I per fi, un treball en cel·luloide, com déu mana, amb cara i ulls, etc, bla bla bla.
Senyors productors, això és el que es pot fer amb un baixissim pressupost.
dilluns, 23 de març del 2009
dimecres, 11 de març del 2009
Frikades
...delicioses frikades.
Podria teoritzar sobre perquè això són obres d'art contemporànies. Però passo, no cal.
Podria teoritzar sobre perquè això són obres d'art contemporànies. Però passo, no cal.
dimarts, 3 de març del 2009
Bona i mala òstia
Estava a punt d'escriure un post des de les vísceres, crític i rancuniós, però m'han passat un vídeo que m'ha posat content i m'ha calmat, el podeu veure una mica més abaix.
No sóc partidari de fer crítiques descarades a institucions de les quals n'he format o puc arribar a formar-ne part, simplement perquè no em vull tancar portes al meu futur laboral. Però alguna cosa hauré de dir davant... d'això:
Les explicacions a que aquests vailets hagin envaït la ciutat amb els seus lemes casapraderils poden ser:
a) Parlen bé de la seva facultat perquè van borratxos.
b) Parlen bé de la seva facultat perquè són personatges de ficció, a més a més dibuixats.
c) Parlen bé de la seva facultat perquè els han pagat per dir-ho a l'anunci.
d) Parlen bé de la seva facultat perquè no s'estimen a ells mateixos i no exigeixen que per 7.000 euros a l'any se'ls ensenyi alguna cosa útil.
e) Parlen bé de la seva facultat perquè creuen que ser becari és una professió.
f) Parlen bé de la seva facultat perquè mola que aprovar una carrera sigui més fàcil que passar segon de la E.S.O.
g) Parlen bé de la seva facultat perquè, a més de Blanquerna, han estudiat en algun altre lloc i, mala sort, els han pillat precisament quan parlaven d'aquest altre lloc.
h) Parlen bé de la seva facultat perquè van fumats (es van enganxar a la marihuana durant les classes de TCI, a les que assistien des del pati)
i) Parlen bé de la seva facultat perquè -al contrari que jo, i això explica el post- van follar molt a la uni. Concretament a la capella.
I ara relaxem-nos amb el Super-8 que vam rodar a la neu i que el Curro ha muntat. La vida és bonica.
No sóc partidari de fer crítiques descarades a institucions de les quals n'he format o puc arribar a formar-ne part, simplement perquè no em vull tancar portes al meu futur laboral. Però alguna cosa hauré de dir davant... d'això:
Les explicacions a que aquests vailets hagin envaït la ciutat amb els seus lemes casapraderils poden ser:
a) Parlen bé de la seva facultat perquè van borratxos.
b) Parlen bé de la seva facultat perquè són personatges de ficció, a més a més dibuixats.
c) Parlen bé de la seva facultat perquè els han pagat per dir-ho a l'anunci.
d) Parlen bé de la seva facultat perquè no s'estimen a ells mateixos i no exigeixen que per 7.000 euros a l'any se'ls ensenyi alguna cosa útil.
e) Parlen bé de la seva facultat perquè creuen que ser becari és una professió.
f) Parlen bé de la seva facultat perquè mola que aprovar una carrera sigui més fàcil que passar segon de la E.S.O.
g) Parlen bé de la seva facultat perquè, a més de Blanquerna, han estudiat en algun altre lloc i, mala sort, els han pillat precisament quan parlaven d'aquest altre lloc.
h) Parlen bé de la seva facultat perquè van fumats (es van enganxar a la marihuana durant les classes de TCI, a les que assistien des del pati)
i) Parlen bé de la seva facultat perquè -al contrari que jo, i això explica el post- van follar molt a la uni. Concretament a la capella.
I ara relaxem-nos amb el Super-8 que vam rodar a la neu i que el Curro ha muntat. La vida és bonica.
P.S. Estem preparant un altre treball en Super8 -en color!- bastant, bastant guapo.
dilluns, 23 de febrer del 2009
Ignorants i el món
Ja fa dies que he tornat de Berlin, però no sé molt bé què explicar.
Impressiona la importància que té allà el cine, lo grans que són les sales, lo bé que s'organitzen les coses... però sobretot m'han impressionat dues coses:
1. Que parlo un anglès pitjor del que pensava, sobretot en comparació amb la perfecció i fluidesa de gent de tots els països del món, inclosos els del tercer món.
