L'emoció del Cine

El significat de la paraula Cinema no està del tot clar.

Quan estudies, acostumen a donar-te un conjunt de definicions. Alguns diuen que és un format, o un soport (el cel·luloide), altres ho consideren un concepte (imatges en moviment), altres parlen d'una experiència (la projecció en sala). Res de tot això acaba de convence'm. Tot i això, algunes cites que m'agraden, sobretot en la comparació cine-televisió, son:

Aquí aixequeu el cap, allà abaixeu els ulls.

Jean-Luc Godard.

Hi ha Art quan l'oferta d'imatges es pot concebre independentment de la demanda.

Régis Debray

L'admiració és precisament el que transforma la innovació en un valor cultural.

Mario Perniola

Un cinema és un lloc públic on cadascú se sent sol; davant la televisió, que cadascú mira a casa seva, s'hi sent a tothom.

Régis Debray

I per últim i més important.

Explanation kills Art.

Autor desconegut.

Per mi hi ha clarament moments en que SENTS que estàs fent/veient cinema, i altres en que t'adones que estàs davant d'un vídeo (oju, no tinc cap problema amb el vídeo). És una sensació personal i subjectiva, molts cops no compartida pels demés... però a alguna cosa ens haure'm d'agafar.

Sento que estem veient cine quan, al festival de Saragossa, ens projecten l'últim curt en una pantalla enorme, amb centenars de butaques... i sobretot quan el públic reacciona.

Sento que estem fent cine, quan rodem el curt en Super8 amb el Rafa. Quan després d'unes hores preparant un plano, et toca rodar-lo, combatre els batecs del cor i decidir que aquesta presa serà la bona, la definitiva, la ÚNICA, perquè només en pots rodar una.

I el cine quan el sents enganxa, així que ja estem buscant nous líos en els que ficar-nos. Us en mantindré informats.

Manifiesto: En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet.

De eBay a Zaragoza

Ahora mismo no hay un tema central del que quiera hablar, así que haré una lista de cosillas que quizás a alguien le interese saber... o simplemente leer. Por lo menos intentaré romper un poco esa idea de que la gente del cine nos rascamos las bolas todo el día.

Estoy invirtiendo una -para mí considerable- cantidad de dinero en eBay para ampliar mis posibilidades autónomas de realización cinematográfica (¡toma!). Por un lado está el Super8, cuya primera prueba con la Canon 1014az ha sido bastante decepcionante (en parte por el pésimo telecine. Estoy esperando uno mejor). Por otro, y aquí viene lo "revolucionario", he adquirido una cámara exactamente igual a la que usé para 'Rivas de Banda' y 'Dadme un punto de apoyo'. Con dos cámaras idénticas (una para cada ojo), me puedo adentrar en el mundo del 3D, mundo que viene amenazando con ser 'el futuro' desde que se inventara, allá por los 30, el cine con gafas rojo-azul o polarizadas.


También me he pillado unas buenas gafas, claro, y si todo va bien estaremos trabajando en un corto de terror tridimensional antes de que acabe el año. Mieeeeeeentrastanto, sigo metido en el departamento de figuración de películas como 'La mosquitera' o 'Agnosia'. Para esta última estuvimos rodando unas secuencias en la catedral de Girona con 250 extras vestidos de época. Tiene una pinta estupenda. En teoría, a finales de semana me incorporaré también como doble de luces de uno de los actores, cosa que puede ser bastante bonita mientras espero, también, que nos aprueben la serie documental en la que probablemente estaré de montador... UF! ¿Quién decía que no hay trabajo?

Ya en lo personal, los amigos del foro de Super8 nos hemos liado a rodar una película coral: 26 personas con un minuto cada uno y sin posibilidad de montaje, a toma única. Por supuesto, veréis el resultado aquí y también proyectado en Barcelona y otras ciudades. No sé si una de ésas será Zaragoza, de momento, vamos a participar en el festival de allí con 'Cambio de chaqueta', nuestro último corto DiBa. Parece que les gustan las microproducciones instantáneas, ya estuvimos con 'Dadme un punto de apoyo'. Sobre Mecanoscrit, me gustaría proyectarlo en la Berlinale, de momento sólo tanteo el terreno. Aquí estamos acabando el montaje de sonido para poder hacer la banda sonora, y mientras tanto deben estar cortando el celuloide en el laboratorio... "no news... good news?"

