¡Ehpaña, berigú!

No tinc massa temps per escriure, hi ha un parell de posts pendents que m'agradaria publicar, però de moment i per complir amb l'expedient, comparteixo amb vosaltres -cada cop més actius lectors-, el vídeo que no puc parar de mirar des de fa alguns dies. Probablement l'haureu vist, però un cop més no vé malament.



Us adoneu de la temporada de cine espanyol que se'ns vé a sobre? Pagafantas, Rec2, Ágora (la nova d'Amenabar), Spanish Movie... amplieu la llista vosaltres.

On han quedat aquells temps de guerra civil i travelos a punta pala?

Alta tecnologia no-digital

Estic eufòric. Em sento com una dona després d'arrasar amb una botiga de Zara. Acabo d'adquirir una càmera de CINE. En realitat és de Super8 i 'només' ha costat 300 papers, però es menja en prestacions algunes màquines digitals que ara mateix costen milers d'euros.

Alguns dels detalls que m'han impedit de resistir-me a la temptació són la òptica 7-70mm (equival a 25-250 en una 35mm) que obre a 1.4 i incorpora macro, les velocitats de fotogrames a 18, 24, 54 i frame a frame i l'obturador amb obertura totalment regulable.

Ara tocaria provar-la, però m'he proposat utilitzar-la sobretot en projectes dignes i -si pot ser- professionals. Estic convençut de que amb una bona direcció de fotografia pot donar resultats increíblement elegants. De moment em distrec descobrint la infinitat de controls, tots manuals, que porta.

Canviant de tema:
No és d'interès general (això és un blog personal, què esperàveu?), però aquí hi ha un regalet que he fet a l'equip tècnic del 'Asesino a Sueldo'. Una cosa totalment altruista, ja sabeu ;-)
Torno a tenir curro durant el mes de juliol. És en el departament de càsting d'una peli bastant sèria: tenim dies de 40 extres vestits d'època i perduts per la muntanya. Us aniré explicant cosetes.

Teoria improvisada sobre les escoles de cinema

Si Algú decideix estudiar CINEMA -o audiovisuals- probablement sigui perquè li agrada el CINEMA -o l'audiovisual, sigui el que sigui això-. Llavors la gent el felicita, perquè tè mèrit això de voler ser artista (té mèrit VOLER alguna cosa?). I a la universitat comencen a parlar-li d'història de l'art, de comunicació, d'avantguardes. I va al poble i diuen: "Ja ha arribat l'artista".

Us heu fixat que almenys el 90% de les peces que es presenten als festivals populars de cine s'assemblen més al videoart que al cinema si és que s'assemblen a alguna cosa? La meva teoria és que aquest Algú del que parlàvem ha perdut la concepció del que és el CINEMA i l'han acabat convencent de que el que ha de fer és... art: la paranoia personal, que si sou del 'mundillo' coneixereu. Ha oblidat que el que li agrada no és el videoart (la prova, que no va a les galeries a veure'l, ni tansols li agrada el 'videoart' que fan... els seus companys de classe) sino el CINEMA: documental, ficció o els gèneres intermitjos.

Què diuen llavors a la universitat? No són totes iguals. Però en general, que la creativitat està per sobre de les convencions, que molts ànims, que la intenció és el que compta, que la comunicació consta d'emissors i receptors, que diagrames de Maslow i polles en vinagre.

Per tant, el nostre Algú ha passat quatre -si tot va bé, que tampoc té massa mèrit- anys de la seva vida intentant formar el seu cervell per acabar sortint al món real i laboral -o més aviat no-laboral-, fotre's dues o tres osties i així, del cop, recordar què és el que volia fer amb la seva vida.

(Aquí el nostre curt del DiBa, festival amb 90% de 'pseudovideoart', una mica més arregladet del que el vam presentar.)

Titulars impactants

Ja no estic a 'El asesino a sueldo'. El rodatge no s'ha acabat, de fet dubto que acabin la peli en el mes que en teoria els hi queda, però jo ja no en formo part. Les raons sortiran a la llum en un format o altre depenent de com acabi la història, suposo que 'no hase falta disir nada más'.

