Batallant amb el cel·luloide

Aquí tenim el resultat d'aquell experiment que vam fer en Super8: Una pel·lícula coral de 30 minuts, rodada per 30 persones diferents. Com la pròpia idea promet, és una absolut caos, però dins del caos hi ha cosetes interessants. La nostra part, per altra banda, no s'entén perquè l'últim plano, on es justifiquen els anteriors, ha quedat pràcticament negre. Però bé, hem aconseguit algunes imatges interessants. La podeu veure al minut 17:16.



Ara comença la segona edició. Que serà en color (quins avenços, eh!). Si hi voleu participar, aviseu-me, que encara hi sou a temps! El tema central és Remake, em sembla bastant estimulant. Jo intentaré rodar alguna coseta entre histèria i histèria del rodatge de El Monje, on tenim dies de 300 i pico figurants. Una aventura molt maca.

Per cert, ja estic enviant el Mecanoscrit v2.1 a festivals. Informaré aquí de les sel·leccions, però la majoria sabeu que aquestes coses van per llarg (per variar).

Salut!

Fracassos i no tant

He vist 'Mecanoscrit v.2.1' projectat en cine. Dos cops. No tinc paraules. Ara me'n recordo de perquè ens feia tanta il·lusió rodar en 35mm.

Des de fa unes setmanes, el curt torna a estar en mans de 'La Burocràcia'. La data d'estrena ja no depèn de mi, però intentaré accelerar les coses. Suposo que el passarem en alguna sala comercial juntament amb 'Sinceridad', de Paco Caballero, que va acabar el mateix dia que jo. Tindreu entrada VIP.

Encara que sembli impossible, som els primers alumnes de Master de l'Escac en acabar un curt en 35. Es pot trigar més!

Canviant de tema, el curt que vam presentar al Notodo va passar sense pena ni glòria. Com és habitual (i suposo que lògic), el jurat -que és subjectiu com tothom- pren algunes decisions encertades i altres d'inexplicables. Així que a la final han arribat curts molt bons, i d'altres infumables. El curiós és que la secció en què participàvem (curts de 30 segons) ha sigut declarada deserta. Hauria volgut fer un resum de les peces que valen la pena, però m'enfado i passo. Només us poso 'lo nostre'.



És broma, aqui teniu alguns minuts de talent:
Los gritones, de Roberto Pérez Toledo
Berlin, de José Enrique Sánchez Sarabia
El fin del mundo, d'Alberto González Vázquez

Salut!