L'emoció del Cine

El significat de la paraula Cinema no està del tot clar.

Quan estudies, acostumen a donar-te un conjunt de definicions. Alguns diuen que és un format, o un soport (el cel·luloide), altres ho consideren un concepte (imatges en moviment), altres parlen d'una experiència (la projecció en sala). Res de tot això acaba de convence'm. Tot i això, algunes cites que m'agraden, sobretot en la comparació cine-televisió, son:

Aquí aixequeu el cap, allà abaixeu els ulls.

Jean-Luc Godard.

Hi ha Art quan l'oferta d'imatges es pot concebre independentment de la demanda.

Régis Debray

L'admiració és precisament el que transforma la innovació en un valor cultural.

Mario Perniola

Un cinema és un lloc públic on cadascú se sent sol; davant la televisió, que cadascú mira a casa seva, s'hi sent a tothom.

Régis Debray

I per últim i més important.

Explanation kills Art.

Autor desconegut.

Per mi hi ha clarament moments en que SENTS que estàs fent/veient cinema, i altres en que t'adones que estàs davant d'un vídeo (oju, no tinc cap problema amb el vídeo). És una sensació personal i subjectiva, molts cops no compartida pels demés... però a alguna cosa ens haure'm d'agafar.

Sento que estem veient cine quan, al festival de Saragossa, ens projecten l'últim curt en una pantalla enorme, amb centenars de butaques... i sobretot quan el públic reacciona.

Sento que estem fent cine, quan rodem el curt en Super8 amb el Rafa. Quan després d'unes hores preparant un plano, et toca rodar-lo, combatre els batecs del cor i decidir que aquesta presa serà la bona, la definitiva, la ÚNICA, perquè només en pots rodar una.

I el cine quan el sents enganxa, així que ja estem buscant nous líos en els que ficar-nos. Us en mantindré informats.