De eBay a Zaragoza

Ahora mismo no hay un tema central del que quiera hablar, así que haré una lista de cosillas que quizás a alguien le interese saber... o simplemente leer. Por lo menos intentaré romper un poco esa idea de que la gente del cine nos rascamos las bolas todo el día.

Estoy invirtiendo una -para mí considerable- cantidad de dinero en eBay para ampliar mis posibilidades autónomas de realización cinematográfica (¡toma!). Por un lado está el Super8, cuya primera prueba con la Canon 1014az ha sido bastante decepcionante (en parte por el pésimo telecine. Estoy esperando uno mejor). Por otro, y aquí viene lo "revolucionario", he adquirido una cámara exactamente igual a la que usé para 'Rivas de Banda' y 'Dadme un punto de apoyo'. Con dos cámaras idénticas (una para cada ojo), me puedo adentrar en el mundo del 3D, mundo que viene amenazando con ser 'el futuro' desde que se inventara, allá por los 30, el cine con gafas rojo-azul o polarizadas.


También me he pillado unas buenas gafas, claro, y si todo va bien estaremos trabajando en un corto de terror tridimensional antes de que acabe el año. Mieeeeeeentrastanto, sigo metido en el departamento de figuración de películas como 'La mosquitera' o 'Agnosia'. Para esta última estuvimos rodando unas secuencias en la catedral de Girona con 250 extras vestidos de época. Tiene una pinta estupenda. En teoría, a finales de semana me incorporaré también como doble de luces de uno de los actores, cosa que puede ser bastante bonita mientras espero, también, que nos aprueben la serie documental en la que probablemente estaré de montador... UF! ¿Quién decía que no hay trabajo?

Ya en lo personal, los amigos del foro de Super8 nos hemos liado a rodar una película coral: 26 personas con un minuto cada uno y sin posibilidad de montaje, a toma única. Por supuesto, veréis el resultado aquí y también proyectado en Barcelona y otras ciudades. No sé si una de ésas será Zaragoza, de momento, vamos a participar en el festival de allí con 'Cambio de chaqueta', nuestro último corto DiBa. Parece que les gustan las microproducciones instantáneas, ya estuvimos con 'Dadme un punto de apoyo'. Sobre Mecanoscrit, me gustaría proyectarlo en la Berlinale, de momento sólo tanteo el terreno. Aquí estamos acabando el montaje de sonido para poder hacer la banda sonora, y mientras tanto deben estar cortando el celuloide en el laboratorio... "no news... good news?"

Edit Decision List

Com alguns sabeu, algo tan simple com els crèdits d'un curt s'ha convertit en el cas de 'Mecanoscrit v.2.1' en una odissea. Els hem hagut de rodar físicament -lo digital encara no ha arribat al cine de modest pressupost, i quan dic cine em refereixo al celuloide- i en paper, els hem hagut de repetir per errors totalment absurds (el negatiu posat AL REVÉS al carregar la càmera), però al final estan aquí. Tant els crèdits com el cel d'estrelles -que hem hagut de reproduir TRES cops a plató perquè les estrelles de veritat no es poden filmar, Amenabar.- ja estan aquí.



I tenir-ho TOT rodat i TOT muntat implica una cosa: anar al laboratori a tallar -literalment- la pel·lícula. Tallar-la a trossos per després muntar-los a la manera tradicional: amb pega. Sona cutre però no ho és tant, la manera de fer-ho és a partir d'una EDL: Edit Decision List, que és -tan dramàtic com sona- una llista de codis de temps corresponents als fotogrames de negatiu per on es tallarà i l'ordre en el què aniran. Un error en aquesta llista envia a la merda mesos de treball de muntatge.

033 reel3 V C 03:09:28:01 03:09:55:19 00:02:38:08 00:03:06:01
* FROM CLIP NAME: reel3

034 reel3 V C 03:11:23:15 03:11:30:03 00:03:06:01 00:03:12:14
* FROM CLIP NAME: reel3

035 reel3 V C 03:11:42:03 03:11:47:17 00:03:12:14 00:03:18:03
* FROM CLIP NAME: reel3

... i així més de 100 talls. Prometo, a tots aquells que teniu alguna cosa a veure amb el curt, repassar un a un tots els codis abans d'entregar-los al laboratori.

