dilluns, 23 de febrer del 2009

Ignorants i el món

Ja fa dies que he tornat de Berlin, però no sé molt bé què explicar.

Impressiona la importància que té allà el cine, lo grans que són les sales, lo bé que s'organitzen les coses... però sobretot m'han impressionat dues coses:

1. Que parlo un anglès pitjor del que pensava, sobretot en comparació amb la perfecció i fluidesa de gent de tots els països del món, inclosos els del tercer món.

2. Que mentre aquí no parem (de fet, no paren, jo no ho faig) de queixar-nos d'una constant crisi en el món del cinema i del poc nivell del nostre cinema (català, espanyol, m'és igual), gent de països dels que no en sé ni la capital m'han deixat anar frases com "Jo faig cine perquè vaig veure una peli de Carlos Saura", "El Orfanato i [rec] és del millor que he vist en anys", "Quina enveja que estiguis en el millor lloc i el millor moment per fer cinema", "Buñuel em va canviar la vida" o "Com és que Ana Torrent va fer tant poques coses entre El espíritu de la colmena i Tesis?" (Alguns d'aquí ni sabeu de què parlo). Diria que reflexionéssim... però no: Aprofitem-ho, per Déu!

Ah, un detall curiós. A una masterclass de muntatge, ens passen un curt americà amb un protagonista negre i un altre amb un lleuger dèficit mental. Obviament, jo no entenia res. Llavors, apareix un vell cridant "aquesta dona no fa res! que no m'escolta! però què fa?!". Així, en català. La part per la qual havien buscat una llengua estranya, que la gent no entengués, és l'únic que vaig pillar. En aquests moments et sents especial... i una mica tonto.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Berlin i Seat

Un parell de notes ràpides.

Quan parlo d'imitar (o homenatjar) bé enlloc de malament, em refereixo a preciositats com aquesta.



Basada en aquest videoclip.



Durant els propers 10 dies estaré a Berlin a una cosa anomenada 'Berlinale Talent Campus', quan torni ja us explicaré què és. De moment no ho acabo d'entendre, només sé que et paguen viatge i allotjament, que coneixerem gent maca i que es dirigeixen a tu amb un 'Dear Talent', estimat talent. Ja era hora.

Ah, no me'n vull anar sense aplaudir al Gran Wyoming pel pollastre que ha muntat aquests dies.