2. Que mentre aquí no parem (de fet, no paren, jo no ho faig) de queixar-nos d'una constant crisi en el món del cinema i del poc nivell del nostre cinema (català, espanyol, m'és igual), gent de països dels que no en sé ni la capital m'han deixat anar frases com "Jo faig cine perquè vaig veure una peli de Carlos Saura", "El Orfanato i [rec] és del millor que he vist en anys", "Quina enveja que estiguis en el millor lloc i el millor moment per fer cinema", "Buñuel em va canviar la vida" o "Com és que Ana Torrent va fer tant poques coses entre El espíritu de la colmena i Tesis?" (Alguns d'aquí ni sabeu de què parlo). Diria que reflexionéssim... però no: Aprofitem-ho, per Déu!
Ah, un detall curiós. A una masterclass de muntatge, ens passen un curt americà amb un protagonista negre i un altre amb un lleuger dèficit mental. Obviament, jo no entenia res. Llavors, apareix un vell cridant "aquesta dona no fa res! que no m'escolta! però què fa?!". Així, en català. La part per la qual havien buscat una llengua estranya, que la gent no entengués, és l'únic que vaig pillar. En aquests moments et sents especial... i una mica tonto.
Impressiona la importància que té allà el cine, lo grans que són les sales, lo bé que s'organitzen les coses... però sobretot m'han impressionat dues coses:
1. Que parlo un anglès pitjor del que pensava, sobretot en comparació amb la perfecció i fluidesa de gent de tots els països del món, inclosos els del tercer món.
2. Que mentre aquí no parem (de fet, no paren, jo no ho faig) de queixar-nos d'una constant crisi en el món del cinema i del poc nivell del nostre cinema (català, espanyol, m'és igual), gent de països dels que no en sé ni la capital m'han deixat anar frases com "Jo faig cine perquè vaig veure una peli de Carlos Saura", "El Orfanato i [rec] és del millor que he vist en anys", "Quina enveja que estiguis en el millor lloc i el millor moment per fer cinema", "Buñuel em va canviar la vida" o "Com és que Ana Torrent va fer tant poques coses entre El espíritu de la colmena i Tesis?" (Alguns d'aquí ni sabeu de què parlo). Diria que reflexionéssim... però no: Aprofitem-ho, per Déu!
Ah, un detall curiós. A una masterclass de muntatge, ens passen un curt americà amb un protagonista negre i un altre amb un lleuger dèficit mental. Obviament, jo no entenia res. Llavors, apareix un vell cridant "aquesta dona no fa res! que no m'escolta! però què fa?!". Així, en català. La part per la qual havien buscat una llengua estranya, que la gent no entengués, és l'únic que vaig pillar. En aquests moments et sents especial... i una mica tonto.
dimarts, 3 de febrer del 2009
Berlin i Seat
Un parell de notes ràpides.
Quan parlo d'imitar (o homenatjar) bé enlloc de malament, em refereixo a preciositats com aquesta.
Basada en aquest videoclip.
Durant els propers 10 dies estaré a Berlin a una cosa anomenada 'Berlinale Talent Campus', quan torni ja us explicaré què és. De moment no ho acabo d'entendre, només sé que et paguen viatge i allotjament, que coneixerem gent maca i que es dirigeixen a tu amb un 'Dear Talent', estimat talent. Ja era hora.
Ah, no me'n vull anar sense aplaudir al Gran Wyoming pel pollastre que ha muntat aquests dies.
Quan parlo d'imitar (o homenatjar) bé enlloc de malament, em refereixo a preciositats com aquesta.
Basada en aquest videoclip.
Durant els propers 10 dies estaré a Berlin a una cosa anomenada 'Berlinale Talent Campus', quan torni ja us explicaré què és. De moment no ho acabo d'entendre, només sé que et paguen viatge i allotjament, que coneixerem gent maca i que es dirigeixen a tu amb un 'Dear Talent', estimat talent. Ja era hora.
Ah, no me'n vull anar sense aplaudir al Gran Wyoming pel pollastre que ha muntat aquests dies.
dimecres, 28 de gener del 2009
Publicitat cara i ineficaç
L'agència BBDO i Telefònica, han intentat fer el que explico al post anterior: Utilitzar les fórmules d'èxit d'els videos virals i reproduïrla.
