és igual), gent de països dels que no en sé ni la capital m'han deixat anar frases com "Jo faig cine perquè vaig veure una peli de Carlos Saura", "El Orfanato i [rec] és del millor que he vist en anys", "Quina enveja que estiguis en el millor lloc i el millor moment per fer cinema", "Buñuel em va canviar la vida" o "Com és que Ana Torrent va fer tant poques coses entre El espíritu de la colmena i Tesis?" (Alguns d'aquí ni sabeu de què parlo). Diria que reflexionéssim... però no: Aprofitem-ho, per Déu!

Ah, un detall curiós. A una masterclass de muntatge, ens passen un curt americà amb un protagonista negre i un altre amb un lleuger dèficit mental. Obviament, jo no entenia res. Llavors, apareix un vell cridant "aquesta dona no fa res! que no m'escolta! però què fa?!". Així, en català. La part per la qual havien buscat una llengua estranya, que la gent no entengués, és l'únic que vaig pillar. En aquests moments et sents especial... i una mica tonto.

Berlin i Seat

2009-02-03T18:25:00.007+01:00

Un parell de notes ràpides.

Quan parlo d'imitar (o homenatjar) bé enlloc de malament, em refereixo a preciositats com aquesta.

Basada en aquest videoclip.

Durant els propers 10 dies estaré a Berlin a una cosa anomenada 'Berlinale Talent Campus', quan torni ja us explicaré què és. De moment no ho acabo d'entendre, només sé que et paguen viatge i allotjament, que coneixerem gent maca i que es dirigeixen a tu amb un 'Dear Talent', estimat talent. Ja era hora.

Ah, no me'n vull anar sense aplaudir al Gran Wyoming pel pollastre que ha muntat aquests dies.

Publicitat cara i ineficaç

2009-01-28T16:50:00.004+01:00

L'agència BBDO i Telefònica, han intentat fer el que explico al post anterior: Utilitzar les fórmules d'èxit d'els videos virals i reproduïrla.

En aquest cas, però, s'han comès errors.
Els diners d'emissió per televisió se'ls han gastat igualment.
El que copien no són idees sino efectes visuals que la gent ja coneix, i així es perd tota la potència de la sorpresa.
Els internautes s'adonen del plagi i inicien una contracampanya. El tir per la culata.

Crec que, de forma més subtil, ho segueixen intentant. Per exemple, aquesta composició de dominós no es basa clarament en la fórmula d'aquest programa, crec que holandès? I el que emeten actualment de la casa inclinada, no s'assembla molt -però perdent tota la gràcia- a aquesta obra d'art?

Suposo que tot depèn d'on es posi la frontera entre plagi i inspiració (o fins i tot es podria argumentar homenatge!). Jo no sé què opniar. Per una banda està bé, per fer bons continguts aprenem d'allò que ja és bò. Per l'altra, intentar copiar literalment alguna cosa i que quedi malament, perjudica tant al copiador com al copiat.

Publicitat gratuïta

2009-01-23T23:52:00.002+01:00

És el somni de qualsevol empresari, l'estratègia de molts publicitaris... i el que aconsegueixen uns pocs.

En la publicitat viral sembla no haver-hi fórmules màgiques, repetir alguna cosa que ja s'ha fet no funciona, ja que els principals valors són la novetat i la sorpresa. O potser sí que hi ha una fórmula que funciona?

La campanya "The best job in the world" -que ofereix escriure u blog en un illa australiana per 75.000 euros- no us recorda a "Aficionado Profesional"?

A mi sí: Un macro-procés de selecció mitjançant video-currículum, un salari envejable, dietes i viatges de luxe pagats i, sobretot, difusó en tots els mitjans escrits i audiovisuals de forma pràcticament gratuïta per al banc ING i el turisme australià. Obres d'art de l'era Youtube (repel·lent...).

Memòria i showreel

2009-01-14T17:59:00.002+01:00

Fa temps vaig pensar que no era una bona idea fer-me una bobina com a director.

La raó? Se m'ha oblidat completament. Per això he près dues decisions:

1. Comprar-me una llibreta de butxaca per apuntar les coses importants.

2. Fer una bobina i penjar-la, que ja era hora.

Hiperrealitat (o contingut explícit)

2009-01-10T19:39:00.004+01:00

Si Hamas no té una indústria cinematogràfica superior a Hollwood i Bollywood junts, això és terrorisme.

De feina i de negres

2008-12-31T20:07:00.002+01:00

Els que em coneixeu una mica sabeu que últimament no tinc gaire feina.

Els que em coneixeu una mica més sabeu que això és totalment fals. Sóc el 'negre' oficial d'Aficionado Profesional. Així que el meu any audiovisual es tanca amb aquest resum, que no firmo ;).

Això sí, aquests dies hem ('he', perquè enganyar-me, estic sol) avançat molt en el muntatge efectiu -i sobretot moral- del Mecanoscrit. Els pocs que l'han vist diuen que funciona.

Feliç i pròsper 2009 a tots, sigui quin sigui el significat d'això.