Red Bull mola

Per fi he estrenat la famosa càmera de super8. Ha sigut a la Red Bull Air Race d'aquest cap de setmana, a la que he anat com a càmera/periodista/infiltrat. Ara enviaré a 'cuenca' el material per que me'l revelin, després el telecinaran... i algun dia veurem com ha quedat i ens funcio d'això muntaré una cosa o una altra, però pinta bé, pinta bé...



De totes formes, qui vol fer videos quan la pròpia realització de la carrera crea COSES com aquesta? Crec que ha arribat el moment d'enviar el curriculum a Red Bull, que passa a ser a partir d'avui la meva empresa preferida.

De propina, i per no perdre la tradició... un recull d'algunes imatges que marquen la nostra generació; la Generació Youtube.

La Cuerda y la nostalgia

Sucede una cosa bastante bonita después de los rodajes de cortos en 35mm, que para nosotros son superproducciones. Y es que mientras la peli se va montando a su ritmo, te van llegando reflejos de lo que fue el rodaje: primero las fotos, luego el making of, quizás algún trailer, vas viendo los primeros montajes... así que cada X meses te tienes que acordar del fantástico mogollón de gente que se juntó para crear 10 minutos de imágenes.



Esta es la historia, muy bien contada por Vladimir Ráez y sus colaboradores, de uno de esos cortos milagro: a pesar de tener entre manos muchas cosas nuevas para nosotros (dirigir a un perro, efectos especiales, construcción en plató...), logramos mantener el tipo, parecer profesionales y rodar cada puto plano de esta película que esperemos os destroce las retinas en breve.

Viva Vodafone

Por petición popular, este post será en castellano.

De hecho, desde que nació el blog mi intención era ir cambiando habitualmente de lengua (catalán, castellano, italiano, inglés...) pero por inercia y audiencia la idea se quedó por el camino.

Sólo quería compartir un par de cosas. La primera es que la pre-presentación del 'Mecanoscrit v.2.1' en Rivas fue todo un éxito. La proyección fue al aire libre y las más de 200 personas que asistieron me convencieron de que el corto está acabado. Que sólo falta rematar los aspectos técnicos que el 35mm implica. Yo me he quitado una peso de encima, pero eso no cambia que para estrenarlo oficialmente quede mucho por pelear. Estamos peleando.

La otra es que aún no he estrenado la cámara de Super8. Ni he rodado un corto, ni el videoclip del Grito de Piter que se nos pasó por la cabeza, la cuestión es que la quiero usar para algo guapo, que el negativo cuesta lo suyo. Aún así, sí he estrenado cámara; le he sacao por la patilla a Vodafone un móvil de 5mp (algo que hasta hace poco me habría parecido muy estúpido teniendo en cuenta la óptica que cabe en un móvil). Los vídeos a 120 fps -como el de arriba- y las fotos panorámicas -como la de abajo- me convencieron a favor del juguete.

Movil Film Fest... tiembla.

Mecanoscrit News

Fa un temps em vaig prometre a mi mateix que a les festes de Rivas de 2009 estrenaria el curt en 35mm (en aquella època això de '35mm' sonaba bonic), estigués acabat o no.

A finals del mes passat, vam estar -un coooop més- al plató de l'Escac per rodar els crèdits i així poder enviar l'EDL que el laboratori necessita per tallar i muntar el curt en cel·luloide. Uns dies després, em van escriure de la productora explicant que, per algun problema al xassís de la càmera, s'havia rodat tot al revés. Com el terme 'al revés' no està del tot clar, encara no sé quin percentatge de la feina feta és útil... si és que hi ha alguna cosa aprofitable. Això ens envia a setembre, ens envia a repetir coses, ens envia un altre cop a no acabar mai.

A mi, personalment, m'envia a buscar feina a un altre pais, a passar una mica del tema, i alhora a tenir més ganes de rodar que mai, però sense dependre d'estructures i processos absolutament prescindibles avui en dia. M'envia a rodar la setmana que vé un curt d'època en Super8, muntarlo jo a casa i enviarlo còpia per còpia als festivals. I que els festivals siguin familiars i acollidors, que guanyem o perdem ens emborratxem amb els altres directors i destrossem l'habitació de l'hotel. Però ARA, JA.

