Publicitat cara i ineficaç

L'agència BBDO i Telefònica, han intentat fer el que explico al post anterior: Utilitzar les fórmules d'èxit d'els videos virals i reproduïrla.

En aquest cas, però, s'han comès errors.
Els diners d'emissió per televisió se'ls han gastat igualment.
El que copien no són idees sino efectes visuals que la gent ja coneix, i així es perd tota la potència de la sorpresa.
Els internautes s'adonen del plagi i inicien una contracampanya. El tir per la culata.



Crec que, de forma més subtil, ho segueixen intentant. Per exemple, aquesta composició de dominós no es basa clarament en la fórmula d'aquest programa, crec que holandès? I el que emeten actualment de la casa inclinada, no s'assembla molt -però perdent tota la gràcia- a aquesta obra d'art?



Suposo que tot depèn d'on es posi la frontera entre plagi i inspiració (o fins i tot es podria argumentar homenatge!). Jo no sé què opniar. Per una banda està bé, per fer bons continguts aprenem d'allò que ja és bò. Per l'altra, intentar copiar literalment alguna cosa i que quedi malament, perjudica tant al copiador com al copiat.

Publicitat gratuïta

És el somni de qualsevol empresari, l'estratègia de molts publicitaris... i el que aconsegueixen uns pocs.

En la publicitat viral sembla no haver-hi fórmules màgiques, repetir alguna cosa que ja s'ha fet no funciona, ja que els principals valors són la novetat i la sorpresa. O potser sí que hi ha una fórmula que funciona?

La campanya "The best job in the world" -que ofereix escriure u blog en un illa australiana per 75.000 euros- no us recorda a "Aficionado Profesional"?





A mi sí: Un macro-procés de selecció mitjançant video-currículum, un salari envejable, dietes i viatges de luxe pagats i, sobretot, difusó en tots els mitjans escrits i audiovisuals de forma pràcticament gratuïta per al banc ING i el turisme australià. Obres d'art de l'era Youtube (repel·lent...).

Memòria i showreel

Fa temps vaig pensar que no era una bona idea fer-me una bobina com a director.

La raó? Se m'ha oblidat completament. Per això he près dues decisions:

1. Comprar-me una llibreta de butxaca per apuntar les coses importants.

2. Fer una bobina i penjar-la, que ja era hora.

Hiperrealitat (o contingut explícit)

Si Hamas no té una indústria cinematogràfica superior a Hollwood i Bollywood junts, això és terrorisme.