DiBa agredolç.

Dolç: Hem sigut, amb la peça que ja us vaig ensenyar, un dels 16 (en teoria 12) finalistes d'entre 136 curts.

Agre: No hem guanyat.

Dolç: Un dels premis ens ha permès descobrir aquesta obra d'art.

Agre: Inexplicablement, també s'han endut premi absurditats com aquesta, aquesta i aquesta.

Dolç: Hem pogut veure altres bones peces com aquesta, o aquesta meravella.



Agre: L'organització ha convertit els premis del públic en un concurs d'amiguisme. No se n'amaguen, als mails escriuen coses com "Cuanta más gente de tu equipo traigas a la fiesta de clausura, más posibilidades tendrás de ganar la cámara". Així guanyen els curts que guanyen... i el festival es devalua.

Dolç: Em quedo, sobretot, amb la boníssima reacció que les 200 persones del públic han tingut davant el nostre curt. Han rigut un acudit darrere l'altre, han aplaudit i han demostrat que, com era la nostra intenció, aquesta és una peli que funciona si la veus acompanyat.

L'any que vé, més!

(Actualització)
Ja podem veure el curt que el president del jurat i director convidat, Borja Cobeaga, va fer en les mateixes condicions que nosaltres.

Fent cine sense perdre el temps

Després de moltes hores sense dormir, de moments divertits, de crisis existencials i de moltes presses... presentem el nostre curt del DiBa d'aquest any. (Per si algú encara no ho sap, es tracta de realitzar un curt en 72 hores a partir d'una paraula clau: en aquest cas, "canvi")

El firmen, a part de mí, el Nico Maynetto, el Rafa Suárez, l'Andrea Pirrello i el Martín Villanueva com a actor (entre d'altres). No hem tingut temps d'arrodonir-lo tècnicament, (imatge i sobretot àudio) esperem fer-ho aviat. Però la nostra intenció crec que queda clara: No donar la llauna al públic ni al jurat sino fer-los somriure per uns minuts. Ho aconseguim?

Si us fa gràcia votar-nos, aquí teniu l'enllaç, però la majoria de vosaltres sabeu com funcionen aquestes batalles de vots... i no hi pensem entrar.

El asesino a sueldo

Si busquem 'Salomón Shang' a Google, la majoria de referències asseguren que 'rodará en Noviembre El Asesino a Sueldo'. La veritat és que no va rodar 'en Noviembre', sino a partir de Febrer... i encara no ha acabat. Si un rodatge espanyol dura de mitjana 6 setmanes, en aquest ja podriem estar començant la tercera peli, i segur que no acabem abans de Juny.

(c) Producciones Kaplan

Hi treballen cares conegudes (del Mecanoscrit, vaja): La Iria a l'equip de direcció, l'Emi al d'art i el Manu -que també fa d'atrezzista- i jo tenim entre mans el documental sobre el curiós procés de creació d'aquest llarg, alguna cosa a l'estil de 'Lost in la Mancha', per que m'entengueu. En aquest altre trailer apareixen algunes de les nostres imatges, però hi ha molt i molt més, passem de les 120 hores d'un material bastant boig.


(c) Producciones Kaplan

Els conflictes i les polèmiques ja sortiran a la llum amb el documental, només us avanço que n'hi ha, com en tot rodatge. També hi ha grans moments i alguns tocs d'humor, és la història d'un grup de gent molt jove fent una peli de grans aspiracions. Es pot produir un llargmetratge d'èxit d'una forma diferent? Aplicar tot l'esforç econòmic i humà a, exclusivament, els elements que surten en pantalla? Aprofitar les noves tecnologies digitals per esquivar els incòmodes processos de la indústria? Ho veurem.

Avui fa un any!

Avui fa un any vam acabar de rodar el nostre Mecanoscrit.

Aquell dia estava convençut de que en pocs mesos l'estrenariem. De que, com amb els meus altres curts, deseguida aniriem als festivals si la cosa anava bé o passariem al següent projecte si anava malament. Res de res.


Els primers mesos vaig creure que el curt s'estava muntant. Un "estem fent CINE, siguem professionals, deleguem el muntatge a un muntador" m'excusava de sentir-me culpable per no estar fent res. De fet, ni buscar feina: "el que toca és el curt". Ara estic -per fi- fins el cul de feina i, en canvi m'han vingut ganes de moure tots els fils per tancar un curt que està virtualment muntat. Que només cal portar a tallar, etalonar... feines principlament mecàniques i que, per tant, no requereixen de temps de meditació sino de simple voluntat i organització.


El motiu -principal- del retràs no és el format cine, sino convertir en complicada una cosa que és senzilla: una película de 10 minuts. Els projectes que van ser escollits alhora que el meu estàn igual d'aturats davant la cara de tontos dels seus directors, i això dóna que pensar. Com sabeu, hem rodat fa res "La Cuerda" de Pablo Sola, doncs les seves ganes de tirar endavant el projecte sense perdre temps estúpidament se m'han contagiat.