En aquest cas, però, s'han comès errors.
Els diners d'emissió per televisió se'ls han gastat igualment.
El que copien no són idees sino efectes visuals que la gent ja coneix, i així es perd tota la potència de la sorpresa.
Els internautes s'adonen del plagi i inicien una contracampanya. El tir per la culata.
Crec que, de forma més subtil, ho segueixen intentant. Per exemple, aquesta composició de dominós no es basa clarament en la fórmula d'aquest programa, crec que holandès? I el que emeten actualment de la casa inclinada, no s'assembla molt -però perdent tota la gràcia- a aquesta obra d'art?
Suposo que tot depèn d'on es posi la frontera entre plagi i inspiració (o fins i tot es podria argumentar homenatge!). Jo no sé què opniar. Per una banda està bé, per fer bons continguts aprenem d'allò que ja és bò. Per l'altra, intentar copiar literalment alguna cosa i que quedi malament, perjudica tant al copiador com al copiat.
En aquest cas, però, s'han comès errors.
Els diners d'emissió per televisió se'ls han gastat igualment.
El que copien no són idees sino efectes visuals que la gent ja coneix, i així es perd tota la potència de la sorpresa.
Els internautes s'adonen del plagi i inicien una contracampanya. El tir per la culata.
Crec que, de forma més subtil, ho segueixen intentant. Per exemple, aquesta composició de dominós no es basa clarament en la fórmula d'aquest programa, crec que holandès? I el que emeten actualment de la casa inclinada, no s'assembla molt -però perdent tota la gràcia- a aquesta obra d'art?
Suposo que tot depèn d'on es posi la frontera entre plagi i inspiració (o fins i tot es podria argumentar homenatge!). Jo no sé què opniar. Per una banda està bé, per fer bons continguts aprenem d'allò que ja és bò. Per l'altra, intentar copiar literalment alguna cosa i que quedi malament, perjudica tant al copiador com al copiat.
divendres, 23 de gener del 2009
Publicitat gratuïta
És el somni de qualsevol empresari, l'estratègia de molts publicitaris... i el que aconsegueixen uns pocs.
En la publicitat viral sembla no haver-hi fórmules màgiques, repetir alguna cosa que ja s'ha fet no funciona, ja que els principals valors són la novetat i la sorpresa. O potser sí que hi ha una fórmula que funciona?
La campanya "The best job in the world" -que ofereix escriure u blog en un illa australiana per 75.000 euros- no us recorda a "Aficionado Profesional"?
A mi sí: Un macro-procés de selecció mitjançant video-currículum, un salari envejable, dietes i viatges de luxe pagats i, sobretot, difusó en tots els mitjans escrits i audiovisuals de forma pràcticament gratuïta per al banc ING i el turisme australià. Obres d'art de l'era Youtube (repel·lent...).
En la publicitat viral sembla no haver-hi fórmules màgiques, repetir alguna cosa que ja s'ha fet no funciona, ja que els principals valors són la novetat i la sorpresa. O potser sí que hi ha una fórmula que funciona?
La campanya "The best job in the world" -que ofereix escriure u blog en un illa australiana per 75.000 euros- no us recorda a "Aficionado Profesional"?
A mi sí: Un macro-procés de selecció mitjançant video-currículum, un salari envejable, dietes i viatges de luxe pagats i, sobretot, difusó en tots els mitjans escrits i audiovisuals de forma pràcticament gratuïta per al banc ING i el turisme australià. Obres d'art de l'era Youtube (repel·lent...).
dimecres, 14 de gener del 2009
Memòria i showreel
Fa temps vaig pensar que no era una bona idea fer-me una bobina com a director.
La raó? Se m'ha oblidat completament. Per això he près dues decisions:
1. Comprar-me una llibreta de butxaca per apuntar les coses importants.
2. Fer una bobina i penjar-la, que ja era hora.
La raó? Se m'ha oblidat completament. Per això he près dues decisions:
1. Comprar-me una llibreta de butxaca per apuntar les coses importants.
2. Fer una bobina i penjar-la, que ja era hora.
dissabte, 10 de gener del 2009
Hiperrealitat (o contingut explícit)
Si Hamas no té una indústria cinematogràfica superior a Hollwood i Bollywood junts, això és terrorisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)