Ja és nadal a Barcelona...

2008-12-13T15:02:00.007+01:00

... i l'Ajuntament s'esforça en demostrar-ho amb la seva gràcia habitual.

El que no sé exactament és si això és ecològic. De totes formes, gran iniciativa. Es d'aquelles idees simples que tens davant dels nassos i només quan les veus t'adones de que són brillants i precioses. Vaja, que s'ha esptllat un semàfor.

Ah, en la meva lluita per fer universal la cultura us enganxo un vídeo que no haurieu de desconèixer el pròxim cop que estigueu amb algú i no sapigueu què dir.

EL Makin of

2008-12-06T17:49:00.007+01:00

¿Cuantos Making Of habéis visto donde se cante una Jota?

Aquí va una de les 'coses' més emocionants que han sortit -i sortiran- de l'aventura 'Mecanoscrit v2.1'. Firma Pablo Sola.

Plas, plas, plas.

Visca el Cinema (de Guerrilla)

2008-11-30T03:18:00.001+01:00

Storyes

2008-11-28T05:04:00.001+01:00

Crec recordar que Salvador Dalí, després d'haver estat empresonat, va dir que voldria viure sempre a la presó perquè és el millor lloc per crear.

Sigui un deliri dels seus o una frase fruit de la meva mala memòria, el que jo interpreto és que els problemes i les limitacions estimulen la imaginació i provoquen l'art, tot el contrari que la llibertat.

El personatge Harry Lime a "El tercer hombre" diu: "En Italia durante 30 años de dominio Borgia tuvieron guerra, terror, asesinatos y baños de sangre, pero produjeron a Michelangelo, da Vinci y el Renacimiento. En Suiza tuvieron 500 años de democracia y paz y ¿qué produjeron? El reloj de cuco."

El que vull dir amb tota aquesta filosofia barata és que una obra és, en el fons, una conseqüència de les seves limitacions. Sobretot si enlloc de queixar-te, curres com un matat. Jo no sabria què fer amb un pressupost il·limitat, o sense una data d'entrega (Em rebenta no saber quan -collons- estrenarem el Mecanoscrit?).

La nostra gran limitació va ser el temps, que tot ho dóna i tot ho treu. Per molta preproducció que portéssim a sobre, haver de rodar el curt en menys de quatre dies va assassinar una tercera part dels planos. Una llàstima? No, el resultat final serà probablement més elegant i ens estalviem seqüències innecessàriament explicatives com la que -gràcies al 'story' que va dibuixar el Manu en temps récord- podem veure aquí.

I parlant del 'Mecanoscrit v2.1', algunes de notícies: Una, m'han insinuat que l'enorme 'making of' que prepara el Pablo Sola està gairebé a punt. Dues, he descobert una espècie de precrònica de l'Elisenda Soriguera que m'ha fet bastanta il·lusió. I tres, sen's ha anat l'olla i amb els trossos de pel·lícula que ens van sobrar, aquest cap de setmana rodarem paisatges i terres. Sí, amics, demà me'n torno al desert!

Yacas

2008-11-26T16:08:00.003+01:00

No puc amagar els meus referents.

Aquesta pobre imitació de Jackass, però, no té cap intenció audiovisual. L'interessant és el que va passar després.

La Guàrdia Urbana ens estava vigilant i va venir a demanar-nos la documentació, es van apuntar les nostres dades i van insinuar que no ens multarien. Ja veus, per saltar sobre un arbust, com si no haguéssim fet impunement coses molt pitjors (pura enveja que ténen). Ja ho confirmaré.

Desapareix Fotogramas en Corto

2008-11-14T19:46:00.003+01:00

Hi ha festivals que pugen i festivals que baixen.

Baixa, cau, s'estampa contra el terra 'Fotogramas en Corto'. Un festival referent a Espanya per aconseguir la màxima difusió dels curtmetratges (abans de la massificació de youtube). També per premiar gairebé sempre els curtmetratges de directors ja consagrats, enlloc de les obres més innovadores.

No he llegit la notícia a cap diari ni blog, però em sembla prou important per al sector: efectivamente internet canvia les coses. M'han dit que la causa és la retirada del patrocinador, però alguns sabreu que l'any passat ja van deixar d'editar aquell famós DVD de tots els anys. Només van distribuir els curts per internet (amb infinits problemes tècnics, per cert), cosa que es pot fer amb o sense festival. Alguns detalls em van fer sospitar llavors que la retirada del DVD es devia a algun conflicte de drets d'autor: que un d'aquests directors o productors estel·lars que es posen a fer curts no permetés que el seu contingut es distribuís pel món sense rebre'n ell una contrapartida important. Ara penso que potser es tractava, simplement, d'un problema de rendiment econòmic. Però no ho sé.

L'altre, el que puja, és el notodofilmfest. Aquest és pioner en la utilització d'internet en el món del curt. Malgrat apostar per la innovació, l'any passat va aixecar una gran polèmica en donar el primer premi al curt 'Cómo está el mundo, Fermín' (es rumoreja que per obsessió de Bigas Luna). Una autèntica manca de ritme, estructura, tò, estil, evolució, estètica, emoció, originalitat...

