Velles glòries

Just en un moment en què el pessimisme s'apodera de la part del cervell que dedico al futur (la crisi, que fins fa poc em feia gràcia, em nega un ofici i els projectes oberts no s'acaben mai), un dels nostres curts que més m'agrada i que menys reconeixement ha tingut se'n va per sorpresa a un festi... DE NOU UN FESTI!

És un de petit, però sovint son els més acollidors. Concretament, el Festival Mira'm de curts en Valencià (sí, ja ens entenem) a Sueca ha seleccionat el nostre 'Lies? - Snuff Movies'. Serà aquest divendres. Si podem ens hi acostarem, esclar.

Us deixo amb la història, en dues parts.

Vida cinematogràfica

Quan Juan Marsé va entregar, com a membre del jurat, el Premio Planeta a Maria de la Pau Janer, indignat amb la qualitat de les obres presentades va estampar un No te confundas. A mí me interesa la literatura y a vosotros la vida literaria.

Jo no sé què és el que m'interessa. Bé, si que ho sé, però a vosaltres us deu importar poc. Sé que quan em vaig 'apuntar' a fer cine, ho vaig fer per coses com anar a rodar amb la furgoneta més merdosa a l'oest de Saragossa.

Sé que morir de calor i de riure va servir per alguna cosa... no sé exactament quina, però per alguna. O potser sí que ho sé?


I sé que, per nosaltres, el cine sense 'vida cinematogràfica' no tindria massa sentit.

Amb un parell de...

...'Pechuzas!'

Ja fa un parell d'anys que qualsevol empresa/producte/campanya que aspiri al gran públic somia amb deixar anar un 'viral' de baixíssim pressupost a Internet i, així, provocar un efecte en cadena que solucioni tots els maldecaps del màrqueting. Per mi, els paradigmes són el 'Amo a Laura' de la MTV i el 'Levántate ZP' de la ONU (Toma!), tots dos ideats per Tiempo BBDO.

Què passa quan tothom fa virals? Que òbviament passen desapercebuts, el públic aprèn la lliçó i ara és difícil caure-hi. Potser un exemple és aquest 'Dedo de Colón' en què he participat com a actor (Perquè no hi surto? Problemes d'actor).

Apareix el ja clàssic problema de la saturació publicitària: ningú ens fa cas, no destaquem. I a problemes clàssics solucions clàssiques. Fem un viral amb una fresca ensenyant mig pit i problema solucionat.



Si a més aconseguim que la tia sembli llesta i que no es noti que llegeix un guió... (M'estic enamorant?)

Un exemple més:



Però, què venen aquests virals? Al seu darrere hi ha molta més feina i gent de la que sembla... que no treballaran gratis!

La segona noia, de moment, ven DVDs, espai publicitari i s'està llaurant una carrera com a presentadora.

La primera, en canvi, forma part d'un entramat major. Estan creant una curiosa xarxa social (cal recordar que el creador de Facebook és un dels homes més rics del món?) que, a part d'espai publicitari, és una base d'informació inesgotable per a qualsevol ambició empresarial en un futur proper.

I no només pits, els molt c****ns exploten de meravella una altra estratègia recurrent: les teories de l'apocalipsi.



A mi m'estan convencent. I a vosaltres?