Edit Decision List

Com alguns sabeu, algo tan simple com els crèdits d'un curt s'ha convertit en el cas de 'Mecanoscrit v.2.1' en una odissea. Els hem hagut de rodar físicament -lo digital encara no ha arribat al cine de modest pressupost, i quan dic cine em refereixo al celuloide- i en paper, els hem hagut de repetir per errors totalment absurds (el negatiu posat AL REVÉS al carregar la càmera), però al final estan aquí. Tant els crèdits com el cel d'estrelles -que hem hagut de reproduir TRES cops a plató perquè les estrelles de veritat no es poden filmar, Amenabar.- ja estan aquí.



I tenir-ho TOT rodat i TOT muntat implica una cosa: anar al laboratori a tallar -literalment- la pel·lícula. Tallar-la a trossos per després muntar-los a la manera tradicional: amb pega. Sona cutre però no ho és tant, la manera de fer-ho és a partir d'una EDL: Edit Decision List, que és -tan dramàtic com sona- una llista de codis de temps corresponents als fotogrames de negatiu per on es tallarà i l'ordre en el què aniran. Un error en aquesta llista envia a la merda mesos de treball de muntatge.

033 reel3 V C 03:09:28:01 03:09:55:19 00:02:38:08 00:03:06:01
* FROM CLIP NAME: reel3

034 reel3 V C 03:11:23:15 03:11:30:03 00:03:06:01 00:03:12:14
* FROM CLIP NAME: reel3

035 reel3 V C 03:11:42:03 03:11:47:17 00:03:12:14 00:03:18:03
* FROM CLIP NAME: reel3

... i així més de 100 talls. Prometo, a tots aquells que teniu alguna cosa a veure amb el curt, repassar un a un tots els codis abans d'entregar-los al laboratori.

Red Bull mola

Per fi he estrenat la famosa càmera de super8. Ha sigut a la Red Bull Air Race d'aquest cap de setmana, a la que he anat com a càmera/periodista/infiltrat. Ara enviaré a 'cuenca' el material per que me'l revelin, després el telecinaran... i algun dia veurem com ha quedat i ens funcio d'això muntaré una cosa o una altra, però pinta bé, pinta bé...



De totes formes, qui vol fer videos quan la pròpia realització de la carrera crea COSES com aquesta? Crec que ha arribat el moment d'enviar el curriculum a Red Bull, que passa a ser a partir d'avui la meva empresa preferida.

De propina, i per no perdre la tradició... un recull d'algunes imatges que marquen la nostra generació; la Generació Youtube.

La Cuerda y la nostalgia

Sucede una cosa bastante bonita después de los rodajes de cortos en 35mm, que para nosotros son superproducciones. Y es que mientras la peli se va montando a su ritmo, te van llegando reflejos de lo que fue el rodaje: primero las fotos, luego el making of, quizás algún trailer, vas viendo los primeros montajes... así que cada X meses te tienes que acordar del fantástico mogollón de gente que se juntó para crear 10 minutos de imágenes.



Esta es la historia, muy bien contada por Vladimir Ráez y sus colaboradores, de uno de esos cortos milagro: a pesar de tener entre manos muchas cosas nuevas para nosotros (dirigir a un perro, efectos especiales, construcción en plató...), logramos mantener el tipo, parecer profesionales y rodar cada puto plano de esta película que esperemos os destroce las retinas en breve.

Viva Vodafone

Por petición popular, este post será en castellano.

De hecho, desde que nació el blog mi intención era ir cambiando habitualmente de lengua (catalán, castellano, italiano, inglés...) pero por inercia y audiencia la idea se quedó por el camino.

Sólo quería compartir un par de cosas. La primera es que la pre-presentación del 'Mecanoscrit v.2.1' en Rivas fue todo un éxito. La proyección fue al aire libre y las más de 200 personas que asistieron me convencieron de que el corto está acabado. Que sólo falta rematar los aspectos técnicos que el 35mm implica. Yo me he quitado una peso de encima, pero eso no cambia que para estrenarlo oficialmente quede mucho por pelear. Estamos peleando.

