El cartel

Ya tenemos cartel. Es más, una pasada de cartel. Lo han diseñado los amigos de Artlab Creacions.



También tenemos otra cosa. Pero, como la proyección será desde DVD y no desde celuloide -que la cosa cambia, y mucho-, esperaremos a la próxima para hacer el gran fiestón (Atención, preparamos camisetas y se pueden ir reservando).

La professió

Com sabeu, a part de matar-me a fer curtmetratges que dificilment donen rendiments, també treballo. A poc a poc van sortint a la llum alguns dels projectes en els que he format part del departament de càsting.

I encara falta molt, però al 2011...

Això em permet, per fi, tenir un perfil digne a IMDB, cosa amb la que sempre havia somiat. Aviat s'ampliarà.

Il solito cortometraggio in cui non sucede niente

Qué bien se está en Italia, ya no me acordaba. Hemos pasado una semana en Bari, en el festival Cinemadamare, viviendo como autenticos pordioseros, pero sacando bastante provecho de todo ello, en concepto de amistades, práctica de idiomas, desconexión del mundo y también algunos cortos. Esta es mi contribución a la ciudad de Bari y la contribución de Bari en mí. (Espero que habléis inglés o italiano)



Pese a unos recursos técnicos limitadísimos -debidos a las restricciones de equipaje de Ryanair- el resultado se deja ver, y recibí las sinceras -o eso me parecieron- felicitaciones de los compañeros del festival. No así del director y único miembro del jurado, pero -entre nosotros- ya sabemos cómo funcionan estas cosas.

Y nada más, otra pieza para la colección. Me voy a por una horchata y os dejo con uno de nuestros compañeros del rodaje de El Monje. Saludos.

Constataciones

1. Estamos acabando una de las películas más bonitas y agradables que hemos hecho en el departamento de cásting. En francés, con muchos figurantes concentrados en pocos días y vestidos como reyes (aunque hagan de mendigos).


2. Girona es una ciudad preciosa. Da gusto volver a rodar allí, a comer allí, a dormir allí y da gusto trabajar con su gente.

3. En breve volvemos al "lugar de los hechos... que arrancaron este blog". Varias de las escenas de 'El Monje' se rodarán en Bardenas Reales, y tendremos el honor de contar con algunos figurantes locales.

4. A pesar de que el "famoso corto rodado en Bardenas Reales" lleva meses acabado, no se ha estrenado. Esta realidad puede ser parte de la maldición, o puede tener razones muy claras detrás. Lo más grave es que no lo sé. Por mi parte, el corto ya está viajando a decenas de festivales. Cruzad los dedos por mí.

5. En breve volvemos a Italia. Volvemos a reencontrar gente pero sobretodo a participar en Cinemadamare, un encuentro de cineastas de apariencia Hippie que ahora mismo se me hace apetecible.

6. Se divisan proyectos futuros, más laborales que creativos (creatividad, ¿dónde estás?), pero eso no impide que -después de medio año- lleguen también algunas vacaciones. Para los que se preguntaban dónde estába: Estoy aquí de nuevo.

Batallant amb el cel·luloide

Aquí tenim el resultat d'aquell experiment que vam fer en Super8: Una pel·lícula coral de 30 minuts, rodada per 30 persones diferents. Com la pròpia idea promet, és una absolut caos, però dins del caos hi ha cosetes interessants. La nostra part, per altra banda, no s'entén perquè l'últim plano, on es justifiquen els anteriors, ha quedat pràcticament negre. Però bé, hem aconseguit algunes imatges interessants. La podeu veure al minut 17:16.



Ara comença la segona edició. Que serà en color (quins avenços, eh!). Si hi voleu participar, aviseu-me, que encara hi sou a temps! El tema central és Remake, em sembla bastant estimulant. Jo intentaré rodar alguna coseta entre histèria i histèria del rodatge de El Monje, on tenim dies de 300 i pico figurants. Una aventura molt maca.

Per cert, ja estic enviant el Mecanoscrit v2.1 a festivals. Informaré aquí de les sel·leccions, però la majoria sabeu que aquestes coses van per llarg (per variar).