...una puta merda.

La forma de demanar perdó del festival és posant al front del jurat d'aquest any a un dels millors curtmetratgistes que ha passat per aquí, un cervell indiscutible darrere una personalitat de psiquiàtric: Nacho Vigalondo. Tachán. Només pot aportar coses bones... i borratxeres, que en aquesta època són molt necessàries.

Acabo el post amb un video que no té res a veure :D

Spike Jonze 360 flip

2008-11-09T01:42:00.003+01:00

Si algun dia em pregunten quins són els meus referents estètics no podré mentir. Per moltes pelis que m'empassi, del que més m'ha impactat i em segueix impactant són els videos de skate.

Mai he sigut molt bò amb la taula (algun truc guapo sí que feia), però Spike Jonze tampoc ho és i fa delícies com aquesta.

Sí, l'home de 'Being John Malkovich' i 'Adaptation' fa videos de skate entre peli i peli. S'ha dit per activa i per passiva que la originalitat estètica està en la publicitat i el videoclip. I, entre una cosa i l'altra, no tothom sap quantes referències neixen de tardes de cerveses a l'skatepark, despres de trucs i ossos trencats (les nostres estimades òsties).

Jo copio de tot: La música, els ulls de peix, el muntatge, efectes, faig travellings amb skates i la gent mou el món en skate. Però sigueu o no tan frikis, sabreu apreciar aquestes dues obres d'art, atenció.

Sí, també és el creador de 'Jackass' i d'infinitat de videoclips i anuncis... és el que té ser un geni.

A propòsit de la realitat (Formula 1!)

2008-11-04T04:41:00.008+01:00

Construcció dramàtica portada al límit i executada amb una precisió i enginy pocs cops vistos.

Des del punt de vista de Hamilton (aquí el director no decideix amb quin personatge empatitzes, ho decideixes tu. Mola, no?) la volta final d'aquest mundial i concretament la 'pàjara' de Timo Glock és la biblia que, malgrat tu no ho sabessis, estava a la teva butxaca i t'ha salvat la vida quan el teu rival ha aconseguit, per fi, disparar-te al cor (És Los 39 escalones, digueu-li a Hitchcock). De cop creues la meta i et preguntes: Estic viu?
Sí, i en el cine clàssic això vol dir que probablement t'ho mereixes.

En canvi, per Massa i la seva familia, el moment d'acabar la carrera significa, com en El Padrino III (Digueu-li a Coppola), que han arribat al final de la peli i -encara que sabien des del principi que estaven destinats a morir- creuen que han esquivat la bala, que ha canviat el seu destí i sortiran victoriosos. De cop ho veuen tot vermell, és sang, i és seva. Es pregunten: Estem morts?
Sí, i en el cine clàssic això vol dir que probablement s'ho mereixen.

Perquè crec JO que això és més emocionant que el cine? (les xifres d'audiència em donen la raó) Perquè al cine saps que Al Pacino ha cobrat una pasta pel paper i de seguida ha tornat a somriure. A la realitat, o a l'estètica de la realitat, saps que la cara que fot el pare de Massa quan li expliquen el que ha passat... durarà unes quantes setmanes.

Alguns curts, d'altres breus, a la FNAC

2008-10-25T16:53:00.003+02:00

Clic per veure'n els detalls.
Us hi esperem!

Una clau per als propers 30 anys?

2008-10-24T17:40:00.004+02:00

La crisi econòmica mundial posa en dubte els models de tot allò que ha funcionat comercialment fins ara. Això, sumat a l'evident manca de visió de les anomenades 'indústries culturals' em fa pensar que un futur millor i més just s'amaga darrere d'iniciatives com aquesta. Serà inspiració o serà ignorància, però no puc evitar que el cor em bategui més ràpid per uns moments. Potser és una petita esperança de TENIR LA RAÓ:

No és un 'Record' més

2008-10-23T02:17:00.002+02:00

De nou una direcció brillant oculta sota la cortina guarra de la simplicitat.

Show must go on

2008-10-19T06:29:00.002+02:00

No em demaneu que tradueixi, perquè jo tampoc entenc la meitat de les bromes. Comprendre la posada en escena que ara veureu és ja una lliçó magistral.

Malgrat les crisis que calguin, -aquests americans- segueixen sent els propietaris de la paraula "espectacle". És absolutament impossible imaginar dos videos similars entre els candidats a la presidència de qualsevol altre país del món.

Convido a la meva -reduïda però fidel- audiència a explicar-m'ho.

Consells -obvis- de direcció (Els permisos)

2008-10-16T03:15:00.008+02:00

Comencem aquesta sèrie de consells amb un de molt senzill:

Què hem de fer quan trobem una localització així d'espectacular per al nostre curt de ciència ficció...

...i ens deneguen els permisos de rodatge perquè espantariem els ocells de la zona en plena reproducció?

