La crisi econòmica mundial posa en dubte els models de tot allò que ha funcionat comercialment fins ara. Això, sumat a l'evident manca de visió de les anomenades 'indústries culturals' em fa pensar que un futur millor i més just s'amaga darrere d'iniciatives com aquesta. Serà inspiració o serà ignorància, però no puc evitar que el cor em bategui més ràpid per uns moments. Potser és una petita esperança de TENIR LA RAÓ:
Bones Juan!
ResponEliminaPrimer de tot dir-te que sóc un incondicional del teu blog, em segueixo tots els posts que vas penjant, són interessants, curiosos i enriquidors.
a propòsit d'aquestes noves plataformes culturals: crec que estàn molt bé, ens permeten compartir i generar una extensa xaaarxa creativa i aconseguir així un dels millors camins creatius que és la suma d'idees. Només li veig un punt dèbil: com saps qui ha utilitzat el teu material per crear o generar un nou producte o expressió artística? En el meu cas, que enfoco el meu treball i crecaió a la fotografia, m'agradaria saber qui utilitza les meves fotos, i més encara per poder participar amb aquests tercers en la creció de noves expressions, i no quedar-me com un simple distribuidor d'idees o material creatiu/artístic.
A part de tot, felicitats perl'exposició del curt a l'Fnac,i dir-te que tinc moltíssimes ganes de veure Mecanoscrit 2.0.
Una abraçada fortíssima amic!!
Albert Ruiz (ruso pels amics...)
Ruso! (Albert Ruiz pels no amics...)
ResponEliminaBasicament, la llicència Creative Commons implica que si algú aprofita una part del teu material i tu estàs mort o t'has torant multimilionari, tu no li podràs impedir perquè ja has declarat que estàs a favor de la lliure distribució. És veritat que la millor opció segueix sent contactar amb l'autor i fer obres conjuntes, però això no sempre és possible. De totes formes, tu pots decidir quins usos permets que es facin de la teva obra, per als que no permetis, el nou "creador" sempre podrà intentar contactar amb tu i demanart-ho personalment. Una bona persona com tu no s'hi negaria!
L'altre tema a solucionar és si els autors no podem (moralment parlant) viure dels impostos de la SGAE, de què vivim? Jo tinc algunes respostes: inversió estatal en cultura, publicitat, valors afegits al producte... però seria llarg d'explicar en un comment.
És un plaer certificar que hi ha algú a l'altra banda del blog. He comprovat que sou bastants però una mica tímids: foteu-me canya.
Ah, jo també tinc moltes ganes de veure el Mecanoscrit 2.0... però ara ja no depèn de mi, i m'estic posant nerviós.
Una abraçada!