dissabte, 25 d’octubre del 2008
divendres, 24 d’octubre del 2008
Una clau per als propers 30 anys?
La crisi econòmica mundial posa en dubte els models de tot allò que ha funcionat comercialment fins ara. Això, sumat a l'evident manca de visió de les anomenades 'indústries culturals' em fa pensar que un futur millor i més just s'amaga darrere d'iniciatives com aquesta. Serà inspiració o serà ignorància, però no puc evitar que el cor em bategui més ràpid per uns moments. Potser és una petita esperança de TENIR LA RAÓ:
dijous, 23 d’octubre del 2008
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Show must go on
No em demaneu que tradueixi, perquè jo tampoc entenc la meitat de les bromes. Comprendre la posada en escena que ara veureu és ja una lliçó magistral.
Malgrat les crisis que calguin, -aquests americans- segueixen sent els propietaris de la paraula "espectacle". És absolutament impossible imaginar dos videos similars entre els candidats a la presidència de qualsevol altre país del món.
Convido a la meva -reduïda però fidel- audiència a explicar-m'ho.
Malgrat les crisis que calguin, -aquests americans- segueixen sent els propietaris de la paraula "espectacle". És absolutament impossible imaginar dos videos similars entre els candidats a la presidència de qualsevol altre país del món.
Convido a la meva -reduïda però fidel- audiència a explicar-m'ho.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Consells -obvis- de direcció (Els permisos)
Comencem aquesta sèrie de consells amb un de molt senzill:
Què hem de fer quan trobem una localització així d'espectacular per al nostre curt de ciència ficció...
...i ens deneguen els permisos de rodatge perquè espantariem els ocells de la zona en plena reproducció?
Tenint en compte que al costat hi ha una colla de militars que llencen 'petardets' com aquest quan els rota,
-malgrat ells paguin uns bons 600 milions de pessetes l'any per divertir-se- el que jo recomano és fer una breu reunió...
...i seguir a la nostra -puta- bola.
Al cap i a la fí, només som 'curtmetratgistes', ni els forestals ni moltíssim menys els ocells en reproducció s'adonaran de que estem allà. Si després et demanen explicacions dius que ho vas rodar tot en un plató amb croma.
Què hem de fer quan trobem una localització així d'espectacular per al nostre curt de ciència ficció...
...i ens deneguen els permisos de rodatge perquè espantariem els ocells de la zona en plena reproducció?
Tenint en compte que al costat hi ha una colla de militars que llencen 'petardets' com aquest quan els rota,
-malgrat ells paguin uns bons 600 milions de pessetes l'any per divertir-se- el que jo recomano és fer una breu reunió...
...i seguir a la nostra -puta- bola.
Al cap i a la fí, només som 'curtmetratgistes', ni els forestals ni moltíssim menys els ocells en reproducció s'adonaran de que estem allà. Si després et demanen explicacions dius que ho vas rodar tot en un plató amb croma.
divendres, 3 d’octubre del 2008
La realitat ens torna a fotre d'hòsties
A vegades l'emoció cinematogràfica (o alguna cosa de similar) apareix en l'últim lloc on esperaríem trobar-la. Qui ens havia de dir quan van començar a proliferar els 'CallTv', els vergonyosos concursos televisius d'altes hores de la matinada (cada cop menys altes), que la ignorància i la manca de serietat crearien 'blockbusters' claríssimament classificables en gèneres.
El terror absolut:
La comèdia romàntica:
El surrealisme:
I, atenció, la ciència ficció. Val la pena veure senceres les dues parts d'aquest document per acompanyar a Maruja en el seu viatge en el temps (20 segons enrere) per discutir apassionadament amb ella mateixa.
S'accepten noves aportacions.
El terror absolut:
La comèdia romàntica:
El surrealisme:
I, atenció, la ciència ficció. Val la pena veure senceres les dues parts d'aquest document per acompanyar a Maruja en el seu viatge en el temps (20 segons enrere) per discutir apassionadament amb ella mateixa.
S'accepten noves aportacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)