Tenint en compte que al costat hi ha una colla de militars que llencen 'petardets' com aquest quan els rota,

-malgrat ells paguin uns bons 600 milions de pessetes l'any per divertir-se- el que jo recomano és fer una breu reunió...

...i seguir a la nostra -puta- bola.

Al cap i a la fí, només som 'curtmetratgistes', ni els forestals ni moltíssim menys els ocells en reproducció s'adonaran de que estem allà. Si després et demanen explicacions dius que ho vas rodar tot en un plató amb croma.

La realitat ens torna a fotre d'hòsties

2008-10-03T12:57:00.003+02:00

A vegades l'emoció cinematogràfica (o alguna cosa de similar) apareix en l'últim lloc on esperaríem trobar-la. Qui ens havia de dir quan van començar a proliferar els 'CallTv', els vergonyosos concursos televisius d'altes hores de la matinada (cada cop menys altes), que la ignorància i la manca de serietat crearien 'blockbusters' claríssimament classificables en gèneres.

El terror absolut:

La comèdia romàntica:

El surrealisme:

I, atenció, la ciència ficció. Val la pena veure senceres les dues parts d'aquest document per acompanyar a Maruja en el seu viatge en el temps (20 segons enrere) per discutir apassionadament amb ella mateixa.

S'accepten noves aportacions.

Velles glòries

2008-09-30T22:57:00.002+02:00

Just en un moment en què el pessimisme s'apodera de la part del cervell que dedico al futur (la crisi, que fins fa poc em feia gràcia, em nega un ofici i els projectes oberts no s'acaben mai), un dels nostres curts que més m'agrada i que menys reconeixement ha tingut se'n va per sorpresa a un festi... DE NOU UN FESTI!

És un de petit, però sovint son els més acollidors. Concretament, el Festival Mira'm de curts en Valencià (sí, ja ens entenem) a Sueca ha seleccionat el nostre 'Lies? - Snuff Movies'. Serà aquest divendres. Si podem ens hi acostarem, esclar.

Us deixo amb la història, en dues parts.

Vida cinematogràfica

2008-09-12T20:08:00.008+02:00

Quan Juan Marsé va entregar, com a membre del jurat, el Premio Planeta a Maria de la Pau Janer, indignat amb la qualitat de les obres presentades va estampar un No te confundas. A mí me interesa la literatura y a vosotros la vida literaria.

Jo no sé què és el que m'interessa. Bé, si que ho sé, però a vosaltres us deu importar poc. Sé que quan em vaig 'apuntar' a fer cine, ho vaig fer per coses com anar a rodar amb la furgoneta més merdosa a l'oest de Saragossa.

Sé que morir de calor i de riure va servir per alguna cosa... no sé exactament quina, però per alguna. O potser sí que ho sé?

I sé que, per nosaltres, el cine sense 'vida cinematogràfica' no tindria massa sentit.

Amb un parell de...

2008-09-08T03:18:00.002+02:00

...'Pechuzas!'

Ja fa un parell d'anys que qualsevol empresa/producte/campanya que aspiri al gran públic somia amb deixar anar un 'viral' de baixíssim pressupost a Internet i, així, provocar un efecte en cadena que solucioni tots els maldecaps del màrqueting. Per mi, els paradigmes són el 'Amo a Laura' de la MTV i el 'Levántate ZP' de la ONU (Toma!), tots dos ideats per Tiempo BBDO.

Què passa quan tothom fa virals? Que òbviament passen desapercebuts, el públic aprèn la lliçó i ara és difícil caure-hi. Potser un exemple és aquest 'Dedo de Colón' en què he participat com a actor (Perquè no hi surto? Problemes d'actor).

Apareix el ja clàssic problema de la saturació publicitària: ningú ens fa cas, no destaquem. I a problemes clàssics solucions clàssiques. Fem un viral amb una fresca ensenyant mig pit i problema solucionat.

Si a més aconseguim que la tia sembli llesta i que no es noti que llegeix un guió... (M'estic enamorant?)

Un exemple més:

Però, què venen aquests virals? Al seu darrere hi ha molta més feina i gent de la que sembla... que no treballaran gratis!

La segona noia, de moment, ven DVDs, espai publicitari i s'està llaurant una carrera com a presentadora.

La primera, en canvi, forma part d'un entramat major. Estan creant una curiosa xarxa social (cal recordar que el creador de Facebook és un dels homes més rics del món?) que, a part d'espai publicitari, és una base d'informació inesgotable per a qualsevol ambició empresarial en un futur proper.

I no només pits, els molt c****ns exploten de meravella una altra estratègia recurrent: les teories de l'apocalipsi.

A mi m'estan convencent. I a vosaltres?

Perquè, perquè, perquè

2008-08-11T11:33:00.004+02:00

Rodar en vídeo és barat.
Rodar en vídeo és agradable.
Rodar en vídeo et permet fer infinites preses.
Rodar en vídeo no és arriscat.
Rodar en vídeo és irreflexiu.
Rodar en vídeo aporta improvisació
Rodar en vídeo... i frescor.
Rodar en vídeo és ràpid.
Rodar en vídeo és el futur.
Rodar en vídeo és digne.
'Rodar' en vídeo està mal dit.