La otra es que aún no he estrenado la cámara de Super8. Ni he rodado un corto, ni el videoclip del Grito de Piter que se nos pasó por la cabeza, la cuestión es que la quiero usar para algo guapo, que el negativo cuesta lo suyo. Aún así, sí he estrenado cámara; le he sacao por la patilla a Vodafone un móvil de 5mp (algo que hasta hace poco me habría parecido muy estúpido teniendo en cuenta la óptica que cabe en un móvil). Los vídeos a 120 fps -como el de arriba- y las fotos panorámicas -como la de abajo- me convencieron a favor del juguete.

Movil Film Fest... tiembla.

Mecanoscrit News

Fa un temps em vaig prometre a mi mateix que a les festes de Rivas de 2009 estrenaria el curt en 35mm (en aquella època això de '35mm' sonaba bonic), estigués acabat o no.

A finals del mes passat, vam estar -un coooop més- al plató de l'Escac per rodar els crèdits i així poder enviar l'EDL que el laboratori necessita per tallar i muntar el curt en cel·luloide. Uns dies després, em van escriure de la productora explicant que, per algun problema al xassís de la càmera, s'havia rodat tot al revés. Com el terme 'al revés' no està del tot clar, encara no sé quin percentatge de la feina feta és útil... si és que hi ha alguna cosa aprofitable. Això ens envia a setembre, ens envia a repetir coses, ens envia un altre cop a no acabar mai.

A mi, personalment, m'envia a buscar feina a un altre pais, a passar una mica del tema, i alhora a tenir més ganes de rodar que mai, però sense dependre d'estructures i processos absolutament prescindibles avui en dia. M'envia a rodar la setmana que vé un curt d'època en Super8, muntarlo jo a casa i enviarlo còpia per còpia als festivals. I que els festivals siguin familiars i acollidors, que guanyem o perdem ens emborratxem amb els altres directors i destrossem l'habitació de l'hotel. Però ARA, JA.

Per això, ARA, JA, estreno el Mecanoscrit v.2.1 a Rivas, com a acte preliminar de les apoteòsiques festes. No està acabat, millor. Passarem un questionari al públic, els farem sentir-se part de la interminable construcció de la pel·lícula i qui sap si les seves opinions canviaran un altre cop el muntatge, si retrassaran tot encara més... a aquestes alçades ja serà el de menys. Segur que ens emborratxem.

¡Ehpaña, berigú!

No tinc massa temps per escriure, hi ha un parell de posts pendents que m'agradaria publicar, però de moment i per complir amb l'expedient, comparteixo amb vosaltres -cada cop més actius lectors-, el vídeo que no puc parar de mirar des de fa alguns dies. Probablement l'haureu vist, però un cop més no vé malament.



Us adoneu de la temporada de cine espanyol que se'ns vé a sobre? Pagafantas, Rec2, Ágora (la nova d'Amenabar), Spanish Movie... amplieu la llista vosaltres.

On han quedat aquells temps de guerra civil i travelos a punta pala?

Alta tecnologia no-digital

Estic eufòric. Em sento com una dona després d'arrasar amb una botiga de Zara. Acabo d'adquirir una càmera de CINE. En realitat és de Super8 i 'només' ha costat 300 papers, però es menja en prestacions algunes màquines digitals que ara mateix costen milers d'euros.

Alguns dels detalls que m'han impedit de resistir-me a la temptació són la òptica 7-70mm (equival a 25-250 en una 35mm) que obre a 1.4 i incorpora macro, les velocitats de fotogrames a 18, 24, 54 i frame a frame i l'obturador amb obertura totalment regulable.

Ara tocaria provar-la, però m'he proposat utilitzar-la sobretot en projectes dignes i -si pot ser- professionals. Estic convençut de que amb una bona direcció de fotografia pot donar resultats increíblement elegants. De moment em distrec descobrint la infinitat de controls, tots manuals, que porta.

Canviant de tema:
No és d'interès general (això és un blog personal, què esperàveu?), però aquí hi ha un regalet que he fet a l'equip tècnic del 'Asesino a Sueldo'. Una cosa totalment altruista, ja sabeu ;-)
Torno a tenir curro durant el mes de juliol. És en el departament de càsting d'una peli bastant sèria: tenim dies de 40 extres vestits d'època i perduts per la muntanya. Us aniré explicant cosetes.

Teoria improvisada sobre les escoles de cinema

Si Algú decideix estudiar CINEMA -o audiovisuals- probablement sigui perquè li agrada el CINEMA -o l'audiovisual, sigui el que sigui això-. Llavors la gent el felicita, perquè tè mèrit això de voler ser artista (té mèrit VOLER alguna cosa?). I a la universitat comencen a parlar-li d'història de l'art, de comunicació, d'avantguardes. I va al poble i diuen: "Ja ha arribat l'artista".