Per això, ARA, JA, estreno el Mecanoscrit v.2.1 a Rivas, com a acte preliminar de les apoteòsiques festes. No està acabat, millor. Passarem un questionari al públic, els farem sentir-se part de la interminable construcció de la pel·lícula i qui sap si les seves opinions canviaran un altre cop el muntatge, si retrassaran tot encara més... a aquestes alçades ja serà el de menys. Segur que ens emborratxem.

¡Ehpaña, berigú!

No tinc massa temps per escriure, hi ha un parell de posts pendents que m'agradaria publicar, però de moment i per complir amb l'expedient, comparteixo amb vosaltres -cada cop més actius lectors-, el vídeo que no puc parar de mirar des de fa alguns dies. Probablement l'haureu vist, però un cop més no vé malament.



Us adoneu de la temporada de cine espanyol que se'ns vé a sobre? Pagafantas, Rec2, Ágora (la nova d'Amenabar), Spanish Movie... amplieu la llista vosaltres.

On han quedat aquells temps de guerra civil i travelos a punta pala?

Alta tecnologia no-digital

Estic eufòric. Em sento com una dona després d'arrasar amb una botiga de Zara. Acabo d'adquirir una càmera de CINE. En realitat és de Super8 i 'només' ha costat 300 papers, però es menja en prestacions algunes màquines digitals que ara mateix costen milers d'euros.

Alguns dels detalls que m'han impedit de resistir-me a la temptació són la òptica 7-70mm (equival a 25-250 en una 35mm) que obre a 1.4 i incorpora macro, les velocitats de fotogrames a 18, 24, 54 i frame a frame i l'obturador amb obertura totalment regulable.

Ara tocaria provar-la, però m'he proposat utilitzar-la sobretot en projectes dignes i -si pot ser- professionals. Estic convençut de que amb una bona direcció de fotografia pot donar resultats increíblement elegants. De moment em distrec descobrint la infinitat de controls, tots manuals, que porta.

Canviant de tema:
No és d'interès general (això és un blog personal, què esperàveu?), però aquí hi ha un regalet que he fet a l'equip tècnic del 'Asesino a Sueldo'. Una cosa totalment altruista, ja sabeu ;-)
Torno a tenir curro durant el mes de juliol. És en el departament de càsting d'una peli bastant sèria: tenim dies de 40 extres vestits d'època i perduts per la muntanya. Us aniré explicant cosetes.

Teoria improvisada sobre les escoles de cinema

Si Algú decideix estudiar CINEMA -o audiovisuals- probablement sigui perquè li agrada el CINEMA -o l'audiovisual, sigui el que sigui això-. Llavors la gent el felicita, perquè tè mèrit això de voler ser artista (té mèrit VOLER alguna cosa?). I a la universitat comencen a parlar-li d'història de l'art, de comunicació, d'avantguardes. I va al poble i diuen: "Ja ha arribat l'artista".

Us heu fixat que almenys el 90% de les peces que es presenten als festivals populars de cine s'assemblen més al videoart que al cinema si és que s'assemblen a alguna cosa? La meva teoria és que aquest Algú del que parlàvem ha perdut la concepció del que és el CINEMA i l'han acabat convencent de que el que ha de fer és... art: la paranoia personal, que si sou del 'mundillo' coneixereu. Ha oblidat que el que li agrada no és el videoart (la prova, que no va a les galeries a veure'l, ni tansols li agrada el 'videoart' que fan... els seus companys de classe) sino el CINEMA: documental, ficció o els gèneres intermitjos.

Què diuen llavors a la universitat? No són totes iguals. Però en general, que la creativitat està per sobre de les convencions, que molts ànims, que la intenció és el que compta, que la comunicació consta d'emissors i receptors, que diagrames de Maslow i polles en vinagre.

Per tant, el nostre Algú ha passat quatre -si tot va bé, que tampoc té massa mèrit- anys de la seva vida intentant formar el seu cervell per acabar sortint al món real i laboral -o més aviat no-laboral-, fotre's dues o tres osties i així, del cop, recordar què és el que volia fer amb la seva vida.

(Aquí el nostre curt del DiBa, festival amb 90% de 'pseudovideoart', una mica més arregladet del que el vam presentar.)