Rodar en cine NO (a tot).

Rodar en cine simplement MOLA,
i només aquesta és la raó que ens ha ficat en la nostra espiral de bogeria. Bé que ho saben el Jesús i el Paco (el vídeo anterior i el següent, respectivament, ésclar)

Expectatives

2008-08-03T18:14:00.004+02:00

Quan decideixes dedicar-te a l'audiovisual hi ha una sèrie de vectors que determinen on acabaràs. La sort, els contactes i la tenacitat en són els principals, en ordre invers.

És possible que tot depengui del temps que triguis en adonar-te que no vas enlloc. Si aguantes poc i decideixes entrar en el món laboral potser et dediques a una altra cosa, o et compres una càmera i l'amortitzes gravant bodes, bateigs i comunions.

Una mica més endavant pots cansar-te de rodar curts, entrar en una productora i dedicar-te a muntar institucionals, ajudar en rodatges... buscant un futur millor.

Si les coses et van sortint bé i no te'n canses probablement t'estabilitzis com director de publicitat, d'una sèrie o professor d'audiovisuals (per crear un exèrcit de cineastes i provocant així un panorama laboral encara més... mmm... encara més.)

I finalment estan els bojos, els bala perduda que fins als 40 estan de festival en festival intentant que algú els produeixi el primer llarg, amb l'esperança de poder deixar així la beguda i el tabac.

Segons la gent que en sap, a 'fer cine' hi arriba tothom que de veritat vol. Ergo: Fer cine vol dir ser més tossut que una mula.

Jo, després d'anar superant passos amb -com us deia- tenacitat, sort i contactes he decidit prendre'm les coses amb calma; veure com surt la història del Mecanoscrit i a partir d'això tirar cap a la publi? l'esnenyament? el cinema? estudiar més? Totes quatre possibilitats m'emocionen.

La pausa consisteix en fer cosetes originals com les que fèiem al principi. Així que uns amics em van encarregar una boda... i la vaig RODAR en Super8.

Potser al principi d'aquesta cursa penses que tu i molts altres teniu prou talent per fer cine, però que no hi ha una indústria que us faci el forat que us mereixeu. Ara, com més aprenc més penso: ni jo ni la majoria dels altres estem preparats, la cosa és molt més difícil del que semblava i queda tot per aprendre. Potser els que 'ja estan allà' no són els millors, però nosaltres encara no hem demostrat res. Humilitat.

Un altre que es troba en aquest mar de dubtes, tensions i interessos és el Francescu. El tràiler del seu 'Entre Nous' mereix ser vist... cony si ho mereix!

Veritats i hòsties

2008-08-02T02:07:00.007+02:00

Duc una doble vida. Una com a Juan Irache, director de coses aparentment sèries i raonables. L'altra, de nit i en secret, com a co-muntador de l'Aficionado Profesional de Fernando Alonso. No ho digueu a ningú, si us plau.

Que sembli 'domèstic' és a posta. Ara, crec que encara hem de trobar una millor manera de construir discursos, però hi ha molts condicionants que juguen en contra.

A veure, com puc introduir un parell de vídeos d'hòsties? Escolliu una opció:

a) S'apropa 'Guaipaut' (O algo així. Wipeout, vamos) la versió espanyola i prometent de 'Humor Amarillo' a Telecinco. Per anar fent boca, guaiteu algunes llets!

2) Se us acut millor manera de tallar amb la mossa de turno que partint-li la cara d'una forma original? Preneu exemple.

Fins ben aviat, esperem amb continguts més profunds.

Quina vida més brillant

2008-07-29T02:41:00.007+02:00

Sempre m'ha provocat una barreja de ràbia i enveja que algú, intentant fer-me un favor, em recomanés les 'obres completes' d'un autor. Prou en tinc amb picar d'autors i gèneres diversos per intentar fer veure que sé alguna cosa sobre cinema per, a sobre, empassar-me les 20 pelis d'un director o les 4 temporades d'una sèrie. No m'agraden les sèries.

Que parli a aquestes alçades de 'Qué vida más triste', de Rubén Ontiveros pot no ser útil a gaire gent. Els seus capítols han tingut més espectadors cada temporada que passava i ja deu ser poca la gent que no coneix a Borja, el Josebas i companyia. Però em fa il·lusió explicar alguna cosa que entenc. Ara, si fes descobrir la sèrie a algun despistat, seria ja 'lo màxim'.

Deixe'm-ho en que parlo d'aquesta gent perquè els acaba de fitxar La Sexta (Oh Cielos, la que se'ns ve a sobre)

A vegades, una bona fotografia o un gran actor poden amagar un pèssim guió. A 'Qué vida más triste' una fotografia volgudament cutre i uns diàlegs mundans amaguen una gran realització i, sobretot, un guió brillant de dimensions enormes: concret, concís, breu, efectiu, original, atrevit, graciós. Una cortina cutre amaga el geni per fer arribar directament el missatge i l'emoció a l'espectador, sense orgull ni xuleria.