Us heu fixat que almenys el 90% de les peces que es presenten als festivals populars de cine s'assemblen més al videoart que al cinema si és que s'assemblen a alguna cosa? La meva teoria és que aquest Algú del que parlàvem ha perdut la concepció del que és el CINEMA i l'han acabat convencent de que el que ha de fer és... art: la paranoia personal, que si sou del 'mundillo' coneixereu. Ha oblidat que el que li agrada no és el videoart (la prova, que no va a les galeries a veure'l, ni tansols li agrada el 'videoart' que fan... els seus companys de classe) sino el CINEMA: documental, ficció o els gèneres intermitjos.

Què diuen llavors a la universitat? No són totes iguals. Però en general, que la creativitat està per sobre de les convencions, que molts ànims, que la intenció és el que compta, que la comunicació consta d'emissors i receptors, que diagrames de Maslow i polles en vinagre.

Per tant, el nostre Algú ha passat quatre -si tot va bé, que tampoc té massa mèrit- anys de la seva vida intentant formar el seu cervell per acabar sortint al món real i laboral -o més aviat no-laboral-, fotre's dues o tres osties i així, del cop, recordar què és el que volia fer amb la seva vida.

(Aquí el nostre curt del DiBa, festival amb 90% de 'pseudovideoart', una mica més arregladet del que el vam presentar.)

Titulars impactants

Ja no estic a 'El asesino a sueldo'. El rodatge no s'ha acabat, de fet dubto que acabin la peli en el mes que en teoria els hi queda, però jo ja no en formo part. Les raons sortiran a la llum en un format o altre depenent de com acabi la història, suposo que 'no hase falta disir nada más'.

Ha arribat a les meves mans una còpia del guió amb el que Bigas Luna ha rodat el teaser per al SEU Mecanoscrit, que es diu 'Segon Orígen'. Us puc dir que s'ha actualitzat el text per portar-lo al present (aparèixen mòbils i iPods, sense anar més lluny), però dedueixo que es conserva íntegre l'esperit i el discurs (sino la familia de Pedrolo els hi tallaria les cames). Correspon a l'inici del llibre, el moment desencadenant. Desapareixen els platets voladors i els protagonistes estan bastant més crescuts, suposo que per evitar incorreccions polítiques: el sexe entre nens, vaja. L'han rodat en 3D, així que la pel·lícula probablement tiri pel mateix camí. La Úrsula Corberó interpreta el paper de l'Alba.

Per fi tenim llum verda per continuar amb la post-producció del NOSTRE Mecanoscrit. Ara toca rodar els crèdits, muntar el sò, mesclar-lo, tallar el negatiu a laboratori, muntar-lo, etalonar i alguna cosa més que desconec per finalment estrenar-nos a sales i festivals. De totes formes, intentaré fer una preestrena aquest Agost a Rivas. Us mantindré informats.

DiBa agredolç.

Dolç: Hem sigut, amb la peça que ja us vaig ensenyar, un dels 16 (en teoria 12) finalistes d'entre 136 curts.

Agre: No hem guanyat.

Dolç: Un dels premis ens ha permès descobrir aquesta obra d'art.

Agre: Inexplicablement, també s'han endut premi absurditats com aquesta, aquesta i aquesta.

Dolç: Hem pogut veure altres bones peces com aquesta, o aquesta meravella.



Agre: L'organització ha convertit els premis del públic en un concurs d'amiguisme. No se n'amaguen, als mails escriuen coses com "Cuanta más gente de tu equipo traigas a la fiesta de clausura, más posibilidades tendrás de ganar la cámara". Així guanyen els curts que guanyen... i el festival es devalua.

Dolç: Em quedo, sobretot, amb la boníssima reacció que les 200 persones del públic han tingut davant el nostre curt. Han rigut un acudit darrere l'altre, han aplaudit i han demostrat que, com era la nostra intenció, aquesta és una peli que funciona si la veus acompanyat.

L'any que vé, més!

(Actualització)
Ja podem veure el curt que el president del jurat i director convidat, Borja Cobeaga, va fer en les mateixes condicions que nosaltres.

