Estem d'estrena!
Avui s'obre aquest blog amb l'esperança de convertir-se en la via d'escapament d'unes quantes coses -pseudocinematogràfiques- que em ronden pel cap. Si a més serveix per entretenir uns minuts de la vostra vida, molt millor. Però anem al gra.
Comencem amb el curt que vam presentar a la última edició del DiBa Express. Se'ns va donar la paraula 'temps' i 72 hores per fer-ne alguna cosa interessant. Després d'haver guanyat un dels premis de l'any passat en col·laboració amb el famós cosí Luis Yrache, era difícil superar el resultat. I efectivament hem fracassat, no ens han seleccionat per a la final. Però jo estic satisfet per haver arriscat amb el guió i la posada en escena, també per haver tornat a crear un producte digne sense haver de gastar ni un euro. Jutgeu vosaltres.
Ara us toca criticar, aplaudir o insultar.
Si voleu veure una peli atrevida, potent i barata sobre viatges en el temps, no us perdeu 'Los cronocrímenes', de Nacho Vigalondo.
En aquesta edició hi ha hagut grans polèmiques. A tots els festivals hi ha gent que es queda fora, alguns ho accepten i altres no. El cas del DiBa, però, és extrem: hi participen centenars de curts (aquest any 215 inscrits) i només una dotzena arriben a la final. Això implica que curts brillants es quedin enrere, si a més es premien obres que el gran públic no valora ja tenim el 'pollastre' muntat. Fa un any es va valorar que el jurat apostés per curts arriscats en els premis (no seré jo qui ho qüestioni), però sembla que aquest cop s'han allunyat tant del cinema clàssic o narratiu que s'ha despertat una mena d'oposició al videoart. El jurat ha seleccionat peces com 'El regalo' i n'ha premiat d'altres com 'Lluís'. Al marge de que aquest últim a mi m'agradi, arriscada la cosa és. Entenc, encara que no comparteixo exactament, que si altra gent es deixa l'ànima i la pasta en fer una espècie de superproducció (tingui una narració i un rerefons interessant o no), hi hagi qui es cabregi. Però no se suposa que participem en un festival de democratització del cine?
Jo, a la meva bola, passant d'uns i d'altres, també em queixo. Ens van projectar el curt deformat (4:3? 16:9? que ja no estem als 90!), amb constants 'drops' (pèrdues d'imatge) i amb un so esgarrifós. I això, a un curt que és essencialment un monòleg, el mata. Un festival que exclama als quatre vents 'el cinema digital ja és aquí!' no es pot permetre això. No voldria, però, que sortíssiu d'aquí sense un somriure -o no tornaríeu-, així que aquí està el meu curt preferit del festival (tampoc va ser finalista, nono!) 'Checkpoint'.
I en els propers dies, el tràiler del famós 'Mecanoscrit 2.1' (la nostra superprodució post-apocalíptica en 35 mil·límetres), el 'making of' de la peli del Seat Ibiza i altres vídeos d'hòsties i heroïcitats.
Avui s'obre aquest blog amb l'esperança de convertir-se en la via d'escapament d'unes quantes coses -pseudocinematogràfiques- que em ronden pel cap. Si a més serveix per entretenir uns minuts de la vostra vida, molt millor. Però anem al gra.
Comencem amb el curt que vam presentar a la última edició del DiBa Express. Se'ns va donar la paraula 'temps' i 72 hores per fer-ne alguna cosa interessant. Després d'haver guanyat un dels premis de l'any passat en col·laboració amb el famós cosí Luis Yrache, era difícil superar el resultat. I efectivament hem fracassat, no ens han seleccionat per a la final. Però jo estic satisfet per haver arriscat amb el guió i la posada en escena, també per haver tornat a crear un producte digne sense haver de gastar ni un euro. Jutgeu vosaltres.
Ara us toca criticar, aplaudir o insultar.
Si voleu veure una peli atrevida, potent i barata sobre viatges en el temps, no us perdeu 'Los cronocrímenes', de Nacho Vigalondo.
En aquesta edició hi ha hagut grans polèmiques. A tots els festivals hi ha gent que es queda fora, alguns ho accepten i altres no. El cas del DiBa, però, és extrem: hi participen centenars de curts (aquest any 215 inscrits) i només una dotzena arriben a la final. Això implica que curts brillants es quedin enrere, si a més es premien obres que el gran públic no valora ja tenim el 'pollastre' muntat. Fa un any es va valorar que el jurat apostés per curts arriscats en els premis (no seré jo qui ho qüestioni), però sembla que aquest cop s'han allunyat tant del cinema clàssic o narratiu que s'ha despertat una mena d'oposició al videoart. El jurat ha seleccionat peces com 'El regalo' i n'ha premiat d'altres com 'Lluís'. Al marge de que aquest últim a mi m'agradi, arriscada la cosa és. Entenc, encara que no comparteixo exactament, que si altra gent es deixa l'ànima i la pasta en fer una espècie de superproducció (tingui una narració i un rerefons interessant o no), hi hagi qui es cabregi. Però no se suposa que participem en un festival de democratització del cine?
Jo, a la meva bola, passant d'uns i d'altres, també em queixo. Ens van projectar el curt deformat (4:3? 16:9? que ja no estem als 90!), amb constants 'drops' (pèrdues d'imatge) i amb un so esgarrifós. I això, a un curt que és essencialment un monòleg, el mata. Un festival que exclama als quatre vents 'el cinema digital ja és aquí!' no es pot permetre això. No voldria, però, que sortíssiu d'aquí sense un somriure -o no tornaríeu-, així que aquí està el meu curt preferit del festival (tampoc va ser finalista, nono!) 'Checkpoint'.
I en els propers dies, el tràiler del famós 'Mecanoscrit 2.1' (la nostra superprodució post-apocalíptica en 35 mil·límetres), el 'making of' de la peli del Seat Ibiza i altres vídeos d'hòsties i heroïcitats.
Mucha razon!
ResponEliminaPer fi et puc comentar!
ResponEliminaBenvingut,en primer lloc, a la blogsfera. No conec a ningú que es treballi tant els post. Paciència i molta sort. Segueix així ;)
No creguis que mels curro massa, és pura verborrea.
ResponEliminaEi, moltíssimes gràcies per linkar-nos!!!
ResponEliminaÀnims amb els projectes i endavant amb aquest blog!
(elem3ntals estiuencs)