Ja fa dies que he tornat de Berlin, però no sé molt bé què explicar.
Impressiona la importància que té allà el cine, lo grans que són les sales, lo bé que s'organitzen les coses... però sobretot m'han impressionat dues coses:
1. Que parlo un anglès pitjor del que pensava, sobretot en comparació amb la perfecció i fluidesa de gent de tots els països del món, inclosos els del tercer món.
2. Que mentre aquí no parem (de fet, no paren, jo no ho faig) de queixar-nos d'una constant crisi en el món del cinema i del poc nivell del nostre cinema (català, espanyol, m'és igual), gent de països dels que no en sé ni la capital m'han deixat anar frases com "Jo faig cine perquè vaig veure una peli de Carlos Saura", "El Orfanato i [rec] és del millor que he vist en anys", "Quina enveja que estiguis en el millor lloc i el millor moment per fer cinema", "Buñuel em va canviar la vida" o "Com és que Ana Torrent va fer tant poques coses entre El espíritu de la colmena i Tesis?" (Alguns d'aquí ni sabeu de què parlo). Diria que reflexionéssim... però no: Aprofitem-ho, per Déu!
Ah, un detall curiós. A una masterclass de muntatge, ens passen un curt americà amb un protagonista negre i un altre amb un lleuger dèficit mental. Obviament, jo no entenia res. Llavors, apareix un vell cridant "aquesta dona no fa res! que no m'escolta! però què fa?!". Així, en català. La part per la qual havien buscat una llengua estranya, que la gent no entengués, és l'únic que vaig pillar. En aquests moments et sents especial... i una mica tonto.
Impressiona la importància que té allà el cine, lo grans que són les sales, lo bé que s'organitzen les coses... però sobretot m'han impressionat dues coses:
1. Que parlo un anglès pitjor del que pensava, sobretot en comparació amb la perfecció i fluidesa de gent de tots els països del món, inclosos els del tercer món.
2. Que mentre aquí no parem (de fet, no paren, jo no ho faig) de queixar-nos d'una constant crisi en el món del cinema i del poc nivell del nostre cinema (català, espanyol, m'és igual), gent de països dels que no en sé ni la capital m'han deixat anar frases com "Jo faig cine perquè vaig veure una peli de Carlos Saura", "El Orfanato i [rec] és del millor que he vist en anys", "Quina enveja que estiguis en el millor lloc i el millor moment per fer cinema", "Buñuel em va canviar la vida" o "Com és que Ana Torrent va fer tant poques coses entre El espíritu de la colmena i Tesis?" (Alguns d'aquí ni sabeu de què parlo). Diria que reflexionéssim... però no: Aprofitem-ho, per Déu!
Ah, un detall curiós. A una masterclass de muntatge, ens passen un curt americà amb un protagonista negre i un altre amb un lleuger dèficit mental. Obviament, jo no entenia res. Llavors, apareix un vell cridant "aquesta dona no fa res! que no m'escolta! però què fa?!". Així, en català. La part per la qual havien buscat una llengua estranya, que la gent no entengués, és l'únic que vaig pillar. En aquests moments et sents especial... i una mica tonto.