Ahir vam doblar certes frases per millorar tècnicament el sò. Aquesta setmana la productora veurà el muntatge, hem demanat pressupost de postproducció i ja estem buscant dia i hora per fer els crèdits, mesclar el sò, etc. La meva idea és estrenar-lo, ESTIGUI COM ESTIGUI, aquest estiu a Rivas. Si funciona endavant, sino haurem après moltes coses.


Es diu que si vols que una cosa es faci bé -en aquest cas que es faci a temps- l'has de fer tu mateix. A partir d'ara, i això ho dic a tothom que té a veure alguna cosa amb el projecte i per tant ganes de veure'l, assumeixo totes les responsabilitats que se'm permeti. I si em retrasso serà, principalment, culpa meva.

Rodar 'La Cuerda'

Demà tindrem el 'telecine' del curt en 35mm d'aquest any: 'La Cuerda'. No és meu, és del Pablo Sola, però hi he dedicat tantes hores que estic igual de nerviós davant del resultat com quan vaig acabar el Mecanoscrit ('Acabar'? Quina paraula més abstracta!).


Hem tingut encara menys pressupost que l'any passat, però a base de setmanes sense dormir s'ha rodat TOT. I quan dic tot em refereixo a TOT, inclòsos els crèdits. L'objectiu és anar a Escándalo i dir: 'està ACABAT, ho voleu estrenar o no?' Per evitar les situacions precedents que vosaltres coneixeu.


Un gos, efectes especials, construcció a plató, moltes coses noves. Però hem tornat a treballar amb el Robert San Eugenio a la 'foto', amb el Kike Bermejo al sò, jo he sigut ajudant de direcció i el Pablo Sola, que em va fer el 'making del Mecanoscrit' ha sigut el Director.

Delinquint a Barcelona

Sempre m'ha fet molta gràcia descobrir com ens veuen des d'altres llocs del món. Potser ja heu sentit a parlar del videojoc 'Wheelman', perquè l'ajuntament de Barcelona va intentar retirar-lo del mercat. Més que si es destrossa la ciutat o no -que mola, així no cal destrossar-la en la vida real- jo tenia curiositat per saber què deien els vianants.



Llavors? Una absurda i divertida -a aquestes alçades ja no ens ofendrem, no?- barreja de català i mexicà amb expressions com "Extraordinari!" en el moment menys adequat del món.

Això em recorda la de cops que hauré intentat grindar-me el maremagnum, els toreros al Macba i altres barbaritats del "Tony Hawk" que també reconstruia la ciutat.

Fotogrames

I per fi, un treball en cel·luloide, com déu mana, amb cara i ulls, etc, bla bla bla.



Senyors productors, això és el que es pot fer amb un baixissim pressupost.

Frikades

...delicioses frikades.



Podria teoritzar sobre perquè això són obres d'art contemporànies. Però passo, no cal.

Bona i mala òstia

Estava a punt d'escriure un post des de les vísceres, crític i rancuniós, però m'han passat un vídeo que m'ha posat content i m'ha calmat, el podeu veure una mica més abaix.

No sóc partidari de fer crítiques descarades a institucions de les quals n'he format o puc arribar a formar-ne part, simplement perquè no em vull tancar portes al meu futur laboral. Però alguna cosa hauré de dir davant... d'això:


Les explicacions a que aquests vailets hagin envaït la ciutat amb els seus lemes casapraderils poden ser:

a) Parlen bé de la seva facultat perquè van borratxos.
b) Parlen bé de la seva facultat perquè són personatges de ficció, a més a més dibuixats.
c) Parlen bé de la seva facultat perquè els han pagat per dir-ho a l'anunci.
d) Parlen bé de la seva facultat perquè no s'estimen a ells mateixos i no exigeixen que per 7.000 euros a l'any se'ls ensenyi alguna cosa útil.
e) Parlen bé de la seva facultat perquè creuen que ser becari és una professió.
f) Parlen bé de la seva facultat perquè mola que aprovar una carrera sigui més fàcil que passar segon de la E.S.O.
g) Parlen bé de la seva facultat perquè, a més de Blanquerna, han estudiat en algun altre lloc i, mala sort, els han pillat precisament quan parlaven d'aquest altre lloc.
h) Parlen bé de la seva facultat perquè van fumats (es van enganxar a la marihuana durant les classes de TCI, a les que assistien des del pati)
i) Parlen bé de la seva facultat perquè -al contrari que jo, i això explica el post- van follar molt a la uni. Concretament a la capella.

I ara relaxem-nos amb el Super-8 que vam rodar a la neu i que el Curro ha muntat. La vida és bonica.

P.S. Estem preparant un altre treball en Super8 -en color!- bastant, bastant guapo.