I una perla més, que no vull omplir-ho tot d'embeds.

Ara seré odiós: us en recomano les 'obres completes'. Com s'aprèn a ser tan simple?

Diuen que a 'Venga Monjas' hi ha alguna cosa de similar, jo no aconsegueixo entendre-ho, algú m'ajuda?

La realitat ens fot d'hòsties (3)

2008-07-17T22:57:00.010+02:00

El primer cop que els del MovilFilmFest em van proposar de fer un curt amb un mòbil la idea no em va convèncer. Acabava d'estrenar-me amb una càmera gran, pesada, a l'espatlla i no creia que un aparell de pocs grams pogués fer el mateix de forma seriosa. I és que no es pot -ni es podrà fer- el mateix.

Després m'hi vaig animar i vaig rodar alguns curts (com aquest, aquest o aquest altre) que van funcionar bastant i que em van reportar algun premi. Vaig veure que el nivell fotogràfic de certs mòbils permetia rodar curtmetratges de ficció bastant decents. Fins i tot, la mida del telèfon el convertia en una microcàmera adaptable a objectes i punts de vista molt curiosos.

Com a exemple de fins a on pot ser brillant un curt rodat amb aquests mitjans, res millor que 'Lo siento Eme Jota', de Koldo Serra:

O els molt recomanables 'Cambiar el mundo' de Nacho Vigalondo i 'El amor existe porque el tiempo se agota', de Daniel Sánchez Arévalo (Per cert, us recorda alguna altra cosa? Us juro que és casualitat... MOLTA CASUALITAT).

Però fins aquí res que no s'hagués pogut fer amb una càmera semiprofessional, és cinema gairebé clàssic. La novetat era la tecnologia, però no havíem creat un llenguatge nou per al 'cinema mòbil', si és que això existeix. Alguna cosa m'empenyia a fer un curt que NOMÉS es pogués rodar amb mòbils.

No he inventat gran cosa: el personatge passa davant d'un mirall i podem veure la pròpia càmera sense que això ens separi de la història (diègesi, en diuen). A més, el curt en sí és una vídeo-conferència, representa la gravació que el protagonista fa involuntàriament (al marge de que la història tingui més o menys gràcia). L'experiment ha passat sense pena ni glòria pel festival, però almenys em serveix per senyalar les que, jo crec, són línies per crear un 'cinema mòbil' autèntic, que no sigui un intent d'imitar el 'cinema gran' sinó que tingui una gramàtica i uns recursos propis.

I això ens porta al que ja he dit en diversos posts anteriors (1,2): hem d'aprendre molt de la realitat. Youtube està ple de documents gravats amb telèfon mòbil que tenen més interès, emoció i sobretot originalitat que qualsevol curt.

(Fantàstica planificació. Veure 00'45'')

No hauria de fer vergonya als aspirants a cineasta imitar aquests vídeos i aportar-hi el seu punt de vista creatiu, els recursos narratius del cinema, les habilitats tècniques apreses en hores caríssimes d'escola d'audiovisuals. Així s'obre un ventall de possibilitats que, crec, encara no s'han explorat bé: fals document/documental, videotrucades, vídeos gravats per error, experiències íntimes, esdeveniments on no han arribat a temps les càmeres de televisió, etc. I el més gran de tot és que ens ho podem inventar, perquè el mòbil ens dóna una estètica de veracitat i espontaneïtat que pocs mitjans conserven.

No seria maco?

Les promeses s'han de complir: Mecanoscrit v2.1

2008-07-11T02:29:00.006+02:00

No m'enrollaré massa. Aquí teniu el trailer.

I tot el que promet, ho haurem de complir. De moment he vist un primeríssim premuntatge que ha volatilitzat uns quants problemes de rodatge i de guió, així que la lluita serà dura, però menys del que pensava.

Ara, si el que voleu és ciència ficció de la bona, mireu a sota el curtíssim 'Domingo' de Mr Vigalondo. Que aquest blog no sembli egocèntric!

Vinga, va. Fem-lo egocèntric. El Sr Satan i jo quan érem joves.

La realitat ens fot d'hòsties (2)

2008-07-10T00:23:00.004+02:00

Que La hora chanante/Muchachada Nui és una obra d'art crec que no és discutible. Han reinventat el llenguatge cinematogràfic i han donat una patada a la boca a l'estructura hiperjerarquitzada i superproducciosa del cinema i la televisió. Han posat en pantalla coses i persones que fins ara tenien prohibida la celebritat o estaven relegades a l'humor cutre de Los Morancos.

I aquí entra de nou la realitat, o fragments de realitat que es poden menjar amb patates un dels millors programes de la televisió actual.

Sentint els '¿sabe usté?' i '¡está guapa! está gorda... está hermosa' se'm passa pel cap si aquest és realment un personatge real que hem tingut la sort d'escoltar per uns minuts o si al darrere hi ha un humorista del nivell dels Santi de Lucas, Carlos Areces o Joaquín Reyes. Com ja us deia l'altre dia, un dels meus somnis és reproduir amb fidelitat, credibilitat o originalitat (no acumulables) la sensació que produeixen aquests documents.

