Hi ha festivals que pugen i festivals que baixen.
Baixa, cau, s'estampa contra el terra 'Fotogramas en Corto'. Un festival referent a Espanya per aconseguir la màxima difusió dels curtmetratges (abans de la massificació de youtube). També per premiar gairebé sempre els curtmetratges de directors ja consagrats, enlloc de les obres més innovadores.
No he llegit la notícia a cap diari ni blog, però em sembla prou important per al sector: efectivamente internet canvia les coses. M'han dit que la causa és la retirada del patrocinador, però alguns sabreu que l'any passat ja van deixar d'editar aquell famós DVD de tots els anys. Només van distribuir els curts per internet (amb infinits problemes tècnics, per cert), cosa que es pot fer amb o sense festival. Alguns detalls em van fer sospitar llavors que la retirada del DVD es devia a algun conflicte de drets d'autor: que un d'aquests directors o productors estel·lars que es posen a fer curts no permetés que el seu contingut es distribuís pel món sense rebre'n ell una contrapartida important. Ara penso que potser es tractava, simplement, d'un problema de rendiment econòmic. Però no ho sé.
L'altre, el que puja, és el notodofilmfest. Aquest és pioner en la utilització d'internet en el món del curt. Malgrat apostar per la innovació, l'any passat va aixecar una gran polèmica en donar el primer premi al curt 'Cómo está el mundo, Fermín' (es rumoreja que per obsessió de Bigas Luna). Una autèntica manca de ritme, estructura, tò, estil, evolució, estètica, emoció, originalitat...
...una puta merda.
La forma de demanar perdó del festival és posant al front del jurat d'aquest any a un dels millors curtmetratgistes que ha passat per aquí, un cervell indiscutible darrere una personalitat de psiquiàtric: Nacho Vigalondo. Tachán. Només pot aportar coses bones... i borratxeres, que en aquesta època són molt necessàries.
Acabo el post amb un video que no té res a veure :D
Baixa, cau, s'estampa contra el terra 'Fotogramas en Corto'. Un festival referent a Espanya per aconseguir la màxima difusió dels curtmetratges (abans de la massificació de youtube). També per premiar gairebé sempre els curtmetratges de directors ja consagrats, enlloc de les obres més innovadores.
No he llegit la notícia a cap diari ni blog, però em sembla prou important per al sector: efectivamente internet canvia les coses. M'han dit que la causa és la retirada del patrocinador, però alguns sabreu que l'any passat ja van deixar d'editar aquell famós DVD de tots els anys. Només van distribuir els curts per internet (amb infinits problemes tècnics, per cert), cosa que es pot fer amb o sense festival. Alguns detalls em van fer sospitar llavors que la retirada del DVD es devia a algun conflicte de drets d'autor: que un d'aquests directors o productors estel·lars que es posen a fer curts no permetés que el seu contingut es distribuís pel món sense rebre'n ell una contrapartida important. Ara penso que potser es tractava, simplement, d'un problema de rendiment econòmic. Però no ho sé.
L'altre, el que puja, és el notodofilmfest. Aquest és pioner en la utilització d'internet en el món del curt. Malgrat apostar per la innovació, l'any passat va aixecar una gran polèmica en donar el primer premi al curt 'Cómo está el mundo, Fermín' (es rumoreja que per obsessió de Bigas Luna). Una autèntica manca de ritme, estructura, tò, estil, evolució, estètica, emoció, originalitat...
...una puta merda.
La forma de demanar perdó del festival és posant al front del jurat d'aquest any a un dels millors curtmetratgistes que ha passat per aquí, un cervell indiscutible darrere una personalitat de psiquiàtric: Nacho Vigalondo. Tachán. Només pot aportar coses bones... i borratxeres, que en aquesta època són molt necessàries.
Acabo el post amb un video que no té res a veure :D
DISSEMINACIÓ DE VÍDEOS, CURTMETRATGES I ALTRES EXTRATERRESTRES
ResponEliminaDavant la forta i imponent evolució pubertil del mitjà internet, em trobo en un punt de desorientació i incapacitat temporal per assolir tot el que s'ens posa davant les nostres retines.
Davant la merda, el malfer, la vulgaritat i el mal gust, ens trobem amb sorpreses horroroses que avancen sense fre cap a l'apocalipsi cultural. Un d'aquests exemples de creacions abominables és el curt "Cómo está el mundo, Fermín", hom observa durant un minut i quaranta segons com s'acaba el món, en el sentit literal. Perquè curtmetratges així, si podem anomenar-lo d'aquesta manera, fan que, a part de les hores en què dormim, ens trobem malgastant gran part de temps de la nostra curta vida amb creacions nules de sentit, forma ni color, creacions tant antinaturals com la criatura que creava en l'imaginari literari el dr. Frankenstein. Criatures que com el conill de la novel·la de Lewis Carrol, "Alícia al país de les meravelles", ens distreuen i ens condueixen cap a un imaginari que no voliem conèixer, on al principi observem curiosament però a mesura que avances i ens aprofundim a les seves entranyes ens asustem, horroritzem i l'unic que s'ens passa pel cap és "com cullons surto jo d'aquí".
I per acabar només vull fer una última reflexió, si per aquests univers cultural en el que, alguns, viatgem sovint, molts de cops ens hem de trobar noves formes de vida, extraterrestres invasius com els dels pitjors malsons de Tim Burton, que ens eliminen els nostres pensaments amb un directe, sencill i fulminant raig làser.
albert ruso.
Amen.
ResponElimina