Fa un temps em vaig prometre a mi mateix que a les festes de Rivas de 2009 estrenaria el curt en 35mm (en aquella època això de '35mm' sonaba bonic), estigués acabat o no.
A finals del mes passat, vam estar -un coooop més- al plató de l'Escac per rodar els crèdits i així poder enviar l'EDL que el laboratori necessita per tallar i muntar el curt en cel·luloide. Uns dies després, em van escriure de la productora explicant que, per algun problema al xassís de la càmera, s'havia rodat tot al revés. Com el terme 'al revés' no està del tot clar, encara no sé quin percentatge de la feina feta és útil... si és que hi ha alguna cosa aprofitable. Això ens envia a setembre, ens envia a repetir coses, ens envia un altre cop a no acabar mai.
A mi, personalment, m'envia a buscar feina a un altre pais, a passar una mica del tema, i alhora a tenir més ganes de rodar que mai, però sense dependre d'estructures i processos absolutament prescindibles avui en dia. M'envia a rodar la setmana que vé un curt d'època en Super8, muntarlo jo a casa i enviarlo còpia per còpia als festivals. I que els festivals siguin familiars i acollidors, que guanyem o perdem ens emborratxem amb els altres directors i destrossem l'habitació de l'hotel. Però ARA, JA.
Per això, ARA, JA, estreno el Mecanoscrit v.2.1 a Rivas, com a acte preliminar de les apoteòsiques festes. No està acabat, millor. Passarem un questionari al públic, els farem sentir-se part de la interminable construcció de la pel·lícula i qui sap si les seves opinions canviaran un altre cop el muntatge, si retrassaran tot encara més... a aquestes alçades ja serà el de menys. Segur que ens emborratxem.
Segur que ens emborratxem.
ResponEliminaTot s'acaba reduint a això... :-)
Em sembla molt bé! el bon vi necessita el seu temps.
ResponEliminaLo important és no perdre els ánims de continuar rodant..
Salut i farres!
Buenoooo, un poquito por encima entiendo, pero como no se catalan algunas cosas (bastantes) se me escapan.
ResponEliminaHola Juan, no sabia que tenias blog, a partir de ahora pasare habitualmente a medio leerte...jajaja, a ver para cuando un post en castellano dedicado a las Ejeanas...jajjaja.
Imagino que ya estaras por Barna y que no ya no te veremos hasta que vuelvan a ser fiestas.
Un abrazo.
Pues el próximo post (que ya toca) será en castellano.
ResponEliminaHombre, por Ejea me paso unas cuantas veces al año... pero ninguna es tan intensa como han sido estas fiestas... ¡madrededios!
Abrazos y recuerdos!