Ha arribat a les meves mans una còpia del guió amb el que Bigas Luna ha rodat el teaser per al SEU Mecanoscrit, que es diu 'Segon Orígen'. Us puc dir que s'ha actualitzat el text per portar-lo al present (aparèixen mòbils i iPods, sense anar més lluny), però dedueixo que es conserva íntegre l'esperit i el discurs (sino la familia de Pedrolo els hi tallaria les cames). Correspon a l'inici del llibre, el moment desencadenant. Desapareixen els platets voladors i els protagonistes estan bastant més crescuts, suposo que per evitar incorreccions polítiques: el sexe entre nens, vaja. L'han rodat en 3D, així que la pel·lícula probablement tiri pel mateix camí. La Úrsula Corberó interpreta el paper de l'Alba.

Per fi tenim llum verda per continuar amb la post-producció del NOSTRE Mecanoscrit. Ara toca rodar els crèdits, muntar el sò, mesclar-lo, tallar el negatiu a laboratori, muntar-lo, etalonar i alguna cosa més que desconec per finalment estrenar-nos a sales i festivals. De totes formes, intentaré fer una preestrena aquest Agost a Rivas. Us mantindré informats.

DiBa agredolç.

Dolç: Hem sigut, amb la peça que ja us vaig ensenyar, un dels 16 (en teoria 12) finalistes d'entre 136 curts.

Agre: No hem guanyat.

Dolç: Un dels premis ens ha permès descobrir aquesta obra d'art.

Agre: Inexplicablement, també s'han endut premi absurditats com aquesta, aquesta i aquesta.

Dolç: Hem pogut veure altres bones peces com aquesta, o aquesta meravella.



Agre: L'organització ha convertit els premis del públic en un concurs d'amiguisme. No se n'amaguen, als mails escriuen coses com "Cuanta más gente de tu equipo traigas a la fiesta de clausura, más posibilidades tendrás de ganar la cámara". Així guanyen els curts que guanyen... i el festival es devalua.

Dolç: Em quedo, sobretot, amb la boníssima reacció que les 200 persones del públic han tingut davant el nostre curt. Han rigut un acudit darrere l'altre, han aplaudit i han demostrat que, com era la nostra intenció, aquesta és una peli que funciona si la veus acompanyat.

L'any que vé, més!

(Actualització)
Ja podem veure el curt que el president del jurat i director convidat, Borja Cobeaga, va fer en les mateixes condicions que nosaltres.

Fent cine sense perdre el temps

Després de moltes hores sense dormir, de moments divertits, de crisis existencials i de moltes presses... presentem el nostre curt del DiBa d'aquest any. (Per si algú encara no ho sap, es tracta de realitzar un curt en 72 hores a partir d'una paraula clau: en aquest cas, "canvi")

El firmen, a part de mí, el Nico Maynetto, el Rafa Suárez, l'Andrea Pirrello i el Martín Villanueva com a actor (entre d'altres). No hem tingut temps d'arrodonir-lo tècnicament, (imatge i sobretot àudio) esperem fer-ho aviat. Però la nostra intenció crec que queda clara: No donar la llauna al públic ni al jurat sino fer-los somriure per uns minuts. Ho aconseguim?

Si us fa gràcia votar-nos, aquí teniu l'enllaç, però la majoria de vosaltres sabeu com funcionen aquestes batalles de vots... i no hi pensem entrar.

El asesino a sueldo

Si busquem 'Salomón Shang' a Google, la majoria de referències asseguren que 'rodará en Noviembre El Asesino a Sueldo'. La veritat és que no va rodar 'en Noviembre', sino a partir de Febrer... i encara no ha acabat. Si un rodatge espanyol dura de mitjana 6 setmanes, en aquest ja podriem estar començant la tercera peli, i segur que no acabem abans de Juny.