Fent cine sense perdre el temps

Després de moltes hores sense dormir, de moments divertits, de crisis existencials i de moltes presses... presentem el nostre curt del DiBa d'aquest any. (Per si algú encara no ho sap, es tracta de realitzar un curt en 72 hores a partir d'una paraula clau: en aquest cas, "canvi")

El firmen, a part de mí, el Nico Maynetto, el Rafa Suárez, l'Andrea Pirrello i el Martín Villanueva com a actor (entre d'altres). No hem tingut temps d'arrodonir-lo tècnicament, (imatge i sobretot àudio) esperem fer-ho aviat. Però la nostra intenció crec que queda clara: No donar la llauna al públic ni al jurat sino fer-los somriure per uns minuts. Ho aconseguim?

Si us fa gràcia votar-nos, aquí teniu l'enllaç, però la majoria de vosaltres sabeu com funcionen aquestes batalles de vots... i no hi pensem entrar.

El asesino a sueldo

Si busquem 'Salomón Shang' a Google, la majoria de referències asseguren que 'rodará en Noviembre El Asesino a Sueldo'. La veritat és que no va rodar 'en Noviembre', sino a partir de Febrer... i encara no ha acabat. Si un rodatge espanyol dura de mitjana 6 setmanes, en aquest ja podriem estar començant la tercera peli, i segur que no acabem abans de Juny.

(c) Producciones Kaplan

Hi treballen cares conegudes (del Mecanoscrit, vaja): La Iria a l'equip de direcció, l'Emi al d'art i el Manu -que també fa d'atrezzista- i jo tenim entre mans el documental sobre el curiós procés de creació d'aquest llarg, alguna cosa a l'estil de 'Lost in la Mancha', per que m'entengueu. En aquest altre trailer apareixen algunes de les nostres imatges, però hi ha molt i molt més, passem de les 120 hores d'un material bastant boig.


(c) Producciones Kaplan

Els conflictes i les polèmiques ja sortiran a la llum amb el documental, només us avanço que n'hi ha, com en tot rodatge. També hi ha grans moments i alguns tocs d'humor, és la història d'un grup de gent molt jove fent una peli de grans aspiracions. Es pot produir un llargmetratge d'èxit d'una forma diferent? Aplicar tot l'esforç econòmic i humà a, exclusivament, els elements que surten en pantalla? Aprofitar les noves tecnologies digitals per esquivar els incòmodes processos de la indústria? Ho veurem.

Avui fa un any!

Avui fa un any vam acabar de rodar el nostre Mecanoscrit.

Aquell dia estava convençut de que en pocs mesos l'estrenariem. De que, com amb els meus altres curts, deseguida aniriem als festivals si la cosa anava bé o passariem al següent projecte si anava malament. Res de res.


Els primers mesos vaig creure que el curt s'estava muntant. Un "estem fent CINE, siguem professionals, deleguem el muntatge a un muntador" m'excusava de sentir-me culpable per no estar fent res. De fet, ni buscar feina: "el que toca és el curt". Ara estic -per fi- fins el cul de feina i, en canvi m'han vingut ganes de moure tots els fils per tancar un curt que està virtualment muntat. Que només cal portar a tallar, etalonar... feines principlament mecàniques i que, per tant, no requereixen de temps de meditació sino de simple voluntat i organització.


El motiu -principal- del retràs no és el format cine, sino convertir en complicada una cosa que és senzilla: una película de 10 minuts. Els projectes que van ser escollits alhora que el meu estàn igual d'aturats davant la cara de tontos dels seus directors, i això dóna que pensar. Com sabeu, hem rodat fa res "La Cuerda" de Pablo Sola, doncs les seves ganes de tirar endavant el projecte sense perdre temps estúpidament se m'han contagiat.


Ahir vam doblar certes frases per millorar tècnicament el sò. Aquesta setmana la productora veurà el muntatge, hem demanat pressupost de postproducció i ja estem buscant dia i hora per fer els crèdits, mesclar el sò, etc. La meva idea és estrenar-lo, ESTIGUI COM ESTIGUI, aquest estiu a Rivas. Si funciona endavant, sino haurem après moltes coses.


Es diu que si vols que una cosa es faci bé -en aquest cas que es faci a temps- l'has de fer tu mateix. A partir d'ara, i això ho dic a tothom que té a veure alguna cosa amb el projecte i per tant ganes de veure'l, assumeixo totes les responsabilitats que se'm permeti. I si em retrasso serà, principalment, culpa meva.