Si el cinema està molt endarrerit en aquestes imitacions de l'imprevist, el natural, la improvisació, haurà d'aprendre de qui ja n'és un expert: la publicitat. Potser perquè els diners fan exprimir la ment i treure'n les idees, el viral és la moda entre els creatius. Per a més referències consulteu altres blogs, però jo em quedo amb la campanya 'Levántate ZP' de -atenció-, la ONU.

Seguirem investigant i intentant fotre d'hòsties a la realitat. Properament parlaré d'algú que ja ho ha aconseguit en certa manera, la gent del MovilFilmFest. I, fins i tot abans, el tràiler del 'totalment-oposat' a nivell econòmic i ideològic 'Mecanoscrit 2.1'.

Un regalet de bona nit:

Desmaking of Seat Ibiza

2008-07-06T21:01:00.007+02:00

Fer un 'making of' és bonic.

T'encarreguen 'reportar' tot allò que passa en una peli i, per tant, estàs currant en una peli (!). Malgrat no tenir-hi un paper imprescindible, fas la teva pròpia 'obreta' amb llibertat i criteri. I el més bonic de tot és que si el decorat es crema, un actor es mor, cau el diluvi universal, s'acaba el pressupost, es foten d'hòsties el director i l'operador de càmera o apareix un ovni que interromp el rodatge, tu -enlloc d'estressar-te, córrer, fer trucades i plorar desconsolat com els altres- segueixes gravant perquè la teva obra no està fent res més que créixer de forma exponencial.

Casos n'hi ha molts, potser per proximitat (docs van succeir al meravellós desert militaritzat de Bardenas Reales, Navarra, on també les he passat jo putes fent la meva superproducció... tràiler espectacular en breu, us ho juro) els meus preferits són els de 'The man who killed Don Quixote' de Terry Gilliam i 'Atolladero' d'Óscar Aibar.

En el primer cas, el soroll dels avions va impedir que es gravés l'àudio, una tempesta es va carregar els decorats i Jean Rochefort (Don Quixot) va patir una lesió a l'esquena que li va impedir de muntar a cavall per sempre més. El rodatge, doncs, va durar 4 dies i es van llençar a les escombraries 32 milions de dòlars, si no recordo malament. Per sort, però, Gilliam havia encarregat a Keith Fulton i Louis Pepe un 'making of', el qual, davant el desastre de la pel·lícula, s'ha convertit en un gran testimoni i una obra d'èxit. Si voleu aprendre cine, mireu-la: 'Lost in la Mancha'.

L'altre cas és més greu. El pressupost de l'Óscar Aibar era el d'una òpera prima del cinema espanyol. Potser per això ningú va gravar com s'inundava el desert durant mesos, com s'acabaven tots els diners, com els F16 bombardejaven per error el camió de la benzina, com l'Iggy Pop gairebé tornava a caure en les drogues, com moria un dels actors i com, tot i això, s'acabava una pel·lícula que encara no he vist però que promet ser esperpèntica. Aibar, per sort, ha volgut relatar 15 anys després les seves desgràcies en el llibre 'Making Of', un pèl exagerat però molt emocionant, intel·ligent i instructiu.

A què vé tot això? Doncs a que us presento el 'Making of' d'una pel·lícula que no veurà la llum tal com va ser concebuda. Us explico. Seat encarrega, per al llançament del nou Ibiza, una pel·lícula al director Toni Verdaguer. S'escriu un guió amb tres finals, s'aprova un pressupost, es roda i es monta. Un cop muntat, peixos grossos de Seat decideixen que la idea que havien firmat no els hi agrada tant i proposen tallar part del metratge i donar menys difusió a la història. Jo em trobo enmig de tot això perquè m'encarreguen el 'com es va fer' d'aquest rodatge, que en el fons és un anunci més del cotxe i que en principi havia de tenir una difusió similar a la pel·lícula. En fi, em conformo amb que hagi quedat bé i haver-ho cobrat, que no passa tant sovint... és bonic (?).

La realitat ens fot d'hòsties (1)

2008-07-04T03:28:00.005+02:00

Aquests dies busco feina. No tinc cap encàrrec en perspectiva així que, mentre acabo de muntar una boda (havia de tastar l'apassionant món dels vídeos de boda tard o d'hora), escric un guió sobre l'ansietat per a un suculent concurs i descobreixo què puc fer aquest estiu sense ni un duro, he recopilat els millors planos del que he rodat en els últims quatre anys i demà em presentaré a la primera productora on m'agradaria currar.

La qüestió és que, repassant, he descobert (o redescobert) què és el que m'agrada i perquè faig cine. I tot gira al voltant d'un realisme poètic (si us avorriu salteu directament als vídeos, us desavorrireu). Està de puta mare poder rodar un curt en 35 mil·límetres i amb tràvellings per tot arreu, però si aconsegueixes captar la mirada perduda cap al cel d'una senyora que passava per allà tens un dels millors planos de la peli sense tràvellins ni hòsties que crein l'emoció que buscaves.

