Si algun dels silenciosos lectors d'aquest blog hi és des del principi, recordarà de què anaven els primers posts: videos d'hòsties, de skate, de temeritats... doncs em veig obligat a escriure un capitol més en aquell sentit, ja que he descobert aquesta meravella de -com ells en diuen- 'cosa'.
Està tranquil·lament al nivell de 'coses' com
aquesta o
aquesta, totes dues del reconegut
Spike Jonze. A més, les imatges s'han rodat amb la 5D, una de les càmeres reflex Canon que graben -és una llicència- cinema en format vídeo. Ja en tinc una entre les mans llesta per cremar etapes i idees.
He de confessar que em dedico a això del cinema gairebé per casualitat, però una de les poques raons que crec que m'hi han portat, són els videos de skate. Amb ells vaig conèixer el muntatge, vaig descobrir una barbaritat de cançons que encara ara la gent descobreix, vaig aprendre a identificar objectius, moviments de càmera, 'tipus de plano'... i ara, que tinc l'skate abandonat, ja no ho puc deixar.
El descobriment em serveix, com haureu pogut comprovar, per recuperar una mica el ritme que el blog va tenir algun dia. Així que aprofito per posar-vos al dia sobre el cicle de vida que porten els curts: '
El típico cortometraje en el que no pasa nada' està funcionant molt bé al FIBABC, on n'han fet
una crítica bastant, bastant agradable. Per altra banda, el '
Mecanoscrit v2.1' torna aestar seleccionat, en aquest cas al festival
Sintetitza de Berga, però com va passar a l'anterior, la projecció és desde DVD, així que l'estrena grossa haurà d'esperar a un passi en cel·luloide, que suposo -o espero, o reso, verge santa...- que no trigarà en arribar.
Anem parlant!