(c) Producciones Kaplan

Hi treballen cares conegudes (del Mecanoscrit, vaja): La Iria a l'equip de direcció, l'Emi al d'art i el Manu -que també fa d'atrezzista- i jo tenim entre mans el documental sobre el curiós procés de creació d'aquest llarg, alguna cosa a l'estil de 'Lost in la Mancha', per que m'entengueu. En aquest altre trailer apareixen algunes de les nostres imatges, però hi ha molt i molt més, passem de les 120 hores d'un material bastant boig.


(c) Producciones Kaplan

Els conflictes i les polèmiques ja sortiran a la llum amb el documental, només us avanço que n'hi ha, com en tot rodatge. També hi ha grans moments i alguns tocs d'humor, és la història d'un grup de gent molt jove fent una peli de grans aspiracions. Es pot produir un llargmetratge d'èxit d'una forma diferent? Aplicar tot l'esforç econòmic i humà a, exclusivament, els elements que surten en pantalla? Aprofitar les noves tecnologies digitals per esquivar els incòmodes processos de la indústria? Ho veurem.

Avui fa un any!

Avui fa un any vam acabar de rodar el nostre Mecanoscrit.

Aquell dia estava convençut de que en pocs mesos l'estrenariem. De que, com amb els meus altres curts, deseguida aniriem als festivals si la cosa anava bé o passariem al següent projecte si anava malament. Res de res.


Els primers mesos vaig creure que el curt s'estava muntant. Un "estem fent CINE, siguem professionals, deleguem el muntatge a un muntador" m'excusava de sentir-me culpable per no estar fent res. De fet, ni buscar feina: "el que toca és el curt". Ara estic -per fi- fins el cul de feina i, en canvi m'han vingut ganes de moure tots els fils per tancar un curt que està virtualment muntat. Que només cal portar a tallar, etalonar... feines principlament mecàniques i que, per tant, no requereixen de temps de meditació sino de simple voluntat i organització.


El motiu -principal- del retràs no és el format cine, sino convertir en complicada una cosa que és senzilla: una película de 10 minuts. Els projectes que van ser escollits alhora que el meu estàn igual d'aturats davant la cara de tontos dels seus directors, i això dóna que pensar. Com sabeu, hem rodat fa res "La Cuerda" de Pablo Sola, doncs les seves ganes de tirar endavant el projecte sense perdre temps estúpidament se m'han contagiat.


Ahir vam doblar certes frases per millorar tècnicament el sò. Aquesta setmana la productora veurà el muntatge, hem demanat pressupost de postproducció i ja estem buscant dia i hora per fer els crèdits, mesclar el sò, etc. La meva idea és estrenar-lo, ESTIGUI COM ESTIGUI, aquest estiu a Rivas. Si funciona endavant, sino haurem après moltes coses.


Es diu que si vols que una cosa es faci bé -en aquest cas que es faci a temps- l'has de fer tu mateix. A partir d'ara, i això ho dic a tothom que té a veure alguna cosa amb el projecte i per tant ganes de veure'l, assumeixo totes les responsabilitats que se'm permeti. I si em retrasso serà, principalment, culpa meva.

Rodar 'La Cuerda'

Demà tindrem el 'telecine' del curt en 35mm d'aquest any: 'La Cuerda'. No és meu, és del Pablo Sola, però hi he dedicat tantes hores que estic igual de nerviós davant del resultat com quan vaig acabar el Mecanoscrit ('Acabar'? Quina paraula més abstracta!).


Hem tingut encara menys pressupost que l'any passat, però a base de setmanes sense dormir s'ha rodat TOT. I quan dic tot em refereixo a TOT, inclòsos els crèdits. L'objectiu és anar a Escándalo i dir: 'està ACABAT, ho voleu estrenar o no?' Per evitar les situacions precedents que vosaltres coneixeu.


Un gos, efectes especials, construcció a plató, moltes coses noves. Però hem tornat a treballar amb el Robert San Eugenio a la 'foto', amb el Kike Bermejo al sò, jo he sigut ajudant de direcció i el Pablo Sola, que em va fer el 'making del Mecanoscrit' ha sigut el Director.