Adoro la gent equivocant-se, la gent adonant-se de que l'estan gravant, els reflexos involuntaris a la càmera, el material rodat sense voler, i per sobre de tot -i espero que això us faci entendre part de l'esperit d'aquest blog- adoro les hòsties.

Les hòsties són l'essència del vídeo-realitat, és alguna cosa que no vols que passi, però que si passa vols tenir una càmera encesa. Les dues primeres poden fer mal fins i tot a la vista, però a la tercera tothom queda hipnotitzat pel seu poder, jo no diria còmic, sinó èpic. Els protagonistes s'han fet, segur, contusions i ferides serioses, però si saben la fascinació que tanta gent ha sentit en veure'ls a Youtube potser els hi fa una mica menys de mal. Vaja, que ens passem 6 anys estudiant i ens gastem 20.000 euros en un curt, perquè arribi un pringat amb un càmera domèstica i gravi l'esdeveniment (o l'hòstia) del segle... sense voler.

Al costat contrari tenim els volguts herois, gent que ha pitjat el [rec] per fer una barbaritat i ha tingut la potra o l'habilitat de no matar-se. Per sobre de bombers que baixen gats dels arbres i gent que se supera a sí mateixa corrent una marató, jo voldria ser com aquests: o l'èpica en vídeo o la mort. Falten collons.

Potser el gènere intermig són els vídeos de skate. Ells es graven intentant fer el truc de la seva vida mentre volen sobre 25 graons de formigó, però si fallen i es trenquen les dents, millor. Més èpica i més visites.

La meva inquietud és: si ens volem dedicar al cinema i volem arribar a aquest nivell d'expressivitat en les nostres imatges, què collons podem fer per apropar-nos a l'emoció del vídeo imprevist? Falsos documents/documentals? Hi seguirem treballant.

El temps es pot parar i aquest blog no.

2008-07-01T03:26:00.013+02:00

Estem d'estrena!

Avui s'obre aquest blog amb l'esperança de convertir-se en la via d'escapament d'unes quantes coses -pseudocinematogràfiques- que em ronden pel cap. Si a més serveix per entretenir uns minuts de la vostra vida, molt millor. Però anem al gra.

Comencem amb el curt que vam presentar a la última edició del DiBa Express. Se'ns va donar la paraula 'temps' i 72 hores per fer-ne alguna cosa interessant. Després d'haver guanyat un dels premis de l'any passat en col·laboració amb el famós cosí Luis Yrache, era difícil superar el resultat. I efectivament hem fracassat, no ens han seleccionat per a la final. Però jo estic satisfet per haver arriscat amb el guió i la posada en escena, també per haver tornat a crear un producte digne sense haver de gastar ni un euro. Jutgeu vosaltres.

Ara us toca criticar, aplaudir o insultar.
Si voleu veure una peli atrevida, potent i barata sobre viatges en el temps, no us perdeu 'Los cronocrímenes', de Nacho Vigalondo.

En aquesta edició hi ha hagut grans polèmiques. A tots els festivals hi ha gent que es queda fora, alguns ho accepten i altres no. El cas del DiBa, però, és extrem: hi participen centenars de curts (aquest any 215 inscrits) i només una dotzena arriben a la final. Això implica que curts brillants es quedin enrere, si a més es premien obres que el gran públic no valora ja tenim el 'pollastre' muntat. Fa un any es va valorar que el jurat apostés per curts arriscats en els premis (no seré jo qui ho qüestioni), però sembla que aquest cop s'han allunyat tant del cinema clàssic o narratiu que s'ha despertat una mena d'oposició al videoart. El jurat ha seleccionat peces com 'El regalo' i n'ha premiat d'altres com 'Lluís'. Al marge de que aquest últim a mi m'agradi, arriscada la cosa és. Entenc, encara que no comparteixo exactament, que si altra gent es deixa l'ànima i la pasta en fer una espècie de superproducció (tingui una narració i un rerefons interessant o no), hi hagi qui es cabregi. Però no se suposa que participem en un festival de democratització del cine?

Jo, a la meva bola, passant d'uns i d'altres, també em queixo. Ens van projectar el curt deformat (4:3? 16:9? que ja no estem als 90!), amb constants 'drops' (pèrdues d'imatge) i amb un so esgarrifós. I això, a un curt que és essencialment un monòleg, el mata. Un festival que exclama als quatre vents 'el cinema digital ja és aquí!' no es pot permetre això. No voldria, però, que sortíssiu d'aquí sense un somriure -o no tornaríeu-, així que aquí està el meu curt preferit del festival (tampoc va ser finalista, nono!) 'Checkpoint'.

I en els propers dies, el tràiler del famós 'Mecanoscrit 2.1' (la nostra superprodució post-apocalíptica en 35 mil·límetres), el 'making of' de la peli del Seat Ibiza i altres vídeos d'hòsties i heroïcitats.