Rodar 'La Cuerda'

Demà tindrem el 'telecine' del curt en 35mm d'aquest any: 'La Cuerda'. No és meu, és del Pablo Sola, però hi he dedicat tantes hores que estic igual de nerviós davant del resultat com quan vaig acabar el Mecanoscrit ('Acabar'? Quina paraula més abstracta!).


Hem tingut encara menys pressupost que l'any passat, però a base de setmanes sense dormir s'ha rodat TOT. I quan dic tot em refereixo a TOT, inclòsos els crèdits. L'objectiu és anar a Escándalo i dir: 'està ACABAT, ho voleu estrenar o no?' Per evitar les situacions precedents que vosaltres coneixeu.


Un gos, efectes especials, construcció a plató, moltes coses noves. Però hem tornat a treballar amb el Robert San Eugenio a la 'foto', amb el Kike Bermejo al sò, jo he sigut ajudant de direcció i el Pablo Sola, que em va fer el 'making del Mecanoscrit' ha sigut el Director.

Delinquint a Barcelona

Sempre m'ha fet molta gràcia descobrir com ens veuen des d'altres llocs del món. Potser ja heu sentit a parlar del videojoc 'Wheelman', perquè l'ajuntament de Barcelona va intentar retirar-lo del mercat. Més que si es destrossa la ciutat o no -que mola, així no cal destrossar-la en la vida real- jo tenia curiositat per saber què deien els vianants.



Llavors? Una absurda i divertida -a aquestes alçades ja no ens ofendrem, no?- barreja de català i mexicà amb expressions com "Extraordinari!" en el moment menys adequat del món.

Això em recorda la de cops que hauré intentat grindar-me el maremagnum, els toreros al Macba i altres barbaritats del "Tony Hawk" que també reconstruia la ciutat.

Fotogrames

I per fi, un treball en cel·luloide, com déu mana, amb cara i ulls, etc, bla bla bla.



Senyors productors, això és el que es pot fer amb un baixissim pressupost.

Frikades

...delicioses frikades.



Podria teoritzar sobre perquè això són obres d'art contemporànies. Però passo, no cal.

Bona i mala òstia

Estava a punt d'escriure un post des de les vísceres, crític i rancuniós, però m'han passat un vídeo que m'ha posat content i m'ha calmat, el podeu veure una mica més abaix.

No sóc partidari de fer crítiques descarades a institucions de les quals n'he format o puc arribar a formar-ne part, simplement perquè no em vull tancar portes al meu futur laboral. Però alguna cosa hauré de dir davant... d'això:


Les explicacions a que aquests vailets hagin envaït la ciutat amb els seus lemes casapraderils poden ser:

a) Parlen bé de la seva facultat perquè van borratxos.
b) Parlen bé de la seva facultat perquè són personatges de ficció, a més a més dibuixats.
c) Parlen bé de la seva facultat perquè els han pagat per dir-ho a l'anunci.
d) Parlen bé de la seva facultat perquè no s'estimen a ells mateixos i no exigeixen que per 7.000 euros a l'any se'ls ensenyi alguna cosa útil.
e) Parlen bé de la seva facultat perquè creuen que ser becari és una professió.
f) Parlen bé de la seva facultat perquè mola que aprovar una carrera sigui més fàcil que passar segon de la E.S.O.
g) Parlen bé de la seva facultat perquè, a més de Blanquerna, han estudiat en algun altre lloc i, mala sort, els han pillat precisament quan parlaven d'aquest altre lloc.
h) Parlen bé de la seva facultat perquè van fumats (es van enganxar a la marihuana durant les classes de TCI, a les que assistien des del pati)
i) Parlen bé de la seva facultat perquè -al contrari que jo, i això explica el post- van follar molt a la uni. Concretament a la capella.

I ara relaxem-nos amb el Super-8 que vam rodar a la neu i que el Curro ha muntat. La vida és bonica.

P.S. Estem preparant un altre treball en Super8 -en color!- bastant, bastant guapo.

Ignorants i el món

Ja fa dies que he tornat de Berlin, però no sé molt bé què explicar.

Impressiona la importància que té allà el cine, lo grans que són les sales, lo bé que s'organitzen les coses... però sobretot m'han impressionat dues coses:

1. Que parlo un anglès pitjor del que pensava, sobretot en comparació amb la perfecció i fluidesa de gent de tots els països del món, inclosos els del tercer món.