Salut!

Fracassos i no tant

He vist 'Mecanoscrit v.2.1' projectat en cine. Dos cops. No tinc paraules. Ara me'n recordo de perquè ens feia tanta il·lusió rodar en 35mm.

Des de fa unes setmanes, el curt torna a estar en mans de 'La Burocràcia'. La data d'estrena ja no depèn de mi, però intentaré accelerar les coses. Suposo que el passarem en alguna sala comercial juntament amb 'Sinceridad', de Paco Caballero, que va acabar el mateix dia que jo. Tindreu entrada VIP.

Encara que sembli impossible, som els primers alumnes de Master de l'Escac en acabar un curt en 35. Es pot trigar més!

Canviant de tema, el curt que vam presentar al Notodo va passar sense pena ni glòria. Com és habitual (i suposo que lògic), el jurat -que és subjectiu com tothom- pren algunes decisions encertades i altres d'inexplicables. Així que a la final han arribat curts molt bons, i d'altres infumables. El curiós és que la secció en què participàvem (curts de 30 segons) ha sigut declarada deserta. Hauria volgut fer un resum de les peces que valen la pena, però m'enfado i passo. Només us poso 'lo nostre'.



És broma, aqui teniu alguns minuts de talent:
Los gritones, de Roberto Pérez Toledo
Berlin, de José Enrique Sánchez Sarabia
El fin del mundo, d'Alberto González Vázquez

Salut!

ME-CA-NOS-CRIT-V.2.1

Estic en una fantàstica alhora insostenible espiral de treball: Knockout, Operación Malaya i altres que s'apropen. Però no volia deixar d'anunciar-vos que dimarts acabo amb l'últim procés de l'etern curt: l'etalonatge digital. Ja no sé si m'agrada o no, si diu alguna cosa o no, però l'estrenarem i ens emborratxarem.

P.S.: Qui vulgui fer de figurant, obviament cobrant, que es posi en contacte amb mi.

Por fin, fotogramas.

El famoso corto "No hay pan", de Luis Yrache, gestado en incubadora durante casi una década, vé hoy la luz.



Yo era bastante crío cuando rodamos esas escenas con los malabares, y también hace bastante que aprendí montaje en Madrid, con este corto como excusa. Esto cierra un ciclo, y quizás abra otro.

También está visible "La puta realidad", mi primer corto (cortísimo) para el Notodofilmfest. La próxima semana, cuando empiecen a hablar de votos y seleccionados profundizamos en el tema.

Esperes varies

No estic intentant que aquest es converteixi en el típic blog que només s'actualitza cada 2 mesos per dir que no hi ha temps per escriure o res per explicar (que seria molt pitjor). No.

El que passa és que us vull ensenyar unes quantes coses que encara no tinc a mà. Però donada la concepció del temps que hi ha en el món del cine -o el que sigui això-, faré una llista per anar creant expectatives.

· El meu cosí Luis Yrache va estrenar l'altre dia un curt que tenia pendent des de fa 8 anys -si, VUIT!-. Està rodat a Rivas (us sona?) i allà mateix el varem presentar. És de quan jo encara ni m'havia plantejat viure -intentar-ho- d'això, però alguna cosa hi tinc a veure. Quan estigui disponible a internet, aquí el tindreu.

· Vam rodar la pel·lícula coral amb la gent del Super8, un minut cadascú i sense possibilitat de muntatge. Estem esperant que acabin els ultims grups per poder veure els resultats.

· Estem preparant un curt per al Notodo. L'hem rodat -també- en Super8 i amb l'adaptador anamòrfic que em van portar els reis. L'hem de presentar abans de dimarts que vé, així que aviat el podreu jutjar. Aviso, és una anada d'olla important.

· Hem fet l'etalonatge del Mecanoscrit. Un procés caríssim i que fa por de lo simple que és, el mes que vé tenim la mescla de sò, i després d'això crec que es podrà dir que està totalment acabat i presentable. Em deixaran fer una invitació pública per a l'estrena?

Com diuen per allà.... Stay tuned!