2. Que mentre aquí no parem (de fet, no paren, jo no ho faig) de queixar-nos d'una constant crisi en el món del cinema i del poc nivell del nostre cinema (català, espanyol, m'és igual), gent de països dels que no en sé ni la capital m'han deixat anar frases com "Jo faig cine perquè vaig veure una peli de Carlos Saura", "El Orfanato i [rec] és del millor que he vist en anys", "Quina enveja que estiguis en el millor lloc i el millor moment per fer cinema", "Buñuel em va canviar la vida" o "Com és que Ana Torrent va fer tant poques coses entre El espíritu de la colmena i Tesis?" (Alguns d'aquí ni sabeu de què parlo). Diria que reflexionéssim... però no: Aprofitem-ho, per Déu!

Ah, un detall curiós. A una masterclass de muntatge, ens passen un curt americà amb un protagonista negre i un altre amb un lleuger dèficit mental. Obviament, jo no entenia res. Llavors, apareix un vell cridant "aquesta dona no fa res! que no m'escolta! però què fa?!". Així, en català. La part per la qual havien buscat una llengua estranya, que la gent no entengués, és l'únic que vaig pillar. En aquests moments et sents especial... i una mica tonto.

Berlin i Seat

Un parell de notes ràpides.

Quan parlo d'imitar (o homenatjar) bé enlloc de malament, em refereixo a preciositats com aquesta.



Basada en aquest videoclip.



Durant els propers 10 dies estaré a Berlin a una cosa anomenada 'Berlinale Talent Campus', quan torni ja us explicaré què és. De moment no ho acabo d'entendre, només sé que et paguen viatge i allotjament, que coneixerem gent maca i que es dirigeixen a tu amb un 'Dear Talent', estimat talent. Ja era hora.

Ah, no me'n vull anar sense aplaudir al Gran Wyoming pel pollastre que ha muntat aquests dies.

Publicitat cara i ineficaç

L'agència BBDO i Telefònica, han intentat fer el que explico al post anterior: Utilitzar les fórmules d'èxit d'els videos virals i reproduïrla.

En aquest cas, però, s'han comès errors.
Els diners d'emissió per televisió se'ls han gastat igualment.
El que copien no són idees sino efectes visuals que la gent ja coneix, i així es perd tota la potència de la sorpresa.
Els internautes s'adonen del plagi i inicien una contracampanya. El tir per la culata.



Crec que, de forma més subtil, ho segueixen intentant. Per exemple, aquesta composició de dominós no es basa clarament en la fórmula d'aquest programa, crec que holandès? I el que emeten actualment de la casa inclinada, no s'assembla molt -però perdent tota la gràcia- a aquesta obra d'art?



Suposo que tot depèn d'on es posi la frontera entre plagi i inspiració (o fins i tot es podria argumentar homenatge!). Jo no sé què opniar. Per una banda està bé, per fer bons continguts aprenem d'allò que ja és bò. Per l'altra, intentar copiar literalment alguna cosa i que quedi malament, perjudica tant al copiador com al copiat.

Publicitat gratuïta

És el somni de qualsevol empresari, l'estratègia de molts publicitaris... i el que aconsegueixen uns pocs.

En la publicitat viral sembla no haver-hi fórmules màgiques, repetir alguna cosa que ja s'ha fet no funciona, ja que els principals valors són la novetat i la sorpresa. O potser sí que hi ha una fórmula que funciona?

La campanya "The best job in the world" -que ofereix escriure u blog en un illa australiana per 75.000 euros- no us recorda a "Aficionado Profesional"?





A mi sí: Un macro-procés de selecció mitjançant video-currículum, un salari envejable, dietes i viatges de luxe pagats i, sobretot, difusó en tots els mitjans escrits i audiovisuals de forma pràcticament gratuïta per al banc ING i el turisme australià. Obres d'art de l'era Youtube (repel·lent...).

Memòria i showreel

Fa temps vaig pensar que no era una bona idea fer-me una bobina com a director.

La raó? Se m'ha oblidat completament. Per això he près dues decisions:

1. Comprar-me una llibreta de butxaca per apuntar les coses importants.

2. Fer una bobina i penjar-la, que ja era hora.

Hiperrealitat (o contingut explícit)

Si Hamas no té una indústria cinematogràfica superior a Hollwood i Bollywood junts, això és terrorisme.